L¡¯instrument no ¨¦s l¡¯objectiu

Em preocupa veure com, en pol¨ªtica, sovint?es confonen les paraules. Es formulen i es proclamen, concedint-los la categoria d'¡°objectius¡± aspiracions de molt de valor per¨° que haurien de ser presentades nom¨¦s com a ¡°instruments¡± per a la consecuci¨® d'un objectiu final, i per tant el seu valor s'ha de jutjar per la manera com contribueixen a aconseguir-lo. Estic d'acord a considerar-los objectius instrumentals o intermedis, per¨° sense confondre'ls amb els veritables objectius finals. Si f¨®ssim m¨¦s clars, segurament ajudar¨ªem a disminuir la confusi¨® i a avan?ar m¨¦s de pressa. Poso tres exemples de plena actualitat, en relaci¨® amb les tres paraules del t¨ªtol.

1. Objectius finals. Crec que el desig ¨²ltim de tota persona ¨¦s viure una vida digna i feli?, i al mateix temps contribuir, o almenys no impedir, que les altres persones tamb¨¦ ho aconsegueixin. Per aix¨° l'objectiu de la pol¨ªtica ¨¦s organitzar la societat, en el seu aspecte econ¨°mic i social, de tal manera que el m¨¤xim nombre de persones del planeta realitzin aquest desig. En aquest cam¨ª hi ha extraordin¨¤ries contradiccions i per aix¨° la pol¨ªtica t¨¦ el paper d'organitzar la conviv¨¨ncia, d'evitar o canalitzar els conflictes, per¨° sense oblidar mai l'objectiu final...

2. Noves tecnologies. La tecnologia ¨¦s un dels valors fonamentals de l'esp¨¨cie. L'home no ¨¦s ni m¨¦s alt, ni m¨¦s fort, ni m¨¦s velo? que altres esp¨¨cies per defensar-se de l'entorn, per¨° ¨¦s l'¨²nica que en lloc de veure's obligada a adaptar-se a l'entorn, pot canviar-lo. L'¨®s,?per no sucumbir al fred,? es protegeix amb p¨¨l; nosaltres encenem la calefacci¨®¡­ La tecnologia, ¨¦s a dir, l'aplicaci¨® ¨²til dels coneixements, ¨¦s un element cabdal de la nostra esp¨¨cie, i per aix¨° podem i hem d'usar-la profusament per viure millor. Per¨° no pot ser una fi en si mateixa, ja que nom¨¦s ¨¦s bona en tant que s'utilitza per a una bona fi. Pot guarir o pot matar; pot millorar la comunicaci¨® o pot destruir la privadesa. Com tota eina, el seu ¨²s ha d'estar sotm¨¨s a una regulaci¨® que ha d'obeir a principis ¨¨tics i socials...

3. ¡®Smart cities¡¯. De la mateixa manera que no crec en els smartphones, no crec en les ciutats intel¡¤ligents, com de vegades s¨®n enteses. Crec en les persones intel¡¤ligents i en les societats intel¡¤ligents. Em resulta en part ambigua la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, ja que ¨¦s resultat d'una visi¨® incompleta de la intel¡¤lig¨¨ncia humana o social. La intel¡¤lig¨¨ncia ¨¦s una valuos¨ªssima eina al servei dels objectius humans, per¨° no est¨¤ per sobre d'aquests objectius. La majoria de persones molt intel¡¤ligents han perm¨¨s grans avan?os a la humanitat, per¨° tamb¨¦ hi ha molts explotadors, estafadors o criminals amb una gran intel¡¤lig¨¨ncia.

La ciutat intel¡¤ligent ¨¦s aquella que determina col¡¤lectivament els seus objectius i que posa a la disposici¨® dels seus ciutadans unes eines (tecnol¨°giques, per¨° tamb¨¦ socials) per augmentar el benestar i el capital hum¨¤ disponible, millorar l'acc¨¦s a la informaci¨® necess¨¤ria, generar m¨¦s i distribuir millor la riquesa, i garantir la sostenibilitat del model. S¨¦ que aquestes reflexions es troben en moltes de les iniciatives pol¨ªtiques, per¨° la percepci¨® que de vegades s'ha creat ¨¦s la de ciutats farcides de sensors i de cables, sense aclarir suficientment per a qu¨¨¡­

4. Sobirania / Independ¨¨ncia. Ser sobir¨¤ suposa no dependre de ning¨²; ¨¦s a dir, poder decidir de manera aut¨°noma, i per tant ser autosuficient. A tots ens agradaria ser autosuficients, i aix¨° ens permetria intentar ser independents. En l'¨¤mbit de les persones aquest escenari no ha estat mai real (som ¨¦ssers socials); i en l'¨¤mbit de les nacions no es correspon amb l'exist¨¨ncia de grans blocs econ¨°mics i del mercat financer globalitzat del segle XXI. Crec que, encara que siguin emocionalment atractives, s¨®n dues paraules mal aplicades al problema catal¨¤. El mateix es pot dir dels que volen defensar la indissoluble unitat d'Espanya, sense dir per a qu¨¨¡­ S'han de matisar les paraules parlant de sobiranies compartides i d'interdepend¨¨ncia. Si no es fa, es tendeix a veure-les m¨¦s com a valors finals que com a eines.

La societat catalana necessita i aspira a un grau m¨¦s alt de sobirania que l'actual, a m¨¦s capacitat per prendre decisions en temes d'identitat, i a m¨¦s llibertat per decidir la utilitzaci¨® dels nostres recursos. Davant d'aquesta necessitat, la racionalitat de la pol¨ªtica consistiria a expressar m¨¦s clarament els objectius finals del nostre pa¨ªs (llibertat, benestar, just¨ªcia social) i explorar despr¨¦s les diferents possibilitats de repartiment de sobiranies entre la UE, l'Estat central i Catalunya. Jo acceptaria amb gust la independ¨¨ncia si ¨¦s la millor eina possible per aconseguir aquests objectius.

Rebutjo l'actitud del Govern espanyol, i dubto de l'estrat¨¨gia del catal¨¤. Elevant eines a valor suprem, i creant una bipolaritzaci¨® unitat?/ independ¨¨ncia, es corre el perill d'obligar a escollir entre una eina coneguda i insatisfact¨°ria, i una altra de desconeguda i plena de dubtes. No s¨¦ qu¨¨ passar¨¤. Tal vegada no sigui el millor cam¨ª per aconseguir tenir un pa¨ªs millor, amb pau i benestar¡­

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre