David Grossman contraposa l¡¯amor i la literatura a la viol¨¨ncia del m¨®n

David Grossman (Jerusalem, 1954) ha desembarcat a Kosmopolis, la fira liter¨¤ria que se celebra al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), amb la seva nova novel¡¤la (Gran cabaret, Edicions 62). Parlant amb ell sobre un recent viatge per la regi¨® de Lublin amb una parella jueva que havia perdut fam¨ªlia a la Xo¨¤, surt a la conversa com entre les velles l¨¤pides trencades dels cementiris i en les buides sinagogues el misteri del que significa ser i sentir-se jueu es feia cada vegada m¨¦s inefable, a l'hora que commovedor. ¡°L'experi¨¨ncia de la Xo¨¤ ¨¦s fonamental per¨° ser jueu i el judaisme s¨®n molt m¨¦s. El fonamental ¨¦s que mai et sentis realment c¨°mode al m¨®n, el sentiment de no ser acceptat, de no tenir casa. Israel no ¨¦s la llar que hauria de ser perqu¨¨ no est¨¤ en pau i nom¨¦s quan ho estigui trobarem aquesta casa¡±.

En la seva nova novel¡¤la, el protagonista diu de la seva mare, escapada de Pol¨°nia, que a Israel nom¨¦s sortia al carrer amb un mocador a la cara i enganxada a les tanques "no fos cas que alg¨² li expliqu¨¦s a D¨¦u que encara era viva". ?s una bona definici¨® de la relaci¨® dels jueus amb D¨¦u. Grossman somriu mentre xarrupa un suc de taronja. "Ens prenem D¨¦u molt personalment, quan llegeixes la B¨ªblia, i jo ho faig, veus cont¨ªnues mostres d'aquesta relaci¨®, pels dos costats, perqu¨¨ D¨¦u ¨¦s molt hum¨¤ i de vegades poc div¨ª en les seves relacions amb els jueus". ?s aix¨° el que els separa de les altres nacions, aquesta relaci¨®, no s¨¦ si dir, privilegiada? "?s una de les coses que ens fan diferents, per¨° tots els pobles, tots els ¨¦ssers humans som diferents. Nosaltres tenim una llengua i una hist¨°ria de quatre mil anys i una experi¨¨ncia tr¨¤gica entre les nacions. Aix¨° ens fa diferents. Per¨° sempre hi ha aquesta tend¨¨ncia a demonitzar-nos o a hiperidealitzar-nos, que s¨®n dues maneres en realitat de deshumanitzar-nos".

Mentre acabava de llegir ahir a la nit Gran cabaret, li dic, a La 2 emetien casualment una pel¡¤l¨ªcula israeliana tremenda, Shesh peamim, Six acts, de Jonathan Gurfinkel, sobre els abusos a una adolescent en la societat fatxenda d'Hertseliyya. "?s el que explicava. Som com tots. En la societat israeliana hi ha els mateixos abusos i corrupci¨® que a la resta del m¨®n, el nostre gran poeta Hayim Nahman Bialik, que va morir abans de la fundaci¨® de l'Estat d'Israel, va dir que ser¨ªem una naci¨® normal el dia que tingu¨¦ssim lladres i prostitutes. Israel en t¨¦, com tamb¨¦ t¨¦ moltes coses boniques, i calidesa i compassi¨®. Que hi hagi tamb¨¦ aix¨°, a m¨¦s de la militaritzaci¨® i la brutalitat, ¨¦s un dels misteris d'Israel".

Parlar de compassi¨® i de pietat sona gaireb¨¦ antiquat en aquests temps. "Ah, ¨¦s que jo s¨®c molt old fashion", riu Grossman. "Viure en una realitat violenta i brutal com en la qual viu, en una societat en conflicte, et fa pagar un preu elevat, per¨° tamb¨¦ et fa m¨¦s hum¨¤. I augmenta la teva necessitat d'afecte, amabilitat i tendresa, dels quals et pots sentir molt desprove?t i que s¨®n un aliment indispensable per a l'¨¤nima".

¡°Demonitzar-nos o idealitzar-nos s¨®n dues maneres de deshumanitzar-nos¡±

"Hegel deia que els malvats s¨®n els que fan la hist¨°ria", continua l'escriptor, "per¨° hi ha certes hist¨°ries que fan que la gent sigui malvada, i aix¨° passa a l'Orient Mitj¨¤". Grossman recorda que la guerra necessita de masses, de convertir la persona en massa, per¨° que la literatura contraposa el fet de convertir la massa en persones. En aquest sentit, afirma, "la literatura ¨¦s com l'amor, fa deixar de veure la gent per veure la persona". L'amor ens salva? Grossman mira amb aquesta expressi¨® tan seva, omple de comprensi¨® abans de res l'hum¨¤. "L'amor et fa sentir a casa, no se si et salva per¨° t'ajuda a viure. Quan estimes i t'estimen trobes un lloc al m¨®n, una llar. Si l'experi¨¨ncia corrent de l'¨¦sser hum¨¤ ¨¦s anar-te enfonsant i envellint, l'amor ¨¦s una forma d'ajuda davant d'aquest proc¨¦s, una veritable respiraci¨® boca a boca".

Gran cabaret ¨¦s un aut¨¨ntic tour de force literari que relata la sessi¨® d'un monologuista israeli¨¤, una esp¨¨cie de Lenny Bruce (al qual Grossman confessa que admira), en un local de copes de Cesarea. El madur actor protagonista, un home amb un secret, actua davant un heterogeni auditori representatiu de la societat israeliana al qual fa riure, provoca, irrita, indigna, horroritza o commou en diferents moments fins a pr¨¤cticament buidar l'establiment. Entre el p¨²blic, dues persones relacionades amb la vida de D¨®vadeh, el one man shou, faran que es produeixin canvis impredictibles en l'estat d'¨¤nim del c¨°mic i en l'espectacle. Grossman torna a sorprendre amb una lli?¨® incommensurable sobre els mecanismes afectius de l'¨¦sser hum¨¤ i alhora amb una hist¨°ria que transita per camins sentimentals d'una bellesa i un dolor esgarrifosos.

¡°M¡¯agrada l¡¯humor jueu neur¨°tic, autoir¨°nic i no c¨ªnic¡±

D¨®vadeh, el c¨°mic, explica acudits, alguns d'extremat mal gust, grollers. Sorpr¨¨n aquest llenguatge en Grossman, sobretot si es tenen en compte les seves obres m¨¦s po¨¨tiques com Caigut fora del temps. "Canvio de registre per explicar b¨¤sicament el mateix, la mateixa hist¨°ria; un ha de reinventar-se, sentir l'energia revitalitzadora, l'excitaci¨® de la creaci¨®. La idea central d'aquesta novel¡¤la, la del noi que porten de viatge a l'enterrament d'un dels seus pares i no sap quin dels dos ¨¦s el que ha mort i es troba escollint al seu cap qui preferia que fos ¨Cque ¨¦s la hist¨°ria terrible que explicar¨¤ D¨®vadeh¨C, em rondava des dels noranta, per¨° no trobava com explicar-la. I llavors se'm va oc¨®rrer aquest llibre centrat en un humorista. L'humor, la flexibilitat i la llibertat que et proporcionen l'humor em va donar la clau. Aquestes coses arriben com un raig, una calor fulgurant, una emoci¨® que no saps d'on ve".

L'humor de la novel¡¤la ¨¦s un humor molt jueu. "Ho ¨¦s, jo s¨®c jueu i m'agrada aquest humor. L'humor jueu neur¨°tic, com el de Bruce. ?s un humor basat en l'autoironia i no en el cinisme, un humor comprom¨¨s fins i tot amb all¨° de qu¨¨ rius". Cal esmentar Woody Allen. " M'agrada molt", riu Grossman, que confessa que veu totes les seves pel¡¤l¨ªcules ¨C"n'hi ha de millors i n'hi ha de pitjors"¨C.

Gran cabaret, explica Grossman, parla de diferents temes que li semblen importants, "la inf¨¤ncia, la solitud, la tristesa, la malenconia, la crueltat, la necessitat d'oblit, i sobre l'art, i el lloc que ocupa l'artista davant de l'audi¨¨ncia, el flirteig entre l'artista i la seva audi¨¨ncia i quan el primer d¨®na a la segona alguna cosa que a aquesta li resulta dif¨ªcil d'empassar. La novel¡¤la t¨¦ aquestes dues parts diferenciades. Aquest flirteig al principi, aquest artista volc¨¤nic que bombardeja el p¨²blic amb les seves bromes de mal gust, els seus insults. I la segona en la qual de sobte passa alguna cosa. Aquesta dona min¨²scula que el coneix i l'interpel¡¤la, dubta del seu car¨¤cter brutal i li recorda que era "un bon noi". I igual que aquestes roques que es trenquen si colpeges al punt de fractura, al lloc adequat, el protagonista es transforma i la hist¨°ria canvia".

Grossman ent¨¦n que hi ha gent que viu com en paral¡¤lel a si mateixa. Perqu¨¨ alguna cosa les va desviar del seu cam¨ª, es van trair o els van trair, van prendre la decisi¨® equivocada, i van desconnectar de si mateixos. "Moltes persones s¨®n com D¨®vadeh, que pateixen aquest canvi de via, estan m¨¦s enll¨¤ o al marge de si mateixos. Fins que potser alg¨² torna a connectar-los i tornen al m¨®n real. Aix¨° no nom¨¦s passa amb individus sin¨® amb pa?sos i societats senceres que no viuen d'acord amb el que s¨®n. Tots hem de buscar aix¨°, la coher¨¨ncia, la veritat, en el nostre dest¨ª. A Israel ¨¦s la lluita per la pau enmig d'aquesta vida de bel¡¤liger¨¤ncia que ens deixa exhausts".

Qu¨¨ hi ha de Grossman en el protagonista? "Em vaig tornar ell en escriure d'ell. Aquesta ¨¦s una de les recompenses de l'escriptor, aquesta experi¨¨ncia d'alteritat. Per¨° s¨®c tamb¨¦ la dona, i l'amic jutge, el personatge capa? de veure sota les capes i capes en qu¨¨ s'amaga el c¨°mic, de dir-li honestament qu¨¨ irradia, recordar-li qui ¨¦s. Una vegada vaig haver d'escriure d'un nen que es desmaiava, per¨° jo no ho havia experimentat mai. I no sabia com explicar-ho amb autenticitat. Llavors, en una visita al dentista alguna cosa va anar malament amb l'anest¨¨sia, i vaig comen?ar a desmaiar-me. El metge demanava sucre o xocolata, per¨° vaig suplicar que ning¨² hi interfer¨ªs: estava experimentant el que necessitava per a la novel¡¤la!".

El p¨²blic a Gran cabaret reflecteix el microcosmos israeli¨¤. "Qualsevol que conegui la realitat del pa¨ªs identificar¨¤ immediatament els personatges, es percep per exemple aquesta progressiva militaritzaci¨® de la societat i fins i tot del llenguatge".

La cont¨ªnua deserci¨® del p¨²blic i els comptes que porta el protagonista dels que abandonen sembla una comptabilitat dels Justos. Aix¨° ¨¦s molt jueu, tamb¨¦. "Una minoria es queda a seguir escoltant el protagonista, la gent que ¨¦s capa? de mirar la ferida de l'altre i entendre la seva hist¨°ria". Aquesta comptabilitat entronca amb la capacitat de triar de la Sophie de William Styron o del mateix protagonista de Gran cabaret. "En realitat en cap dels dos casos hi ha elecci¨® lliure, Sophie a la plataforma d'Auschwitz ¨¦s for?ada a una elecci¨® impossible, s¨¤dica. I D¨®valeh nom¨¦s pot desitjar que el mort sigui un progenitor i no l'altre. La lli?¨® ¨¦s que la gent que pren les males decisions, les err¨°nies, hauria de ser m¨¦s comprensiva o compassiva amb ella mateixa. Moltes vegades s¨®n aut¨¨ntiques v¨ªctimes de les circumst¨¤ncies".