El costat fosc de Sor Somriure

Les hist¨°ries de monges s¨®n un veritable tresor, un subg¨¨nere que ha donat molt de si. N'hi ha prou amb recordar les perip¨¨cies de Sor Citro?n o el drama d'Audrey Hepburn com a protagonista de Hist¨°ria d'una monja de Fred Zinnemann (basada en la hist¨°ria real de Marie Louise Habets al Congo i a la B¨¨lgica ocupada pels nazis). Tamb¨¦ hi ha Meryl Streep i Rosa Maria Sard¨¤ en la pell i els h¨¤bits de la germana Aloysius de Dubte. L'¨¨xit de la temporada teatral a Barcelona porta escrit el nom d'una altra monja Sister act, el musical coprodu?t per Whoopi Goldberg, Stage i El Terrat, que el 26 d'abril acaba les representacions al Teatre T¨ªvoli per comen?ar una gira per m¨¦s de vint ciutats espanyoles. Per¨° la novetat en la cartellera barcelonina ¨¦s la propera irrupci¨® d'una altra hist¨°ria de monges no menys sorprenent i molt, molt, m¨¦s negra.

Es tracta de Les dominiques, d'I?aki Garz, que tamb¨¦ dirigeix el muntatge. L'obra, que s'estrena a La Seca-Espai Brossa el 9 d'abril, relata els ¨²ltims dies de dues monges, amants, amena?ades de desnonament, assetjades per Hisenda, i que acabaran su?cidant-se amb barbit¨²rics i alcohol. La hist¨°ria ¨¦s real i est¨¤ basada en la vida de la famosa Sor Somriure, la Monja Cantant, que va triomfar amb la seva guitarra i les seves composicions els anys seixanta per caure despr¨¦s en l'abisme d'una veritable trag¨¨dia que riu-te'n de la de les monges a Katanga.

Sor Somriure era Jeanine Deckers, monja belga que va arribar a n¨²mero u en la llista d'¨¨xits musicals als EUA. Despr¨¦s de moltes vicissituds Deckers va acabar alcoholitzada, a la ru?na i amb l'¨²nica companyia de la seva amant, la tamb¨¦ monja Annie P¨¦cher, onze anys m¨¦s jove, amb qui va fer un pacte de su?cidi en un pis de la perif¨¨ria de Wavre, del qual les dues dones havien de ser desallotjades.

L'obra de teatre d'I?aki Garz ¨Cque no ¨¦s la primera creaci¨® sobre el cas: va haver-hi una versi¨® en musical en part d'una pel¡¤l¨ªcula, Dominique, 1966, amb Katharine Ross i Chad Everet¨C no canvia els noms, tot i que, assenyala Rosa Cadafalch, l'actriu que encarna Sor Somriure, inventa algunes situacions i di¨¤legs tractant d'imaginar com van ser les ¨²ltimes hores de la parella. ¡°La meva sorpresa va ser molt gran en assabentar-me que la hist¨°ria era real, que les dues protagonistes van existir i es van su?cidar com a l'obra¡±. Cadafalch, que actua amb Annabel Castan (en el paper de P¨¦cher), indica que Les dominiques ¡°no explica tota la vida de les monges, per¨° n'ofereix moltes pistes¡±. L'actriu, que va estudiar en una escola de monges, considera que la funci¨® ¡°¨¦s un regal per a nosaltres, se centra molt en la relaci¨® de parella i en com aquesta relaci¨® es va agrint¡±.

L¡¯obra plasma en escena els ¨²ltims dies de les dues dones

L'obra, segons el seu autor, ¡°ens introdueix en la lluita tena? de les dues protagonistes contra tots els estaments socials i religiosos que han marcat la traject¨°ria de les seves vides personals¡±. La pe?a, continua ¡°¨¦s un reflex fidel del moviment social de lluita i rebel¡¤li¨® que caracteritzava els anys setanta¡±.

Jeanne-Paule Marie Deckers (Laeken, 1933 ¨C Wavre, 1985) era filla de l'amo d'una pastisseria i despr¨¦s de destacar als escoltes va estudiar i va treballar de mestra. Va ingressar el 1959 a les Germanes Missioneres Dominiques de Nostra Senyora de Fichermont, amb seu a Waterloo i va agafar el nom de germana Luc-Gabrielle. Al convent va destacar per escriure i cantar can?ons. Els seus superiors la van animar que grav¨¦s un disc i el 1962 la can?¨® Dominique, editada en single, es va convertir en un ¨¨xit. La monja es va fer famosa com a Soeur Sourire, Sor Somriure. La simp¨¤tica hist¨°ria entra a partir de llavors en el terreny del drama. Deckers va denunciar que li censuraven les can?ons i l'obligaven a aparentar una felicitat que no sentia. El 1963 en un curs de Teologia a Lovaina, que ja ¨¦s lloc per lligar, va reprendre l'amistat amb una vella amiga de joventut, Annie P¨¦cher.

Art¨ªsticament en declivi i en desacord amb els seus superiors va deixar el convent el 1966, tot i que ella seguia considerant-se monja amb car¨¤cter general. Seguidora del Concili Vatic¨¤ II, va treure una can?¨® a favor dels anticonceptius titulada Gl¨°ria al Senyor per la p¨ªndola daurada, que no va ser ben rebuda per les autoritats cat¨°liques i tampoc no va escalar la llista d'¨¨xits precisament.

Deckers va tenir un col¡¤lapse nervi¨®s i va ser tractada amb psicoter¨¤pia. La relaci¨® amb P¨¦cher tampoc no anava b¨¦, ja que Deckers es negava a anar a m¨¦s i la jove va realitzar un intent de su?cidi en pensar que la seva estimada se n'anava de missions. Finalment, despr¨¦s de moltes resist¨¨ncies, la relaci¨® es va convertir en obertament homosexual (a l'obra de teatre les monges ja s¨®n amants).

A final dels setanta va arribar un nou revers per a la monja cantant, quan la Hisenda belga li va reclamar els impostos impagats durant la seva carrera. Deckers i P¨¦cher es van su?cidar el 29 de mar? del 1985, deixant una nota en qu¨¨ demanaven que les enterressin juntes, com es va fer.