Papallones negres

S¨®n papallones negres emergint d¡¯algun m¨®n fosc. Envaeixen des de sota el vest¨ªbul ¡ªtamb¨¦ submergit¡ª del CCCB: les parets, les caixes de les escales mec¨¤niques, els vidres. ?s l¡¯antesala d¡¯un seguit d¡¯instal¡¤lacions que recreen o suggereixen l¡¯univers complicat de W.G.Sebald, un dels autors clau del segle XX. M¡¯aturo un moment i miro la gent: s¡¯acosten a la paret i estudien la perfecta artesania de les papallones de paper, les freguen amb els dits com tement que surtin volant. S¨®n una creaci¨® de Carlos Amorales. Tenen un aire de malson, una cosa lleu, potser pel color, o per la quantitat, o perqu¨¨ jo tinc un mal dia. Penso que aquest dubte ¨¦s precisament la cultura. I que aquesta instal¡¤laci¨®, que es multiplica en altres activitats, ¨¦s una de les coses m¨¦s sofisticades que es poden veure avui a Barcelona.

El CCCB ¨¦s, des de la seva creaci¨®, un espai de reflexi¨® contempor¨¤nia i aquesta tem¨¤tica fa que sigui transitat per gent de qualsevol edat i tamb¨¦ per joves, la qual cosa ¨¦s gaireb¨¦ una raresa perqu¨¨ els circuits no se solen compartir. Jo, posem per cas, tinc dificultats per trobar a Barcelona la cultura que est¨¤ produint la gent que t¨¦ al voltant de trenta anys. Tots parlen d¡¯una generaci¨® dotada, ben formada, per¨° no s¨¦ on ¨¦s que s¡¯ensenyen, excepte en m¨²sica popular, en alguns racons teatrals. No s¨¦ qu¨¨ estan fent els artistes visuals, fora d¡¯algun festival que els concentra, i aix¨° ¨¦s una culpa repartida a parts iguals entre la meva falta d¡¯habilitat per trobar-los i la incapacitat de Barcelona per fer-se permeable a les noves inquietuds. Tot i que, apunto, un creador veter¨¤ m¡¯adverteix que ells, de joves, buscaven alhora la modernitat i la llibertat ¨Caix¨° van ser els anys setanta--, per¨° que no sap qu¨¨ busquen aquestes generacions d¡¯ara, tret que busquen mercat i professionalitzaci¨®.

El CCCB ¨¦s, des de la seva creaci¨®, un espai de reflexi¨® contempor¨¤nia i aquesta tem¨¤tica fa que sigui transitat per gent de qualsevol edat

Per contestar alguna cosa de tot aix¨° me¡¯n vaig a visitar la f¨¤brica de creaci¨® de Fabra & Coats, al cor de Sant Andreu, que ¨¦s el districte ¨Cabans vila¡ªalimentat per la vella filatura. ?s un espai m¨¤gic, amb aquesta bellesa insustitu?ble de l¡¯est¨¨tica industrial reconvertida, una barreja especial de modernitat i austeritat monacal. Hi camina gent jove vestida de negre: aix¨° ¨¦s cultura, penso, aix¨° ¨¦s marca Barcelona. A tocar de la porta, un espai d¡¯exhibici¨® d¡¯art contemporani no ha acabat de n¨¦ixer i espera, impolut i buit, el moment de comen?ar. Les f¨¤briques, n¡¯hi ha deu a Barcelona, s¨®n una iniciativa de l¡¯anterior Ajuntament que l¡¯actual ha continuat amb il¡¤lusi¨®. Una combinaci¨® de resid¨¨ncia di¨¹rna d¡¯artistes, hotel d¡¯entitats i viver de projectes. Aqu¨ª v¨¦nen joves ¨Ctamb¨¦ estrangers¡ªa crear la seva m¨²sica, art, tecnologia, cosa, el que sigui; hi treballen durant mesos, dialogant amb els ve?ns de taula, pagant un preu irrisori pel lloguer, compartint idees.

Com que faig la visita al mat¨ª hi ha poca activitat i tot sembla excessivament ordenat, com si fos un laboratori. O un convent. Alguns mobles de l¡¯antiga f¨¤brica han sobreviscut i s¨®n restes precioses d¡¯una transformaci¨® urbana, el tr¨¤nsit de la ind¨²stria al coneixement. Carles Gin¨¦, que dirigeix el conjunt de f¨¤briques, em guia amb entusiasme per les diverses plantes, explicant-me¡¯n els detalls, i em puc imaginar un univers creatiu a ple rendiment. ?s estimulant. M¡¯ensenya un box d¡¯assaig, on un grup super reconegut est¨¤ buscant nous llenguatges: aqu¨ª s¡¯amuntega una quantitat insospitada de ferralla tecnol¨°gica i alguna llauna de refresc, i t¡¯adones que aix¨° va de deb¨°. I el mateix est¨¤ passant a la Nau Ivanow, a la Pirelli, a la Beckett¡­ ?s aqu¨ª, la generaci¨® que busco. La q¨¹esti¨® ¨¦s: un cop hi han passat, cap on van?

Els que en saben em diuen: hi ha circuits m¨¦s o menys ocults, i esmenten llocs, alguns em sonen. Diuen tamb¨¦: les f¨¤briques estan molt b¨¦, per¨° els creadors acaben prenent-se la cervesa al bar del barri, perqu¨¨ l¡¯ambient a dins ¨¦s massa as¨¨ptic. I em transmeten, aquests experts ¨Cpur empirisme¡ªuna idea. Hem viscut una llarga estapa de cultura molt dirigida per l¡¯Ajuntament anterior, ara la tutela ¨¦s m¨¦s t¨¨nue ¨Ci la Generalitat duu una pol¨ªtica certament err¨¤tica¡ªper¨° la ciutat continua tenint un to massa institucional. Som la ciutat de la normativa, som la ciutat dels lloguers car¨ªssims. D¡¯acord, dic jo, Barcelona ja t¨¦ tots els grans equipaments que ¨¦s capa? de pagar, ara toca posar sobre la taula el talent emergent. El tema no ¨¦s si en temps de crisi ¨¦s l¨ªcit pagar cultura: aix¨° ¨¦s est¨¨ril. El debat ¨¦s la crisi en si, tamb¨¦ la conceptual. Si ens quedem mirant la cultura des del costat dels diners, perdrem la capacitat transformadora de les bones preguntes. Barcelona no hauria de caure en aquesta banalitat.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.