Jon Lee Anderson a Carcosa

La llum del sol desapareix progressivament a mesura que baixes per la rampa dels mosaics de l¡¯antiga Casa de la Caritat. La foscor t¡¯envaeix tot just accedir al CCCB; t¡¯encega el contrast entre l¡¯exterior i la penombra de l¡¯interior. Poc a poc recuperes la visi¨® de l¡¯entorn, i el que hi trobes t¡¯il¡¤lumina en forma de coneixement. El detectiu Rust Cohle (Mathew McConaughey) va entrar a Carcosa de la mateixa manera, i va trobar-hi el mateix, per¨° d¡¯una manera que va impactar l¡¯audi¨¨ncia. Diumenge ho podreu descobrir en una nova edici¨® de Kosmopolis.

De ¡®Twin Peaks¡¯ a ¡®True detective¡¯

Kosmopolis aguanta ferm malgrat la rotaci¨® de directors i dels capricis pol¨ªtics. ?s un dels cicles literaris i culturals que un barcelon¨ª no s¡¯hauria de perdre. La patum local hi t¨¦ la seva quota, noms que podem sentir i llegir peri¨°dicament. Si no gaudeixes de prou temps cal ser eficient i buscar les confer¨¨ncies que s¨®n un valor afegit. Les meves intervencions predilectes d¡¯aquest Kosmopolis comencen a Carcosa, el final metaf¨ªsic que depara als protagonistes de True detective. Aquesta s¨¨rie ¨¦s la c¨²spide de la nova onada de produccions de ficci¨® televisiva. ?s el seu non plus ultra, com ho va ser Twin Peaks fa 25 anys. El professor de la UPF Ivan Pintor exposar¨¤ els nexes entre True detective i la literatura de terror de Lovecraft i Ambrose Bierce. Carcosa ¨¦s una ficci¨® de Bierce, tot i que a True detective la ciutat abandonada entre maresmes pren vida pr¨°pia, seguint les passes d¡¯una altra adaptaci¨® de Bierce ¨Ctamb¨¦ del segle XIX¨C, de Robert Chambers, on apareix per primer cop el Rei Groc.

Llegir Pynchon entre les tombes

No he esmentat Twin Peaks gratu?tament. L¡¯escriptor Eduardo Lago, mig novaiorqu¨¨s mig espanyol, parlar¨¤ aquest divendres de la pedrada de David Foster Wallace amb David Lynch i, m¨¦s en concret, amb la seva pel¡¤l¨ªcula Inland empire, una creaci¨® entre el surrealisme i el suspens ambientada a Hollywood. Lago ja ha participat en altres edicions de Kosmopolis. El 2011 hi va ser en una xerrada amb Enrique Vila-Matas. Tots dos, amics, van relatar una atractiva an¨¨cdota, sobretot si mires d¡¯imaginar-te-la cinematogr¨¤ficament: El 2008 van visitar el cementiri del Bronx, on hi ha enterrat Herman Melville. Van preguntar a una patrulla de la policia de cementiri si sabien on era la tomba de l'escriptor. Els policies eren dos llatins, segons Vila-Matas, que no sabien qui era Melville. Per¨° un d¡¯ells era un fan¨¤tic de Thomas Pynchon. "Llegia els llibres de Pynchon entre les tombes", recordava Lago.

Anderson i Caparr¨®s

El periodisme ¨¦s molt m¨¦s que nodrir l¡¯audi¨¨ncia de morralla minut a minut, amb la darrera frivolitat que ha dit el conseller o l¡¯entrenador de torn. El periodisme, en el millor sentit de la paraula, es diu The New Yorker. M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta revista hi ha el buit entre els planetes. Un dels seus ap¨°stols ¨¦s Jon Lee Anderson. Coneixedor de Llatinoam¨¨rica, mite del periodisme en zones de conflicte, de rigor i literari, Anderson domina el castell¨¤ i participar¨¤ dissabte en un debat sobre la guerra amb un dels noms de refer¨¨ncia de la cr¨°nica, Mart¨ªn Caparr¨®s. Si voleu recuperar la confian?a en el periodisme, llegiu els articles d¡¯aquests dos homes. La cr¨°nica de Caparr¨®s demostra que el castell¨¤ i el periodisme tenen garantit el seu futur a Am¨¨rica Llatina: ¡°El cronista mira, pensa, connecta per trobar (en all¨° com¨²) el que mereix ser explicat. I intenta descobrir el que ¨¦s com¨² en aquell fet: all¨° que pot sintetitzar el m¨®n. La petita hist¨°ria que pot explicar moltes d¡¯altres. La gota que ¨¦s el prisma de moltes altres. La m¨¤gia d¡¯una bona cr¨°nica consisteix a aconseguir que un lector s¡¯interessi per una q¨¹esti¨® que, en principi, no li interessava gens ni mica¡±.

150 anys d¡¯Al¨ªcia

Kosmopolis fa enguany un especial inc¨ªs en l¡¯obra de W.G. Sebald, per¨° tamb¨¦ en Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles, novel¡¤la de la qual se¡¯n celebra el 150¨¨ aniversari. No hi ha llibre m¨¦s injustament classificat com literatura infantil que aquest. L¡¯Al¨ªcia de Carroll s¡¯estudia a les facultats de Filosofia. Jo l¡¯estudio com un tractat de l¨°gica. I he seguit les seves petjades al comtat angl¨¨s de Surrey. Carroll va viure a Guilford amb les seves germanes. Hi ha un petit museu amb una col¡¤lecci¨® de records seus. La sala on es troben aquests estris de la vida de Carroll ¨¦s especialment tenebrosa. Hi entra poca llum del sol, hi ha m¨¦s ombres que objectes. L¡¯ombra, diu Junichiro Tanizaki, ens ajuda a entendre millor la realitat que no pas la llum. Com el detectiu Rust Cohle, que per arribar a Carcosa ha de seguir els senyals entre la foscor.