Intocables o expropiats?

L'Ajuntament de Barcelona els considera tan emblem¨¤tics que no poden vendre els mobles ni canviar una rajola sense perm¨ªs. S¨®n 32, batejats per la premsa com "els intocables". Estan orgullosos de veure's en la c¨²spide, per¨° al mateix temps reneguen d'un pla del qual s'han assabentat per la premsa, que no els garanteix el futur i que s'assembla molt a una expropiaci¨® encoberta per la qual no reben ni un duro.

Per Pol Obach, 29 anys i besn¨¦t del fundador de Barrets Obach, la centen¨¤ria barreteria del carrer del Call, formar part de la llista "¨¦s un honor". No obstant aix¨°, ser ve?ns de l'alcalde Xavier Trias no ha estat garantia de bona comunicaci¨®: el Pol va saber pel Comarques de TV-3 que ara formen part de l'elit comercial de la ciutat.

La primera sorpresa ¨¦s que des de l'Ajuntament ning¨² s'ha posat en contacte amb nosaltres. L'any passat ens van dir que est¨¤vem catalogats i que farien una llista per¨° no ens han dit quins avantatges o quins inconvenients t¨¦. Per exemple, ens hem assabentat per la premsa que aquest taulell passa a ser una d'aquelles coses intocables i que si el negoci no an¨¦s b¨¦ i hagu¨¦ssim de tancar s'hauria de quedar aqu¨ª", explica, assenyalant una taula llarga i estreta amb aspecte de rel¨ªquia. La paradoxa ¨¦s que creuen que una altra taula menys aparatosa, i que van comprar fa sis o set anys, sembla tenir el mateix car¨¤cter sagrat, "encara que no t¨¦ m¨¦s valor que qualsevol altra taula", se sorpr¨¨n.

La falta d'informaci¨® ¨¦s una queixa estesa. "No tenim not¨ªcies de l'Ajuntament. Que jo s¨¤piga, mai he parlat amb ning¨² que hagi vingut a fer un inventari. I suposo que ho hauria sabut perqu¨¨ s¨®c la gerent", ironitza Yolanda Guasch Boileau. L'Editorial Boileau edita llibres i partitures de m¨²sica cl¨¤ssica des del 1906 als seus tallers del n¨²mero 285 del carrer de Proven?a. El 1939 es van estendre al n¨²mero 287 i aqu¨ª hi ha la botiga?intocable.

"?s l'¨²nica que queda de l'estil Gatpac [Grup d'Arquitectes T¨¨cnics Catalans per al Progr¨¦s de l'Arquitectura Contempor¨¤nia], un grup que es va formar en contraposici¨® al Modernisme. Era una mica com la Bauhaus a Alemanya, per¨° catal¨¤", explica la gerent.

Entre els seus clients hi havia Musical Emporium, una botiga d'instruments de la Rambla de Canaletes, que era a la llista inicial de comer?os emblem¨¤tics per¨° que es va veure abocada al tancament l'1 de gener per la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Els propietaris en van vendre abans els mobles i ara l'Ajuntament?exigeix que els restableixin. Yolanda Guasch puntualitza que Editorial Boileau no t¨¦ intenci¨® de vendre el seu preci¨®s mobiliari, per¨° creu que no hi ha res que l'hi impedeixi legalment.

"Jo diria que fins que no surti una normativa, que l'aprovin i que t'ho comuniquin, no hi ha res que estigui prohibit. Per¨°, per desgr¨¤cia, aix¨ª funcionen les coses: treuen la not¨ªcia abans que la gent afectada se n'assabenti", es lamenta. "A mi no em sap greu ser a la llista perqu¨¨ ¨¦s una forma que aix¨° es pugui protegir i com a ciutadana de Barcelona penso que est¨¤ molt b¨¦, per¨° cal fer les coses b¨¦: que s'informi, que si realment tu deixes de ser propietari d'alguna cosa tinguis una s¨¨rie d'avantatges. Que a partir d'ara s'encarreguin de reparar el mobiliari. Crec que ¨¦s el m¨ªnim", afegeix.

El mateix pensen a la centen¨¤ria Farm¨¤cia Ferrer, al carrer Roger de Ll¨²ria. "?s una bona not¨ªcia. Protegir est¨¤ molt b¨¦. El problema ¨¦s que amb aquest mobiliari es frena una mica la venda perqu¨¨ avui dia a les farm¨¤cies la gent vol tocar", diu l'encarregada, que reclama "ajuda de les institucions".

Albert Civit, gerent d'H¨¤bitat Urb¨¤ de l'Ajuntament?de Barcelona, admet que els comer?os no han estat fins ara informats directament un per un del pla especial per¨° puntualitza que els seus gremis s¨ª que han participat en les discussions i que a partir d'ara tots els afectats seran contactats i tindran dos mesos per plantejar les seves queixes o propostes.

L'Ajuntament?subratlla tamb¨¦ que els comer?os ara ja poden demanar ajudes a la rehabilitaci¨® per un 50% de la inversi¨®. Per¨° Albert Civit sembla admetre elements d'expropiaci¨® en el pla: "Quan catalogues un b¨¦, est¨¤s assumint que es tracta d'un b¨¦ comunitari i si el vols vendre ho has de preguntar a l'Administraci¨®. Hi ha qui pot entendre aix¨° com una c¨¤rrega. Per¨° aquests s¨®n els peatges que s'han de pagar quan la col¡¤lectivitat considera que s'ha de mantenir alguna cosa".

El gerent d'H¨¤bitat Urb¨¤ emfatitza que, quan fa un any es va anunciar la primera llista de comer?os emblem¨¤tics ¨Cintegrada llavors per 389 i redu?da ara a 228¨C va quedar molt clar que a tots aquests comer?os se'ls suspenia de forma provisional la llic¨¨ncia d'activitat. Per aix¨°, Civit defensa la decisi¨® d'obligar els propietaris de Musical Emporium a tornar a posar-hi els mobles que van vendre abans d'abandonar el seu local.

"Quan fem una suspensi¨® de llic¨¨ncies vol dir que ning¨² toqui res. I aquests senyors s'han saltat la suspensi¨® de llic¨¨ncies. Quan s'hagi tornat a la legalitat, negociarem amb el senyor de l'Emporium qu¨¨ fem amb els mobles. I alguna soluci¨® hi haurem de trobar. No es tracta d'escanyar ning¨². El que no podem ¨¦s deixar que la gent se salti les llic¨¨ncies unilateralment", precisa.

Alguns comerciants confirmen que sabien que no podien vendre res. ¡°A nosaltres ens va arribar una carta dient que no pod¨ªem tocar la botiga, que no pod¨ªem fer cap obra sense comunicar-ho a ells¡±, explica el propietari de l'Herboristeria Llobet, situada al n¨²mero 159 de la Travessera de Gr¨¤cia. A ell li agrada formar part de la llista: ¡°La publicitat sempre ¨¦s bona, per¨° tampoc em fa gaire falta perqu¨¨ tinc molta feina. A mi em va b¨¦ i tinc un cont¨ªnuum de gent¡±, assegura, mentre els clients semblen donar-li la ra¨®: poc despr¨¦s d'anar-se un, arriba un altre.

No protegeixen l'activitat, no fan una llei que impedeixi que puguin apujar el lloguer un 100% o un 500%", es queixen a la Cereria Subir¨¤

Aaron Castillo, el jove director del m¨ªtic restaurant Els Quatre Gats, al carrer Montsi¨®, est¨¤ entusiasmat per ser a la llista. ¡°Per a nosaltres ¨¦s una cosa bon¨ªssima, bon¨ªssima, perqu¨¨ sempre hem volgut estar implicats amb Barcelona i aix¨° ens d¨®na tamb¨¦ marca Catalunya¡±, comenta. Els or¨ªgens d'Els Quatre Gats, on van menjar i van beure Santiago Rusi?ol, Ramon Casas i Pablo Picasso, es remunten a 1897. Per¨° el local, amb una gesti¨® tan boh¨¨mia com la seva clientela, va tancar sis anys despr¨¦s. Va reobrir el 1978 de la m¨¤ del Grupo Ferr¨¦, per¨° d'aquella ¨¨poca amb prou feines se'n conserva una taula amb un mosaic modernista.

T¨¦ sentit protegir un mobiliari de fa tot just 40 anys? Segurament tant, o tan poc, com protegir el s¨°l instal¡¤lat el 1982 a la Cereria Subir¨¤, en un local del 1847 que sobreviu al temps i a una expropiaci¨® municipal a la Baixada de la Llibreteria, a tocar de la pla?a de Sant Jaume. Pilar Subir¨¤, n¨¦ta del fundador, creu que ¨¦s absurd.

La seva veu ¨¦s especialment cr¨ªtica amb els plans municipals: ¡°El que es reivindicava ¨¦s que es proteg¨ªs l'activitat i, al final, cosa que ha passat despr¨¦s de tant temps i tantes discussions, ¨¦s que s'ha protegit el mobiliari, no s'ha protegit l'activitat i el que ha fet l'Ajuntament, amb unes intencions que no s¨®n gens clares, ¨¦s no complaure a ning¨²¡±. ¡°Aquests dies hi he estat pensant molt¡±, reflexiona. ¡°Aix¨° ¨¦s com imaginar que el teu besavi tenia un pis a l'Eixample i s'havia gastat uns diners comprant mobles, i un dia ve un senyor de part de l'Ajuntament, fa una catalogaci¨® del mobiliari i diu que a partir d'ara est¨¤ protegit. Qu¨¨ vol dir? A partir d'ara l'Ajuntament?es cuidar¨¤ de pintar-lo, d'arreglar-lo, de mantenir-lo? No, te n'has de cuidar tu. Quan me'n vagi, me'l puc emportar? No, perqu¨¨ est¨¤ protegit. L'han expropiat? No, el protegeixen. De qu¨¨ el protegeixen? Aquests mobles els va comprar el meu besavi, per qu¨¨ els haig de deixar al propietari del local? O sigui, no protegeixen l'activitat, no fan una llei que impedeixi que puguin apujar el lloguer un 100% o un 500%, com ha passat. No donen cap suport al fet que l'activitat del Casc Antic segueixi sent variada, fins i tot estan posant traves a la c¨¤rrega i desc¨¤rrega i a elements imprescindibles per al desenvolupament de l'activitat. O sigui, que a mi no em beneficien gens, a sobre m'expropien els mobles, no m'ajudaran a mantenir-los i el propietari del local et pot fer fora perqu¨¨ t¨¦ un rus que li paga molt m¨¦s per¨° tu no et pots emportar els mobles. I el propietari tampoc els pot tocar. ?s a dir, si vols guanyar uns diners o canviar a una altra activitat, est¨¤s hipotecat, entre cometes, perqu¨¨ no pots tocar aquestes prestatgeries¡±, es queixa.

¡°No ¨¦s el nostre cas¡±, precisa, ¡°perqu¨¨, encara que l'Ajuntament?franquista va expropiar tot l'edifici per ampliar el museu d'Hist¨°ria de la Ciutat, hem tingut l'avantatge de ser inquilins de l'Ajuntament¡±, que l'any passat els va renovar el lloguer per 10 anys.

L'Ajuntament?s'empara en la llei per rebutjar aquestes cr¨ªtiques. ¡°Nosaltres acceptem un dictamen jur¨ªdic de tres despatxos d'advocats escollits pels gremis. L'¨²nica cosa que els demanem ¨¦s que les conclusions d'aquests juristes fossin comunes¡±, es defensa Albert Civit.

¡°Aquests senyors s'han assegut cada setmana des de fa quatre mesos, tamb¨¦ amb representants d'ells, i han arribat a la conclusi¨® que l'activitat no es pot preservar a trav¨¦s d'un instrument urban¨ªstic¡±, afegeix. ¡°O sigui¡±, sintetitza, ¡°no es pot preservar a trav¨¦s del pla especial perqu¨¨ aix¨° estaria en contra de la Directiva de Serveis de la Comunitat Europea, que afavoreix la lliure activitat comercial i, per tant, aix¨° restaria debilitat jur¨ªdica al document i ens el tombaria algun jutge quan estigu¨¦s definitivament aprovat¡±. I concreta que, ¡°en canvi, s¨ª que pod¨ªem optar per un altre procediment: la catalogaci¨® de b¨¦ns culturals d'inter¨¨s local¡±. Per¨° res de tot aix¨° estar¨¤ en vigor fins d'aqu¨ª un any, sota el consistori que surti de les pr¨°ximes eleccions del mes de maig...