Una Val¨¨ncia oberta en canal

Ferran Torrent l¡¯any 2011 f¨¦u una parada en la l¨ªnia narrativa encetada amb la trilogia que obria Societat limitada (2002), alguns aspectes de la qual s¡¯eixamplaven en Bulevard dels francesos (2010). Aquell ¡°relax¡± narratiu, Ombres en la ciutat, era al mateix temps un repte perqu¨¨ s¡¯embolicava amb un marem¨¤gnum monumental, com ¨¦s la trag¨¨dia de l¡¯holocaust, la necessitat de venjan?a d¡¯alguns supervivents, barrejat amb l¡¯espionatge i la resist¨¨ncia a l¡¯interior d¡¯Espanya. Potser alguns la consideren un error, una obra menor, i el mateix autor no s¡¯ha estat de remarcar-ne alguns punts febles. Amb tot, i al meu modest entendre, plantejava dos aspectes interessants: la pres¨¨ncia d¡¯un seguit d'aspectes ¨¨tics i morals que afectaren els supervivents i ell ha tingut l¡¯encert i la valentia de literaturitzar, i dur al l¨ªmit el seu estil sint¨¨tic.

En tot cas, i siga quina siga la valoraci¨® dels lectors, Ferrant Torrent ara torna al matal¨¤s tem¨¤tic que tants r¨¨dits narratius li ha aportat. Si la trilogia s¡¯avan?ava ¨Ci quedava curt, com reconeix l¡¯autor¨C a l¡¯esclat de la bambolla urban¨ªstica que va fer rebentar en mil miquetes el globus de glamour en qu¨¨ vivien les rites, els camps i tota la tropa, que ha esguitat tots els ¨¤mbits pol¨ªtics, econ¨°mics i socials, i ha deixat l¡¯administraci¨® valenciana en fallida t¨¨cnica, si fem ¨²s de l¡¯eufemisme t¨¨cnic, ara, en Un dinar un dia qualsevol ens mostra una societat oberta en canal, on tot el m¨®n viu ¡°retallat¡± i on la corrupci¨® ja no ¨¦s un modus operandi sin¨® un modus vivendi, com afirma un personatge.

El fil conductor de la novel¡¤la recau en un personatge nou, Marc Sendra, de cinquanta anys llargs, que despr¨¦s de trenta anys en n¨°mina s¡¯ha convertit en freelance. ?s un tipus esc¨¨ptic, perqu¨¨ pertany a una generaci¨® que ¡°ha viscut totes les derrotes¡±, per¨° alhora no es pot estar de donar guerra, de ser sensible a les injust¨ªcies, i per aix¨° li cal estar al tall dels esdeveniments, de la not¨ªcia, perqu¨¨, tot i que no la puga publicar, ¨¦s on es palpa el fons o rerefons dels fets i, a m¨¦s, sempre li pot ser ¨²til. En la necessitat d¡¯aconseguir reportatges amb ganxo vol investigar la deriva ru?nosa del Val¨¨ncia C F, per¨° sobretot el negoci que en generaran els solars. Li cal un informador i aquest, Albert, a banda d¡¯orientar-lo en embolics relacionats amb els solars del Val¨¨ncia, el posa sobre la pista de l¡¯aparici¨® del cad¨¤ver d¡¯un adolescent marroqu¨ª en un abocador d¡¯una empresa dedicada al tractament del fem. Aquests seran els dos fils argumentals sobre els quals creixer¨¤ la novel¡¤la. Encara que tot est¨¤ lligat amb tot, el futbol ¨¦s el tobogan per a parlar de la corrupci¨® en els terrenys pol¨ªtics i econ¨°mic (on els empresaris i la banca cada dia controlen m¨¦s la pol¨ªtica i els mitjans de comunicaci¨®) dels vasos comunicants existents entre el poder i la premsa. El mateix informador ens diu que ¡°l¡¯operaci¨® del Mestalla forma part d¡¯un tot, no es pot deslligar de la resta de les martingales¡±. Sembla dir-nos que la pol¨ªtica ¨Cl¡¯oficial, s¡¯ent¨¦n¨C i els sectors econ¨°mics s¡¯alien en un saqueig organitzat de la societat.

El cas del jove desaparegut permet parlar de les trampes que fan les empreses en el tractament de les escombraries, de les cases de joc il¡¤legals, de prostituci¨® d¡¯adolescents, del negoci de les drogues i de les m¨¤fies controlades per personal procedent de l¡¯Europa de l¡¯Est.

L'escriptor torna al matal¨¤s tem¨¤tic que tants r¨¨dits narratius li ha aportat

En Un dinar un dia qualsevol la preparaci¨® de l¡¯acci¨® m¨¦s trepidant ¨¦s una mica m¨¦s llarga que no en altres ocasions, perqu¨¨, mentre ens presenta distints escenaris, situacions i personatges clau, ens ofereix una mirada sociol¨°gica i pol¨ªtica de la Val¨¨ncia actual i del seu entorn. Un dels recursos que ens proposa en aquesta ocasi¨® ¨¦s una mena de guia per distintes zones de la ciutat i de diversos locals gastron¨°mics (que poden tenir una c¨¤rrega simb¨°lica), on es produeixen les cites amb informadors o col¡¤laboradors. Les cites, s¡¯ha de dir, juguen un paper estrat¨¨gic en el desenvolupament de l¡¯acci¨® i expliquen ben gr¨¤ficament el t¨ªtol d¡¯Un dinar un dia qualsevol .

Com passa en algunes de les novel¡¤les ¨²ltimes de Ferran Torrent, ¨¦s cada vegada m¨¦s visible que als seus personatges m¨¦s entranyables no els interessa tant la difer¨¨ncia entre el que ¨¦s legal i el que no ho ¨¦s, com all¨° que, segons ells, pot ser just. ?s el cas del protagonista, per¨° tamb¨¦ del pare Rafel, que du una llar d¡¯acollida, i que ¨¦s ajudat per un exfalsficador (o no tant), per un ¡°empresari¡± de joc il¡¤legal, El Llargo o el Messi¨¦, un lladre de guant blanc. Aquests personatges viuen al marge de la llei, per¨° posseeixen el seu costat bonhomi¨®s, ¡°legal¡±. No cal dir que aquests s¨®n un engranatge clau en l¡¯acci¨® i hi aporten sabor i color. Altres personatges secundaris de pes s¨®n Pons, un policia poc ortodox, i sobretot Magda, l¡¯amiga de Marc, que en fa de contrapunt, perqu¨¨, malgrat ser una sanit¨¤ria afectada per la crisi, mant¨¦ una visi¨® m¨¦s racional del tema social i defensa l¡¯organitzaci¨® i la gesti¨® dels assumptes col¡¤lectius. Entre els coneguts, trobem els germans Torrents, Robert Baixauli i el Colorado, una mena de fam¨ªlia asocial, per¨° que mant¨¦ un esperit cr¨ªtic i vital.

Les peces que fan que la maquin¨¤ria funcione a la perfecci¨® s¨®n la graduaci¨® de l¡¯acci¨®, els di¨¤legs crepitants, ir¨°nics, punyents, carregats d¡¯intencions, que troben alguns dels moments estel¡¤lars quan ofereixen trampes, jugades fallanques, per dur el contrincant al terreny volgut. L¡¯estil ¨¦s lac¨°nic, acerat. Ofereix tot un repertori antol¨°gic de frases lapid¨¤ries, sentencioses, com ara ¡°¨¦s igual el mes en qu¨¨ naixes si ets valenci¨¤¡±, ¡°esperar ¨¦s una tend¨¨ncia valenciana¡±, ¡°la pluja ¨¦s un luxe de pa?sos civilitzats¡±... En aquesta ocasi¨®, Ferran Torrent no juga a diferents perspectives que convergeixen finament, sin¨® que totes les direccions narratives van guiades pel narrador i protagonista, excepte les trobades en l¡¯alqueria de Robert Baixauli, on viatgem a un di¨¤leg de factura teatral, on entre altres coses es parla de literatura i es comenten els trets fonaments de la novel¡¤la que llegim i com es tanca. De fet, la traca final ¨¦s narrada en tercera persona, i mostra que encara s¡¯arriba a una just¨ªcia legal i s¡¯aconsegueix una just¨ªcia liter¨¤ria. Tot plegat, el lector trobar¨¤ l¡¯imaginari m¨¦s productiu de Ferran Torrent, el seu vessant m¨¦s incisiu i amb ganes de continuar posant el dit en les ferides de la societat valenciana.