Albert S¨¢ez: ¡°Al periodisme ens falta un model d¡¯¨¨xit¡±

Albert S¨¢ez (Barcelona, 1965) ¨¦s periodista, director adjunt d¡¯El Peri¨®dico i professor a la Universitat Ramon Llull. Publica El periodisme despr¨¦s de Twitter (edicions 3i4), guardonada amb el premi Joan Fuster d¡¯Assaig, en el qual aborda els canvis que ha d¡¯experimentar la professi¨® period¨ªstica despr¨¦s de la seva gran crisi, en qu¨¨ han coincidit la davallada de la difusi¨®, la caiguda de l¡¯economia i l¡¯adaptaci¨® a Internet.

Pregunta. Al llibre afirma que l¡¯ofici de periodisme ja estava malalt abans de l¡¯era digital.

Resposta. S¡¯han fet moltes coses que han donat un mal resultat. La caiguda de difusi¨® dels diaris al quiosc ¨¦s bastant anterior a la crisi. Alguna cosa estava passant que estava fent que els diaris desconnectessin del p¨²blic. Parlem dels nadius digitals, per¨° hi ha una part que s¨®n fugitius anal¨°gics: no els hi agradava qu¨¨ est¨¤vem fent i quan han trobat una alternativa, s¡¯hi han sumat. Hem de fer un exercici d¡¯autocr¨ªtica. Les empreses tamb¨¦ han oblidat que la base de la seva activitat econ¨°mica ¨¦s el comprom¨ªs amb el p¨²blic, no vendre paelles. El p¨²blic ha de ser conscient que la informaci¨® bona val diners i hem de veure com ho financem.

P. El periodisme ha deixat de ser un negoci?

R. Ho ha estat alguna vegada? Abans es cobrava pel mitj¨¤: tenir una rotativa era l¡¯¨²nica manera d¡¯agafar un escrit i copiar-lo moltes vegades en un dia, o una antena de r¨¤dio. El pagament no era per la informaci¨® sin¨® pel peatge d¡¯accedir al canal. Ara ja no ¨¦s aix¨ª. Qui fa els continguts i com es venen, podem dir-li model de negoci? Si, jo aspiro que el periodisme sigui una professi¨®, per¨° dif¨ªcilment ho ser¨¤ si no ¨¦s una activitat econ¨°mica. La manera com ho ha estat fins ara ja no ens serveix, per¨° n¡¯hem d¡¯inventar alguna, i aix¨° vol dir que s¡¯ha replantejat tot.

Jo aspiro que el periodisme sigui una professi¨®, per¨° dif¨ªcilment ho ser¨¤ si no ¨¦s una activitat econ¨°mica

P. Ja fa massa temps que tenim aquest debat i mentrestant ens anem morint.

R. S¨ª, per¨° no s¡¯ha trobat un model que funcioni. Hi ha coses que comencen a funcionar. Els mitjans locals dels Estats Units van viure la crisi als 90 i molts s¡¯han acabat convertint en fundacions, perqu¨¨ consideren que una r¨¤dio al poble cohesiona la comunitat. El Financial Times ha trobat una altra manera, perqu¨¨ ¨¦s l¡¯exist¨¨ncia corp¨°ria del mercat. O el New York Times, tamb¨¦ se n¡¯ha sortit una mica. Aqu¨ª hi ha coses que han aconseguit finan?ar-se per crowdfunding, que s¡¯ha de veure com funciona. I despr¨¦s hi ha els mitjans que intentem reconvertir-nos, intentant tenir un peu a cada cant¨®. Hem de reinventar-nos i hi ha coses que ja no tenen sentit, com repicar una nota de premsa. I despr¨¦s hi ha coses que fan millor el p¨²blic que els periodistes: si hi ha un tiroteig en un museu a Tunis sempre hi arribar¨¤ abans alg¨² que ja hi ¨¦s que el periodista.

P. Diu que el periodisme ciutad¨¤ est¨¤ molt b¨¦, per¨° que els periodistes professionals s¨®n necessaris.

R. Parlem del periodisme amb el ciutad¨¤, que ¨¦s una altra cosa. Ens pot ajudar a fer millor la nostra feina? Igual que les m¨¤quines, si tracten millor les dades fem-les servir. Ara, el que no es pot pensar ¨¦s en un periodisme de m¨¤quines que fa la feina dels periodistes i omple espais de publicitat.

P. Tampoc no confia en la publicitat com a font de finan?ament.

Els periodistes han de ser conscients que a Twitter tenen responsabilitat quan escriuen: s¡¯hi juguen la seva credibilitat i la del mitj¨¤

R. No. Les empreses ja poden arribar directament al p¨²blic. Hi ha una part de la publicitat que no tornar¨¤ quan acabi la crisi. El que hem de trobar ¨¦s la manera de tenir una relaci¨® prou intensa i de comprom¨ªs amb el p¨²blic. A nosaltres ens passa el mateix que li va passar a la m¨²sica. Abans anaves a comprar un CD perqu¨¨ t¡¯agradava una can?¨® i ara Spotify ho ha rebentat. Els diaris ten¨ªem una vida c¨°moda: ofer¨ªem en un paquet 150 o 200 not¨ªcies. En l¡¯entorn digital ja no funciona aix¨ª. I despr¨¦s hi ha una altra cosa: hem d¡¯agafar cada artefacte nou i mirar com podem fer periodisme, que no ens torni a passar com a Google. Per qu¨¨ no ens l¡¯hem inventat nosaltres si ¨¦s un artefacte period¨ªstic?

P. A vegades sembla que nom¨¦s es vulgui mantenir el model antic reduint costos.

R. Aquest ¨¦s l¡¯error inicial que vam cometre tots a escala mundial amb Internet, pensar que Internet era un lloc per publicar les not¨ªcies de paper sense els costos de distribuci¨® i comercialitzaci¨®.

P. Hi ha resist¨¨ncia a la professi¨® als canvis, i m¨¦s en redaccions de dues velocitats salarials i de treball?

R. Si enfoques aquest debat des del punt de vista de reducci¨® de costos, la gent ho viu com una fatalitat. Per¨° tamb¨¦ es pot viure positivament. Molts periodistes d¡¯una determinada edat acabarien acomiadats per una empresa de recursos humans, per¨° si saben trobar bones hist¨°ries les acabaran explicant. ?s cert que hi haur¨¤ coses que han de fer que abans no les havien de fer: cal elaborar una mena de pla de m¨¤rqueting de la not¨ªcia. Per¨° aix¨° ¨¦s posar el p¨²blic al centre.

?s millor cometre errors que morir d¡¯inanici¨®. Hem d¡¯aprendre a equivocar-nos i a ser m¨¦s transparent

P. Per¨° aix¨° s¡¯ha ent¨¨s a les redaccions?

R. Hi ha gent que m¨¦s i d'altres que menys. Per¨° a vegades no s¡¯ha explicat prou b¨¦. I sobretot, ens falta un model d¡¯¨¨xit. Si hi ha una obsessi¨® amb la reducci¨® de costos, la gent dif¨ªcilment ho veur¨¤ positivament, i al costat hi ha gent jove que ni es planteja viure d¡¯una altra manera i tenen una empenta i un talent fora de les redaccions que els mitjans no tenim la capacitat de captar.

P. El Twitter s¡¯ha de regular a les redaccions?

R. Hi ha d¡¯haver un equilibri entre les marques personals i les cap?aleres. Els periodistes han de ser conscients que a Twitter tenen responsabilitat quan escriuen: s¡¯hi juguen la seva credibilitat i la del mitj¨¤.

P. Per¨° ¨¦s seu o de l¡¯empresa?

R. A estones s¨ª, i a estones no, i aix¨° ¨¦s impossible de regular. Al periodista no el pots tractar com el membre d¡¯una cadena de producci¨®: les cap?aleres necessiten del prestigi dels periodistes. Per¨° el nucli del periodisme ¨¦s la credibilitat. Si vols ser periodista a Twitter no et pots comportar com un hooligan. O una altra q¨¹esti¨®: si dem¨¤ vaig pel carrer i cau un vidre, ho dic a Twitter, i no ¨¦s veritat, m¡¯estar¨¦ jugant la credibilitat de la gent. Per aix¨° la batalla del breaking news ¨¦s est¨²pida: hi ha un senyor que diu que ha caigut un vidre. Doncs despr¨¦s ja ho direm nosaltres, no li robem l¡¯exclusiva posant en crisi la nostra credibilitat.

P. Per¨° moltes vegades es fa: es cita el tuit del senyor que diu que¡­

R. Aix¨° l¡¯I?aki Gabilondo ho va dir molt b¨¦: estem als cinc primers minuts del partit. Aix¨° acaba de comen?ar, hem com¨¨s errors, en cometrem molt¨ªssims m¨¦s, per¨° ¨¦s millor cometre errors que morir d¡¯inanici¨®. Hem d¡¯aprendre a equivocar-nos i a ser m¨¦s transparents. La transpar¨¨ncia que demanem a tothom, i que les xarxes obliguen, acabar¨¤ obligant tamb¨¦ els periodistes.

P. Aquesta transpar¨¨ncia tamb¨¦ evitaria que sempre es parli de la depend¨¨ncia dels mitjans respecte als poders econ¨°mics? Al llibre diu que no n¡¯hi ha per tant.

R. Aquestes coses passen, per¨° no ho expliquen tot. A vegades n'abusem, i tamb¨¦ ¨¦s molt c¨°mode dir que aix¨° no ho hem pogut fer perqu¨¨ no ens han deixat. Ara ja no et cal preguntar: tu publica-ho. ?s veritat que a mesura que anem tenint menys ingressos del p¨²blic, tenim m¨¦s depend¨¨ncia: s¡¯ha entrat en conglomerats financers que fan que xoquis molt m¨¦s amb els teus interessos. Per¨° despr¨¦s hi ha una cosa: quan plou, plou, sigui a gust de l¡¯accionista o no, i en aix¨° les xarxes ens ajuden.

P. Sobre TV3, com la veu? ?s necess¨¤ria una televisi¨® p¨²blica?

R. Ara per ara s¨ª. Per¨° tal com est¨¤ el sector p¨²blic els periodistes millor que ens espavilem per la nostra banda perqu¨¨ la disponibilitat de diner p¨²blic ¨¦s redu?da. TV3 t¨¦ el mateix problema que les emissores de televisi¨® convencionals: la fragmentaci¨® de l¡¯audi¨¨ncia. A sobre hi ha hagut un canvi legal que ha perm¨¨s la concentraci¨® del mercat espanyol en dos grans operadors, que fa que els que es queden fora tinguin una capacitat de negociaci¨® molt petita. El que han de pensar ¨¦s que els espera el mateix que ens ha passat als diaris abans. La gent de 30 anys ja no consumeix televisi¨® sincr¨°nica. Ja no diuen: ¡°qu¨¨ fan avui a la tele¡±. TV3 t¨¦ una estructura empresarial preparada per dues etapes anteriors a aquesta. Mentre no es faci una reforma estructural ho tindr¨¤ molt dif¨ªcil. S¡¯ha de repensar tot o no es far¨¤ res: no ¨¦s bo pensar que tu seguir¨¤s com si res i anir¨¤ passant tot el teu costat, com tampoc no ho ¨¦s sumar-se al primer carro que passa. Hi ha coses que s¡¯estan fent, com la converg¨¨ncia de redaccions. S¡¯havia de fer.