Els l¨ªmits de la cr¨ªtica

L'episodi de la supressi¨® de l'exposici¨® La b¨¨stia i el sobir¨¤ al Macba transcendeix al meu entendre les decisions individuals dels seus actors. El m¨¦s rellevant ¨¦s que una instituci¨® p¨²blica ha decidit que els catalans no puguem veure una obra que abans s'havia vist, almenys, a la Biennal de S?o Paulo. Per qu¨¨ all¨¤ s¨ª i aqu¨ª no? Segons sembla, perqu¨¨ aquesta obra pot denigrar un mandatari, l'anterior Rei d'Espanya. Per¨°, si la televisi¨® fa burla d'aquest mateix personatge, un museu d'art no pot anar m¨¦s enll¨¤?

Encara resulta m¨¦s rellevant que aquesta instituci¨® sempre ha defensat el museu com un espai cr¨ªtic i l'art contemporani com una arma de confrontaci¨®. I molts havien anat a les seves exposicions i a les seves activitats sota aquest convenciment. A partir d'ara, sabem que aquesta instituci¨® presumptament oberta al debat ha posat un l¨ªmit, un l¨ªmit regi. Com si l'art d'avui nom¨¦s serv¨ªs per amansar, per recon¨¨ixer l'obvi. No, hem de dir rotundament no.

L'art contemporani ha de poder seguir alterant les coses. El Macba no pot renunciar al debat cr¨ªtic, cap instituci¨® pot decidir quines obres podem veure i quines peces han superat un l¨ªmit que ning¨² sap qui ha posat i per qu¨¨. L'exposici¨® s'ha d'obrir immediatament i oblidem que, per unes hores, Barcelona va donar la ra¨® a Derrida quan va afirmar que ¡°el m¨¦s rellevant en la mentida no ¨¦s mai el seu contingut, sin¨® la intencionalitat de qui menteix¡±.

Joan M. Minguet ¨¦s professor d'Art Contemporani a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i president de l'Associaci¨® Catalana de Cr¨ªtics d'Art (ACCA).