Molas i el m¨®n de l¡¯edici¨®

No sempre un historiador o cr¨ªtic t¨¦ en vida el reconeixement que el seu treball justifica o mereix. Els honors c¨ªvics, institucionals i acad¨¨mics que Joaquim Molas reb¨¦ en vida estan ben recollits en les seves dades biogr¨¤fiques. Per¨°, a m¨¦s, en vida de l¡¯autor s¡¯han publicat articles, estudis i semblances en revistes o llibres que ens descriuen i analitzen la seva obra com a historiador i cr¨ªtic. Entre els llibres, Enric Bou i Ramon Pla coordinaren unes jornades a la UB que es convertiren en Creaci¨® i cr¨ªtica en la literatura catalana (1993), amb diversos articles sobre Molas. La Universitat de Lleida ¨Cd¡¯on Molas ¨¦s doctor honoris causa (2006)¨C public¨¤ un Lectures al quadrat (1995) amb un important treball sobre Molas ¨Ca m¨¦s de Castellet, Triad¨² i Fuster¨C. Els 65 anys de l¡¯autor es celebraren amb un A Joaquim Molas (1996) que recull la m¨¦s ¨¤mplia informaci¨® i estudis sobre la seva obra. I amb motiu de la seva jubilaci¨® acad¨¨mica, la Universitat de Barcelona public¨¤ en la col¡¤lecci¨® "Homenatges" dos extensos volums que s¨®n una ¨¤mplia miscel¡¤l¨¤nia dedicades a ell amb el t¨ªtol Professor Joaquim Molas. Mem¨°ria, escriptura, hist¨°ria (2003). Qui vagi al segon volum d¡¯aquesta miscel¡¤l¨¤nia es trobar¨¤ al text final una extensa bibliografia de Joaquim Molas a cura de Maria Capdevila ¨Cde la p¨¤gina 1.207 a la 1.243¨C. Una bibliografia que, l¨°gicament, nom¨¦s pot arribar fins l¡¯any de publicaci¨® del llibre i que, per aquesta ra¨®, es tanca el 2002. Aix¨ª, llibres posteriors molt importants com Sobre la construcci¨® de la literatura catalana (2010) o Llegir Verdaguer (2014), s¨ªntesi i explicaci¨® de tantes coses, no hi poden tenir cabuda.

En un pa¨ªs amb una estructura cultural feta, Molas hauria estat, segurament i solament, un acad¨¨mic

Seguir la bibliografia de Molas, que s'inicia l¡¯any 1955 amb un article sobre la poesia de Ramon Llull i l¡¯amor cort¨¨s, ¨¦s seguir i construir ¨Ccom passa en tota bibliografia¨C un itinerari intel¡¤lectual. Itinerari marcat pels mateixos interessos per¨° tamb¨¦ per uns condicionants temporals i sociohist¨°rics que marquen la bibliografia del personatge. En una circumst¨¤ncia normal, en un pa¨ªs amb una estructura cultural feta, Molas hauria estat, segurament i solament, un acad¨¨mic. Almenys aix¨ª ho ha explicat ell. Per¨° la generaci¨® de Molas sorg¨ª en un desert, sense cap oasi, quasi tot arrasat i aplanat. Aix¨ª, a tots, el temps ens situa en la hist¨°ria i la hist¨°ria marca i determina ¨Cep! si volem¨C la nostra actitud. Qui ressegueixi atentament aquesta bibliografia que esment¨¤vem veur¨¤ les diferents i diverses respostes que ell va donar: uns inicis com a medievalista, un cr¨ªtic comprom¨¨s amb la literatura del seu temps, un acad¨¨mic que obre espais i camins de reflexi¨® nova, que reelabora el discurs de la poesia del segle XIX, que reinterpreta Verdaguer, que construeix el discurs de les avantguardes i construeix un cos literari fins aleshores inexistent entre el modernisme i el noucentisme, una relectura i dignificaci¨® de la cultura popular i de les classes treballadores, una reinvenci¨® de Salvat-Papasseit i una defensa de la nova literatura, la literatura compromesa del realisme dels seixanta. Tamb¨¦, esclar, Riba, Foix, Espriu, Pere Quart, Rodoreda, i els m¨¦s joves: Porcel, Benet i Jornet, M. Roig o Pere Gimferrer, entre altres aportacions.

Per¨° qui analitza aquesta bibliografia amb m¨¦s atenci¨® tamb¨¦ trobar¨¤ la tasca d¡¯un editor, d¡¯un director de col¡¤leccions que, col¡¤laborador eficient d¡¯Edicions 62, project¨¤, amb Josep M. Castellet, l¡¯ordenaci¨® i la modernitzaci¨® dels referents hist¨°rics de la literatura i la cultura contempor¨¤nia, i constru¨ª un discurs i una interpretaci¨® de la hist¨°ria de la literatura catalana. Una primera col¡¤lecci¨® que intentava recuperar i construir un fons de refer¨¨ncia quasi inexistent fou "Antologia Catalana". Se n¡¯editaren 100 t¨ªtols entre els anys 1965 i 1984. Molas la dirig¨ª fins al 1972 i la codirig¨ª amb Jordi Castellanos fins al final. A m¨¦s dels t¨ªtols recuperats de base hist¨°rica per¨° tamb¨¦ t¨ªtols ben militants de present, com Poesia, realisme, hist¨°ria (1965) de Josep M. Castellet, la col¡¤lecci¨®, avui, t¨¦ un aval m¨¦s perqu¨¨ les introduccions i els estudis que precedien cada t¨ªtol fou una escola de formaci¨® per a tota una generaci¨® d¡¯historiadors i cr¨ªtics, la majoria alumnes de Molas, que entraven i renovaren la historiografia catalana. Arribats al n¨²mero cent, la col¡¤lecci¨® "L¡¯Alzina" la substitu¨ª i en fou la continuaci¨®. Del 1984 al 1992 public¨¤ 28 t¨ªtols.

Un dels grans projectes editorials de Molas fou el ¡®Diccionari de la literatura catalana¡¯

Un projecte anterior presentat per Molas i que, en el seu moment, no va ser possible, ho fou quan l¡¯ensenyament del catal¨¤ s¡¯oficialitzava i entrava a les escoles i es necessitava un material que possibilit¨¦s un nou ensenyament de la literatura. Aix¨ª sorg¨ª ¡°Les Millors Obres de la Literatura Catalana¡± (MOLC), que public¨¤ 100 t¨ªtols entre el 1978 i el 1983 i que tingu¨¦ una ampliaci¨® amb 25 t¨ªtols m¨¦s entre el 1994 i el 1996. La seva germana MOLU, ¡°Les Millors Obres de la Literatura Universal¡±, amb assessorament de Castellet i Gimferrer, public¨¤ 50 t¨ªtols entre el 1981 i el 1986. Aquesta col¡¤lecci¨® arribava fins al segle XIX, motiu pel qual quan es tanc¨¤ sorg¨ª la MOLU/Segle XX que, des del 1986, est¨¤ oferint el millor de la literatura d¡¯aquest segle en catal¨¤.

Per¨° els dos projectes editorials m¨¦s importants de Joaquim Molas foren el Diccionari de la literatura catalana, que comen?¨¤ a dirigir en un any tan inicial pel que eren els estudis literaris d¡¯aleshores com fou el 1965 i dirig¨ª fins al 1971, i fou continuat el projecte per Massot del 1977 fins que es public¨¤ el 1979. Meravella encara avui veure com en aquells moments, amb els l¨ªmits que existien, es pogu¨¦ construir un diccionari com aquest plenament vigent, en la majoria d¡¯entrades, avui dia. Quant a la Hist¨°ria de la llengua catalana, d¡¯Ariel, Molas no pogu¨¦ reordenar un discurs hist¨°ric ¨Csobretot sobre la Decad¨¨ncia¨C que li venia donat pels llibres de Riquer i Comas per¨° establ¨ª, amb els autors de cada cap¨ªtol, les bases d¡¯interpretaci¨® de la literatura catalana fins als anys vuitanta, quan foren publicats, entre el 1986 i el 1988, els cinc volums del segle XIX i XX.