Diputats agredits

El 15 de juny del 2011 centenars de persones es van concentrar als voltants del Parlament de Catalunya convocats amb la consigna d'¡°Aturem el Parlament, no deixarem que aprovin retallades¡±. El dispositiu policial previst pel llavors conseller d'Interior, Felip Puig, va ser tan insuficient i desencertat que va generar sospites d'una intencionada inefic¨¤cia. Tan inefica? va ser que quan els diputats van voler accedir al Parlament van sofrir obstruccions, empentes, escopinades, insults, taques als vestits. Va ser vergony¨®s per ells i per tots els dem¨°crates.

Els diputats han d'exercir les funcions de representaci¨® democr¨¤tica previstes a l'Estatut. Obstaculitzar o impedir aquestes funcions ¨¦s una agressi¨® al cor de la democr¨¤cia, radicalment reprovable, que sens dubte ha de ser proporcionalment castigada. Per aix¨° els atacs m¨¦s greus als parlaments, espanyol o auton¨°mics, com ara intentar entrar-hi amb armes, envair-los violentament o impedir violentament als diputats que assisteixin a les reunions, estan castigats al Codi Penal amb penes de tres a cinc anys de pres¨®. I nom¨¦s t¨¦ pena de multa o un any de pres¨® la manifestaci¨® davant els parlaments si arriba a alterar-ne el funcionament, per¨° nom¨¦s per als qui dirigeixen o presideixen la manifestaci¨®. Per als simples manifestants, com eren els acusats, el Codi Penal no preveu cap pena.

L'Audi¨¨ncia Nacional (AN) va ser el tribunal legalment encarregat del cas. L'acusaci¨® de la Fiscalia era per diversos delictes, el m¨¦s greu dels quals estava previst en l'article 498 del Codi Penal, el qual castiga ¡°els que empren for?a, viol¨¨ncia, intimidaci¨® o amena?a greu per impedir¡± que els diputats assisteixin a les reunions. La sent¨¨ncia de l'AN t¨¦ dues parts que s'han de diferenciar. Primer analitza el dret a manifestaci¨®, considerant que, en la situaci¨® actual, ¡°resulta obligat admetre certs excessos¡±. Despr¨¦s aborda les proves i?els fets concrets del judici. L'Audi¨¨ncia absol tots els acusats perqu¨¨ no hi ha proves concretes que cap d'ells hagu¨¦s obstru?t l'acc¨¦s als diputats, els hagu¨¦s insultat, escopit o emp¨¨s. Nom¨¦s condemna el que va ser identificat com qui, tot i que sense emprar for?a o amenaces, va pintar la jaqueta de Montserrat Tura. La pena ¨¦s de dos dies d'arrest pels danys en la vestimenta.

El Tribunal Suprem ha revocat la sent¨¨ncia absolut¨°ria de l'Audi¨¨ncia. A vuit manifestants els ha condemnat a una pena de tres anys de pres¨® com a autors del delicte previst en l'article 498. Els ha condemnat sense haver-los vist la cara, sense sentir-los, sense haver practicat cap prova, basant-se, exclusivament, en les dades amb les quals l'AN els havia absolt.

L'argument del Tribunal Suprem ¨¦s que la manifestaci¨® es va convocar sota la consigna d'¡°Aturem el Parlament, no deixarem que aprovin retallades¡±. Aquesta consigna implica, segons el Suprem, que tenien el prop¨°sit d'aturar l'activitat parlament¨¤ria, i que aix¨° constitueix el delicte de l'article 498. No li importa la falta de proves sobre l'activitat violenta o coactiva dels condemnats. En t¨¦ prou amb qu¨¨ sortissin a la foto aixecant els bra?os, o cridant a prop d'un diputat, encara que no se s¨¤piga el que cridaven, encara que no el copegessin, empenyessin, li escopissin o barressin el pas. Nom¨¦s per haver estat a la manifestaci¨® amb aquelles consignes, segons el Suprem, els corresponen tres anys de pres¨®.

El magistrat Perfecto Andr¨¦s va formular un vot discrepant (que nom¨¦s serveix per salvar la seva consci¨¨ncia personal i la seva dignitat professional). Argumentava el seg¨¹ent: ?s imprescindible que es provi l'acte f¨ªsic concret de viol¨¨ncia emprat per cada acusat, perqu¨¨ el Codi Penal no castiga compartir manifestaci¨® amb els agressors, sin¨® ser agressor, emprar viol¨¨ncia, amenaces, intimidacions. Acudir a la manifestaci¨®, encara que sigui sota aquella consigna, no est¨¤ penat. Els fets ocorreguts aquell 15 de juny van ser, per aquest magistrat, clarament delictius, perqu¨¨ el Parlament i els diputats mereixen el respecte i la protecci¨® que democr¨¤ticament els correspon, malgrat la ¡°conflictiva realitat social¡± que el magistrat ressalta. Per¨° els autors d'aquests delictes no han estat identificats, no s¨®n els acusats. Per aix¨° han de ser absolts. Aquest magistrat tamb¨¦ recull en el seu vot discrepant, amb estupefacci¨®, que el fiscal va comen?ar el seu al¡¤legat acusatori afirmant que la sent¨¨ncia absolut¨°ria de l'Audi¨¨ncia ¡°estava carregada d'ideologia¡±. Aix¨ª estaven els termes del debat, que nom¨¦s hauria de ser jur¨ªdic.

La condemna del Suprem ¨¦s t¨¨cnicament molt discutible, pel que argumenta el magistrat Andr¨¦s. A m¨¦s a m¨¦s fa esgarrifar per excessiva i est¨¤ sospitosament plena de raonaments extrajur¨ªdics iguals que els del fiscal. Obre una l¨ªnia inacceptable cap a la criminalitzaci¨® de la simple pres¨¨ncia pac¨ªfica en una manifestaci¨® en la qual hi hagi pancartes, consignes o actituds violentes indesitjades. ?s la llei mordassa?al Suprem. Un grav¨ªssim precedent.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena