Saber i poder

L¡¯editorial Alba, en senyal de salut, encert i prosperitat, acaba de reeditar la novel¡¤leta de Henry James (1843-1916) En la jaula, traducci¨® de Gema Moral, Barcelona, 2015, publicada en angl¨¨s per primera vegada l¡¯any 1898, desastr¨®s per a Espanya, glori¨®s per a les lletres, incloses les espanyoles: regeneraci¨®! Qui desitgi llegir-la en catal¨¤, potser encara la trobar¨¤ en la bona traducci¨® de Maria Iniesta, a Edicions de 1984. Alba l¡¯ha reeditada, com hem dit, per¨° no ¨¦s tan f¨¤cil que els lectors de Catalunya ¡ª¡°la gent¡±, ¡°el poble¡±¡ª, en aquests moments tan propis, tan id¨¨ntics i tan ¨ªntims, disposin d¡¯una reedici¨® del llibre: un amuntegament ca¨°tic de novel¡¤les oportunes en llengua catalana ofega, a hores d¡¯ara, la lectura dels grans autors de la tradici¨® continental i americana.

Dins la g¨¤bia, per dir-ho aix¨ª, ¨¦s pr¨°piament la narraci¨® de les virtuts i dels inconvenients d¡¯un ofici: el de telegrafista. La noia que fa de protagonista, sense nom, treballa d¡¯aix¨° en un magatzem de queviures que porta el Sr. Mudge, dins el qual s¡¯hi troba, cosa comuna a la Londres de l¡¯¨¨poca, una oficina de correus i tel¨¨grafs. Temps bene?ts en qu¨¨, si un hom tenia alguna cosa urgent a dir, s¡¯emparava en aquest procediment el¨¨ctric inventat per Charles Wheatstone, que funcionava a la ciutat anglesa des de 1838.

La noia, com avui succeeix en part a les perruqueries, est¨¤ assabentada de tot el que ocupa els visitants de la g¨¤bia de telegrafia, molt en especial dels afers amorosos. Un home benestant, el capit¨¤ Everard ¡ªque despr¨¦s resulta un d¡¯aquells arist¨°crates anats a menys tan ben estudiats per David Cannadine a The Decline and Fall of the British Aristocracy, llibre que tampoc es troba¡ª, desitja una tal Lady Bradeen, que est¨¤ casada. Res m¨¦s normal per comen?ar una narraci¨® en la qual, com ¨¦s continu en James, les coses nom¨¦s queden clares al cap de moltes p¨¤gines, tot per amor de l¡¯ambig¨¹itat que l¡¯ha convertit en un dels grans novel¡¤listes dels per¨ªodes victorians i eduardians. La noia, que ho sap gaireb¨¦ tot, ordeix una trobada amb el capit¨¤ amb unes intencions que s¨®n el s¨²mmum de l¡¯ambig¨¹itat: sembla que n¡¯estigui enamorada, i que el prefereixi al Sr. Mudge, que ¨¦s un petitburg¨¨s que no fa altra cosa que estalviar per poder-se casar amb la telegrafista, i que es troba, per tant, als ant¨ªpodes de l¡¯aristocr¨¤cia, en especial la d¡¯esperit. Per¨° no es tracta d¡¯aix¨°. Prou li diu ella al capit¨¤: ¡°Per vost¨¨ far¨¦ el que calgui. Tot el que calgui!¡± I prou el capit¨¤ vol retenir-la, al final d¡¯aquesta trobada, tot dient-li: ¡°Escolti! Escolti!¡± El missatge de la telegrafista ¨¦s equ¨ªvoc, com s¡¯ha dit, per¨° el del capit¨¤ no ho ¨¦s gens, almenys contemplat el desenvolupament de l¡¯obra: perqu¨¨ escoltar, per part d¡¯una telegrafista, equival a saber, i saber, en aquest cas ¡ªcom en el cas dels capellans i els consiliaris, inclosos els que s¨®n de moda sota la m¨¤scara br¨¨vola de la psicologia d¡¯estar per casa¡ª, ¨¦s el mateix que poder.

Doncs aix¨° succeeix: la noia, un dia que el capit¨¤ s¡¯adona que va enviar un telegrama molt comprom¨¨s per error, ha de rec¨®rrer a la telegrafista per recuperar-lo. ?s la noia, doncs, la que t¨¦ la capacitat de salvar una relaci¨® ad¨²ltera que, per acabar d¡¯adobar-ho tot, deixa de ser tal cosa at¨¨s que el marit de Lady Bradeen mor sobtadament i oportuna.

Llavors queda lliure el terreny per al casament dels dos arist¨°crates i el de la telegrafista amb el mediocre encarregat de la botiga ¡ªq¨¹esti¨® no menor en aquesta novel¡¤leta, en qu¨¨ James, com tamb¨¦ era habitual en ell, respecta un ordre social ja crepuscular.

Una vegada m¨¦s la mestria de James en aquesta narraci¨® del per¨ªode mitj¨¤ de la seva vida creativa fa salts de llebre com la llum per Sant Esteve despr¨¦s d¡¯haver fet interminables salts de pardal, com per Nadal, al llarg de tota la primera meitat de l¡¯obra.

Com totes les narracions breus de Henry James, aquesta ¨¦s prodigiosa, i una excel¡¤lent lli?¨® per a tot escriptor que vulgui aprendre l¡¯art de la ficci¨®: aquest ¨¦s el t¨ªtol del seu recull de textos sobre l¡¯art de narrar: The Art of Fiction, que tampoc no es troba, escrit quatre anys abans d¡¯aquesta narraci¨® d¡¯avui. Sort que encara es troba la Il¨ªada!