La veu p¨²blica de les dones

Aquest article sorgeix despr¨¦s d'escoltar cient¨ªfiques de primer nivell de Catalunya sobre la posici¨® de la dona en la investigaci¨® d'excel¡¤l¨¨ncia a Europa. Per¨° ¨¦s una reflexi¨® que es pot extrapolar a la visibilitat de les dones en el conjunt de la societat. La primera certesa ¨¦s que, d'entrada, les dones no volem quotes de representaci¨®. Formades en igualtat, la majoria de dones busquen ser reconegudes exclusivament per la qualitat del seu treball i el seu nivell d'educaci¨®, pel talent i el m¨¨rit. I, no obstant aix¨°, la seva poca pres¨¨ncia en l'esfera p¨²blica segueix sent una gran assignatura pendent. Per¨° volen les dones ser m¨¦s visibles? Ho han de ser? Per qu¨¨?

La primera ra¨® ¨¦s la m¨¦s ¨°bvia: per una q¨¹esti¨® de just¨ªcia. Amb les mateixes condicions, les dones haurien de tenir id¨¨ntica visibilitat i les mateixes oportunitats d'accedir a c¨¤rrecs directius. Es tracta de culminar la batalla per la igualtat. Les xifres s¨®n conegudes i desmenteixen una vegada i una altra la paritat. De les persones amb tesi doctoral a Europa, un 50% s¨®n dones, per¨° la xifra baixa al 20% en el moment d'arribar al postdoctorat. Les dones abandonen les carreres cient¨ªfiques, s¨®n penalitzades per la maternitat, obtenen menys finan?ament per als seus projectes i tenen m¨¦s dificultats per accedir a c¨¤rrecs de responsabilitat. I, quan per fi els ocupen, ho fan en pitjors condicions salarials.

La segona resposta ¨¦s econ¨°mica. S'inverteixen molts recursos en l'educaci¨® i, en canvi, quan les dones desapareixen de manera progressiva de la vida p¨²blica, es perd molt de talent i la inversi¨® inicial deixa de revertir en el conjunt de la societat. La igualtat de la dona tamb¨¦ garanteix un millor desenvolupament econ¨°mic. Un article de The New York Times demostrava que, a Noruega, la incorporaci¨® igualit¨¤ria de la dona en el m¨®n laboral suposava el mateix percentatge del PIB que els ingressos del petroli.

El tercer argument ¨¦s el de l'excel¡¤l¨¨ncia cient¨ªfica, perqu¨¨ est¨¤ demostrat que els equips mixtos s¨®n m¨¦s creatius en la resoluci¨® de problemes. La diversitat de perspectives d'un equip heterogeni ¨¦s sempre garantia d'un treball millor. Com m¨¦s dones en alts nivells d'investigaci¨®, millor ci¨¨ncia.

Si les raons a favor de m¨¦s pres¨¨ncia p¨²blica de dones s¨®n tan clares, qu¨¨ ho impedeix? Hi ha molts factors estructurals, coneguts i diagnosticats. Tamb¨¦ s'esgrimeix, amb ra¨®, que per a algunes dones el reconeixement no passa necess¨¤riament per la visibilitat. Per¨° potser el m¨¦s interessant t¨¦ a veure amb aspectes menys evidents relacionats amb la psicologia social, ¨¦s a dir, amb estereotips i actituds impl¨ªcites.

M¨¦s enll¨¤ de la desigualtat de fons, hi ha petites discriminacions, inconscients, involunt¨¤ries, de vegades anecd¨°tiques, que van calant i creant capes fins a adquirir una gran import¨¤ncia sobre la imatge col¡¤lectiva de la dona. El test d'actituds impl¨ªcites analitza l'automatisme de les actituds i confirma que la dona segueix sent menys valorada socialment. El m¨¦s greu ¨¦s que es demostra que aquest estereotip tamb¨¦ est¨¤ interioritzat per les mateixes dones.

Per exemple: preval la idea que les nenes s¨®n pitjors en matem¨¤tiques que els nens; en canvi, ¨¦s general la imatge que els asi¨¤tics s¨®n millors en matem¨¤tiques. Quan abans d'un examen de matem¨¤tiques a les nenes se'ls recorda que s¨®n nenes, els seus resultats s¨®n pitjors que quan no se'ls fa aquesta observaci¨®. Quan, en canvi, se'ls recorda que s¨®n asi¨¤tiques, el seu rendiment millora substancialment. Un altre exemple: a les entrevistes amb el Consell Europeu de Recerca els homes solen defensar el seu curr¨ªculum per la seva capacitat intel¡¤lectual o la qualitat de la seva investigaci¨®, mentre que la majoria de dones atribueixen el seu ¨¨xit a un cop de sort o al treball o la confian?a d'un equip. Al Regne Unit, el projecte Thewomensroom.org.uk, que va sorgir per proposar expertes als mitjans de comunicaci¨®, funciona per recomanaci¨®, perqu¨¨ un dels primers problemes ¨¦s que les mateixes dones no se solen considerar expertes a si mateixes. Definitivament, els autoestereotips de les dones s¨®n letals per a la seva pres¨¨ncia p¨²blica.

La catedr¨¤tica de Cambridge Mary Beard demostra que aquestes actituds i prejudicis s'inscriuen en una llarga tradici¨® cultural. En els cl¨¤ssics grecs i romans, la veu p¨²blica era un atribut de la masculinitat i les dones eren sistem¨¤ticament silenciades tret que es presentessin com andr¨°gines, v¨ªctimes o representants de causes exclusivament femenines. Beard considera que aquestes s¨®n encara les condicions prevalents per a la veu p¨²blica de la dona i proposa revisar la naturalesa del debat p¨²blic: qui parla, qui t¨¦ autoritat i per qu¨¨.

Mentrestant, a curt termini, ser conscients d'aquesta tradici¨® mil¡¤len¨¤ria i dels estereotips desfavorables sobre les dones porta a la conclusi¨® que nom¨¦s m¨¦s visibilitat contribuir¨¤ a m¨¦s igualtat. Tenir exemples i referents de dones passa llavors a ser fonamental per trencar aquest cercle vici¨®s. I les quotes, formals o informals, es converteixen de sobte en una opci¨® desitjable i efica?.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga.