L¡¯eclipsi que recorrer¨¤ Europa

El divendres 20, poc despr¨¦s de les nou del mat¨ª a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, i si el temps ho permet ¨Csi est¨¤ ennuvolat, sempre queda Internet¨C, comen?ar¨¤ un espectacle celeste de primer ordre que ser¨¤ visible des de tot Europa. La Lluna nova passar¨¤ per davant del Sol i ocultar¨¤ a poc a poc el disc de l'astre: un eclipsi solar. Uns milers de persones en dos arxip¨¨lags de l'Atl¨¤ntic nord (les illes F¨¨roe i a Svalbard), tindran el privilegi de veure el Sol negre, l'astre completament tapat per la Lluna i la seva llum sortint blanquinosa per les vores, durant gaireb¨¦ tres minuts en la millor posici¨®. Per¨° seran milions els que, a tot Europa, nord de l'?frica, oest i nord d'?sia i l'Orient Mitj¨¤ (a Am¨¨rica nom¨¦s en un extrem de Terranova), tindran l'oportunitat de presenciar un eclipsi parcial, amb l'astre del sistema solar m¨¦s o menys tapat pel sat¨¨l¡¤lit natural de la Terra. Al Vell Continent no se'n podr¨¤ veure cap m¨¦s fins al 2026.

En aquesta ocasi¨®, l'ocultaci¨® total del Sol, que comen?ar¨¤ al sud de Grenl¨¤ndia i acabar¨¤ gaireb¨¦ al Pol Nord despr¨¦s de rec¨®rrer una franja sobre la superf¨ªcie terrestre de 462 quil¨°metres d'ample, acumula diverses coincid¨¨ncies, amb l'astre en el seu m¨¤xim d'activitat en el cicle d'11 anys. ¡°La morfologia de la corona [solar] ser¨¤ sim¨¨trica, similar a l'observada, per exemple, en l'eclipsi d'Austr¨¤lia del 2012, i molt diferent del de Sib¨¨ria del 2008, quan el Sol es trobava en un m¨ªnim d'activitat i la corona presentava una asimetria molt accentuada¡±, va explicar, des de les F¨¨roe, Miquel Serra-Ricart, investigador de l'Institut d'Astrof¨ªsica de les Can¨¤ries i veter¨¤ ca?ador d'eclipsis.

A m¨¦s, l'ocultaci¨® comen?a 15 hores abans de l'equinocci de mar? que marca l'inici de la primavera astron¨°mica a l'hemisferi nord, ¡°amb alta probabilitat de formaci¨® d'aurores boreals¡±, afegia Serra-Ricart, amb l'esperan?a de captar la imatge ins¨°lita del Sol negre i aquestes espectaculars luminesc¨¨ncies del cel. Precisament els dies passats s'ha registrat una intensa activitat geomagn¨¨tica que ha perm¨¨s veure aurores fins i tot en latituds m¨¦s baixes, com les d'Esc¨°cia o el nord dels Estats Units.

I dijous, un dia abans de l'ocultaci¨® solar, la Lluna mant¨¦ la seva ¨°rbita en un dels punts m¨¦s propers a la Terra aquest any, aproximada fins a 357.583 quil¨°metres del planeta (quan l'eclipsi es produeix amb la lluna nova allunyada, ¨¦s anul¡¤lar i, es veu la circumfer¨¨ncia fosca amb un anell de Sol radiant al voltant).

Es produeix un eclipsi solar quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra i projecta la seva ombra sobre una franja del planeta. Com que, des de la superf¨ªcie terrestre, el Sol i la Lluna tenen gaireb¨¦ la mateixa grand¨¤ria aparent al cel (la segona ¨¦s molt m¨¦s petita per¨° est¨¤ molt m¨¦s a prop), els discos d'una i l'altre es veuen superposats gaireb¨¦ exactament en el cas d'eclipsi total. Aix¨° ¨¦s el que veuran a les F¨¨roe i a les illes ¨¤rtiques de Svalbard, mentre que fins i tot a milers de quil¨°metres de la franja de totalitat es podr¨¤ veure un tros de la Lluna cobrint una part del Sol. Divendres, la m¨¤xima durada de la totalitat es veur¨¤ al nord de les F¨¨roe, on, en un vaixell que tingui la bona sort de veure el cel ben ser¨¨, podr¨¤ observar el Sol cobert completament durant dos minuts i 47 segons.

L'eclipsi arrenca al voltant d'una hora abans d'aconseguir la totalitat. A la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, com m¨¦s al nord, m¨¦s Sol es veur¨¤ cobert per la Lluna: a la Corunya, un 76%, a Madrid, gaireb¨¦ el 67% i a Barcelona, el 64%, (segons informa el Museu Nacional de Ci¨¨ncia i Tecnologia, que convida tots els aficionats a observar el fenomen des de la seva seu d'Alcobendas, a Madrid). A Londres el 87% del Sol quedar¨¤ tapat, mentre que a Esc¨°cia i al nord de Su¨¨cia, Noruega i Finl¨¤ndia pot arribara a ser del 97%.

A les 9.04, hora peninsular espanyola, vist des de Madrid, el disc fosc de la Lluna nova comen?ar¨¤ a mossegar el disc solar, informa el Planetari de Madrid, que organitza l'observaci¨® de l'eclipsi (juntament amb l'Obra Social La Caixa) a les seves instal¡¤lacions. El disc lunar anir¨¤ ¡°avan?ant des de la vora superior dreta del Sol, i anir¨¤ ocultant, segons passin els minuts, m¨¦s quantitat del disc solar¡±, avancen els experts. ¡°A les 10.08 arribar¨¤ el moment de m¨¤xima ocultaci¨®, instant en el qu¨¨ el Sol quedar¨¤ amagat en aproximadament un 65%¡±.

Per els qui presenci?n l'ocultaci¨® total a l'Atl¨¤ntic nord ser¨¤ un espectacle estrany, amb el Sol tapat per la Lluna just quan acaben els mesos d'hivern en qu¨¨ l'astre gaireb¨¦ no s'ha passejat pel cel. A les F¨¨roe, el Sol s'elevar¨¤ 18 graus sobre l'horitz¨®, i a Svalbard, menys encara: 12 graus (l'altura del puny tancat que es projecta cap al cel). Un observador situat just al Pol Nord veuria el Sol negre fregant la l¨ªnia del cel i el mar.

Els experts no es cansen de repetir que all¨¤ on els n¨²vols no impedeixin l'espectacle, qualsevol observador de l'eclipsi, parcial o total, ha d'utilitzar ulleres especials per evitar el risc de sofrir danys greus als ulls i que no valen tots els recursos casolans que circulen boca-orella, com una pel¡¤l¨ªcula fotogr¨¤fica, unes ulleres de sol o un CD, ja que totes aquestes proteccions s¨®n insuficients.

Per a m¨¦s seguretat, els interessats poden acudir a alguna de les moltes observacions obertes al p¨²blic organitzades per centres cient¨ªfics, museus, planetaris i associacions astron¨°miques. Cal tenir en compte que la meteorologia no ¨¦s favorable per veure un eclipsi a Europa en aquesta ¨¨poca de l'any, de manera que potser caldr¨¤ rec¨®rrer a la transmissi¨® del fenomen des de llocs com els avions, Internet o els centres de divulgaci¨® cient¨ªfica.

?s molt probable que tampoc acompanyi la meteorologia a les F¨¨roe (no s'hi veu cap eclipsi des del 1612) ni a Svalbard. Per¨° per evitar el cel ennuvolat alguns privilegiats s'han apuntat a l'alternativa dels vols x¨¤rter organitzats per a l'ocasi¨®, de manera que podran gaudir del cel ser¨¨ per captar i transmetre les imatges del Sol eclipsat.

Sat¨¨l¡¤lits alerta

Tres minisat¨¨l¡¤lits de la s¨¨rie Proba, de l'Ag¨¨ncia Europea de l'Espai (Esta), tots dedicats a proves de tecnologies, per¨° amb instruments d'observaci¨® a bord, estaran pendents de l'eclipsi del 20 de mar?.

• El Proba-2, llan?at el 2009 per estudiar el Sol, est¨¤ en ¨°rbita a 820 quil¨°metres d'altura. Porta un equip que capta imatges de la superf¨ªcie de l'astre en ultraviolat extrem i un altre que mesura els nivells de radiaci¨® solar. El dia 20 observar¨¤ dos per¨ªodes (d'una dotzena de segons) de l'eclipsi.
• El Proba-1, llan?at el 2001, utilitzar¨¤ la seva c¨¤mera d'alta resoluci¨® per fotografiar l'ombra projectada per la Lluna sobre la superf¨ªcie de la Terra.
• El Proba-V, llan?at el 2013, tamb¨¦ fotografiar¨¤ l'ombra lunar, per¨° captar¨¤ tota la zona de totalitat en una ¨²nica imatge.