L¡¯¨²ltim dia d¡¯ira

Noranta minuts ¨¦s el que es triga a rostir un pit de pollastre de gall dindi. Tamb¨¦ era el que acostumava a considerar-se durada est¨¤ndard d'una pel¡¤l¨ªcula abans que arribessin els temps de la f¨°bia a l'el¡¤lipsi: aqu¨ª es van comprimir els processos accelerats de redempci¨® a c¨¤rrec d'uns protagonistes obligats a passar les mil i una abans del decretat desenlla?.

El hombre m¨¢s enfadado de Brooklyn, de Phil Alden Robinson, pren la seva premissa d'una pel¡¤l¨ªcula israeliana, Mar Baum (1997), d'Assi Dayan ¨Cque va interpretar el rab¨ª Abraham Edidelmann a?My Father, my Lord (2007), de David Volach¨C, sumant, doncs, a la narrativa d'expiaci¨® m¨¦s o menys convencional un cert component metaling¨¹¨ªstic i autoreflexiu: un malent¨¨s m¨¨dic aconsegueix harmonitzar el temps restant d'exist¨¨ncia del seu personatge principal a la durada del metratge mateix de la pel¡¤l¨ªcula. Aqu¨ª, no obstant aix¨°, circumst¨¤ncies externes a l'obra sumen inter¨¨s, transcend¨¨ncia i aire eleg¨ªac a la proposta, perqu¨¨ aquesta va ser l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula com a protagonista del malaguanyat c¨°mic Robin Williams.

No ¨¦s una experi¨¨ncia c¨°moda, per¨°, s¨ª, ¨²nica, veure aquesta obra, recorregut per un missatge convencional, puntuada per moments concrets de gran efic¨¤cia c¨°mica ¨Cles trobades amb el botiguer tartamut o l'excompany irritant¨C, justa amb l'equilibri entre la ridiculesa i la malenconia que encarnava Williams i rematada, en el seu amarg happy end, amb una inesperada celebraci¨® de la ira com a her¨¨ncia.