Una mare d¡¯acollida retroba el seu ¡®fill¡¯ 30 anys despr¨¦s, gr¨¤cies a Facebook

¡°Us explicar¨¦ una hist¨°ria. Fixeu-vos b¨¦ en aquesta cara per si alg¨² sap alguna cosa d'ell. Al cap i a la fi per aix¨° tenim les xarxes socials. Quan el vaig con¨¨ixer era l'any 1982. El vaig trobar en una guarderia del tribunal tutelar de menors on jo anava a portar joguines i roba i treure els nens a passejar o de cap de setmana. Va ser amor a primera vista. Se'm va aferrar a la faldilla i ja no es va deixar anar. L'havien trobat en un pis despr¨¦s de tres dies plorant lligat a una cadira. La seva mare va marxar amb un senyor i no va tornar¡±. La saragossana Yeny Zaera va escriure a Facebook aquest missatge el passat 20 de febrer sense gaires esperances de trobar el nen de la foto: en Francisco Javier, que havia cuidat durant quatre anys ¡ªdels dos als sis¡ª, tot i que en el seu moment no li van deixar adoptar perqu¨¨ ella era soltera, massa jove, i els seus pares eren massa grans. Per¨° m¨¦s de 70.000 persones van compartir a la xarxa social la seva crida, i al cap de tres dies, Francisco Javier Ju¨¢rez Mart¨ªn va ser localitzat a Logronyo. EL PA?S va assistir dissabte passat a l'emotiu retrobament, 30 anys despr¨¦s.

Tres d¨¨cades i 15 minuts des de l'¨²ltima vegada que es van veure, Zaera, de 57 anys, reviu la dram¨¤tica escena del seu comiat, sense deixar anar la m¨¤ del seu primer fill. ¡°Em van trucar i em van dir: ¡®Dem¨¤ has d'entregar el nen¡¯. Vaig pensar marxar amb ell a l'estranger, per¨° en Marcos ¡ªllavors el seu xicot i avui marit i pare dels seus tres fills¡ª em va conv¨¨ncer que era una bogeria i que la policia em trobaria de seguida. Al final el vaig portar. El nen es donava cops de cap contra la paret. Tinc gravat aquest ¨²ltim dia. Li vaig dir: ¡®Mira'm. No t'oblidis mai de mi. Busca'm. Si veus que no estic amb tu no pensis que ¨¦s perqu¨¨ no he volgut, sin¨® perqu¨¨ no m'han deixat tenir-te¡¯. I durant tota la meva vida he estat pensant: Es recordar¨¤ de mi? Pensar¨¤ que vaig ser una m¨¦s que el va deixar, com tothom el deixava?...¡±

Ell li aclareix, sense deixar-li anar la m¨¤, que mai va pensar que l'hagu¨¦s abandonat. ¡°Em va treure de l'infern¡±, diu, mentre va aportant proves que tampoc ell la va oblidar: ¡°I al teu pare jo li deia Superman; I un dia em vas portar al xalet d'una amiga que tenia piscina; i a les nits em donaves Cola-cao...I cant¨¤vem can?ons italianes [de Ricchi i Poveri]¡±.

Han quedat a Arnedo, a mig cam¨ª entre Saragossa i Logronyo, les ciutats on viuen ara. Ju¨¢rez, de 35 anys, ha anat a la cita acompanyat dels seus pares adoptius. ¡°Recordo el dia que me'ls van presentar i com jo plorava al seient de darrere del cotxe pensant en la Yeny¡±. Els pares adoptius corroboren aquestes ll¨¤grimes que llavors no entenien, ja que desconeixien l'exist¨¨ncia d'aquesta mare d'acollida que havia cuidat el petit durant quatre anys. Ju¨¢rez, que llavors en tenia sis, i els seus altres tres germans, de 8, 10 i 12, van ser donats en adopci¨® a quatre fam¨ªlies diferents que es van comprometre a estar en contacte perqu¨¨ els nens no deixessin de veure's.

Yeny: ¡°Tota la meva vida he estat pensant que potser creia que l¡¯havia abandonat¡±

Zaera, que va arribar a contractar un detectiu per localitzar la fam¨ªlia que havia acollit el nen, va imaginar-se durant un temps que ell tornava a buscar-la. Ja ho havia fet abans en alguna ocasi¨®, quan la seva fam¨ªlia biol¨°gica demanava visita al jutge i ella havia de portar-lo. ¡°Una vegada es va escapar de casa seva i va venir fins a la meva, que estava bastant lluny, descal?, amb el seu germ¨¤. Despr¨¦s vaig saber que els van donar una pallissa per escapar-se¡±, recorda. Zaera no entenia que el jutge autoritz¨¦s aquelles visites mentre ella tenia cura del nen. ¡°No podia suportar-ho perqu¨¨ sabia que estava en molt males condicions. A la guarderia del tribunal de menors em deien que si volia treure alguna cosa de la seva ¨¤via que li port¨¦s polseres de plata i pernil, aix¨ª que jo anava a la casa, amb les polseres i el pernil, perqu¨¨ em deixessin passar a veure'l i descobria que el tenien tancat en un lavabo¡±.

Ju¨¢rez era molt petit, per¨° recorda aquells c¨¤stigs. ¡°La meva ¨¤via els clavava pallisses als meus germans i a mi em ficava en una habitaci¨® fosca dient que em menjarien els ratolins..¡±

Javier: ¡°Recordo que plorava al cotxe dels meus pares adoptius pensant en ella¡±

La taula on s'han assegut a menjar queda coberta de fotos. Els pares adoptius de Ju¨¢rez han portat un ¨¤lbum per ensenyar-li a Zaera aquests 30 anys que es va perdre: les vacances a la platja, els aniversaris, el servei militar... Preguntats per quina relaci¨® els agradaria tenir a partir d'ara, Ju¨¢rez respon: ¡°De fam¨ªlia. ?s el que som¡±. Ella afegeix: ¡°Per mi, nom¨¦s saber que a partir d'ara podr¨¦ trucar-li cada dos de febrer per felicitar-lo pel seu aniversari ja ¨¦s la bomba. En els ¨²ltims 30 no he pogut fer-ho, encara que mai he deixat de pensar-hi. Pensava: ¡®Avui en fa 15¡¯; ¡®avui 20¡¯, ¡®avui 25¡¯, on deu ser? ?s feli?? Em recordar¨¤?¡±...