Sobre la por

Som una esp¨¨cie intel¡¤ligent, ¨¦s a dir una esp¨¨cie expectant: sabem que ens hem de morir, sabem que ens poden passar coses. Per aix¨° coneixem b¨¦ el gust de la por. Som una esp¨¨cie amb moltes virtuts necess¨¤ries per a viure en societat: som solidaris i cooperatius perqu¨¨ sols no podem subsistir, sabem treballar junts perqu¨¨ sovint ¨¦s pura necessitat, ens ajudem els uns als altres perqu¨¨ sense aix¨° no sobreviur¨ªem. Molt b¨¦, tot aix¨° ¨¦s cert. Per¨° tamb¨¦ som prepotents i ens agrada manar sobre alg¨², ens agrada posseir i acumular, som envejosos i mirem amb mals ulls el b¨¦ dels altres. Som animals eixits d¡¯entorns hostils: la pau i l¡¯abs¨¨ncia d¡¯agressi¨® no sempre han estat ben¨¨fiques per a qui les practicava, i per aix¨° s¨®n conquestes lentes, construccions ideals, complicades, que ens guarden d¡¯amenaces permanents. En aquestes societats de l¡¯Europa occidental, que s¨®n les nostres, la viol¨¨ncia ha estat, fins fa ben poc, part de la vida gaireb¨¦ quotidiana de qui no se¡¯n podia protegir: i els rics podien i els pobres no. Als barris foscos de les ciutats, fa a penes un segle, la gent no gosava caminar de nit. Jo he conegut vells de poble que em contaven hist¨°ries esgarrifoses de la seua joventut, amb pistoles, ganivets i bastons sense fre. I a casa meua, quan jo era menut, a l¡¯horta de Val¨¨ncia, mon pare dormia amb pistola sota el coix¨ª i una escopeta carregada al peu del llit: l¡¯amena?a nocturna dels lladres era permanent. I els jocs infantils que recorde eren sovint d¡¯una viol¨¨ncia extrema. No haur¨ªem d¡¯idealitzar, per tant, ni una bondat natural universal ni un passat recent de seguretat general i garantida. Hem patit pors ancestrals davant dels sorolls de la nit, davant dels esperits que ens amenacen, dels dimonis de l¡¯infern, dels llamps i dels trons, dels animals fer¨¦stecs, de la fam i de les malalties. Per¨° segurament all¨° que els humans han temut m¨¦s al llarg de mil¡¤lenaris infinits s¨®n els altres humans. Despr¨¦s, en el curs del darrer mig segle, tots els b¨¦ns de la pau van semblar progressivament possibles. Amb garantia oficial, evidentment. I amb estalvis productius, pensions creixents i protecci¨® segura contra tot desordre, viol¨¨ncia o agressi¨®. Les pors antigues, doncs, eren les pors naturals que ajudaven a combatre els poders de l¡¯infern. Les temors noves, ara mateix, en s¨®n una de sola: la de perdre la il¡¤lusi¨® del parad¨ªs.