Mor Moncho Alpuente, el gran periodista sat¨ªric

Uns lluitaven contra Franco fent pintades i participant en manifestacions. Moncho Alpuente (Madrid, 1949-Can¨¤ries, 2015) tamb¨¦ va participar en aquestes activitats per¨° disposava d'una arma encara m¨¦s efica?: un humor disbauxat, que disparava contra l'homo franquistus.

Alpuente, que ha mort aquest dissabte a les Can¨¤ries, v¨ªctima d'un infart, va alternar el periodisme ¨Ca la r¨¤dio, premsa i televisi¨®¨C amb els discos i les actuacions. En homenatge a Frank Zappa, va fundar el grup Las Madres de Cordero, que va passar a denominar-se Desde Santurce A Bilbao Blues Band. Amb el grup teatral T¨¢bano, van muntar una funci¨® anomenada Casta?uela 70.

No era una obra particularment feridora ¨Ces pot apreciar en l'edici¨® impresa de 2006, Casta?uela 70. Esto era Espa?a¨C?per¨° anar a veure-la al Teatro de la Comedia feia gust de transgressi¨®. Efectivament, al cap de poc temps hi van acudir uns ultres esvalotadors que van armar l'esc¨¤ndol necessari perqu¨¨ es prohib¨ªs immediatament.

La Desde Santurce A Bilbao Blues Band va editar un LP el 1973, Vidas ejemplares. All¨¤ hi havia el que Moncho definia com el seu ¨²nic ¨¨xit internacional, "El hombre del 600": durant anys, recordava, rebia a trav¨¦s de SGAE una m¨ªnima quantitat per les radiacions del tema a l'emissora del Principat d'Andorra.

Amb la seva ironia i el seu coneixement de les tend¨¨ncies musicals, Moncho va trobar el seu lloc en programes alternatius de TVE. No eren feines lliures de riscos: gravant ?u per a?Popgrama, es va veure obligat a intervenir entre l'arrauxat cantant del grup, Jos¨¦ Carlos Molina, i un productor de TVE de mal beure, que va refor?ar els seus arguments convocant un fatxa amb pistola.

EL 1980 va publicar un LP, amb el nom de Moncho Alpuente I los del R¨ªo Kwai, que contenia un rock and roll simp¨¤tic, "Carolina querida", on encarnava un passota?a la cort de M¨°naco. Aqu¨ª els esdeveniments el van arrossegar: va brotar el que despr¨¦s s'anomenaria "la movida". Inevitablement, Moncho es reciclaria en enviat especial a "la movida", al servei d'uns mitjans descol¡¤locats. Al capdavall, havia nascut a la calle del Pez, en una fam¨ªlia de pastissers, i coneixia amb detall el barri de Malasa?a, llavors en plena transformaci¨®.

Caldria destacar que Moncho era bo per detectar el talent fresc i formar equips (fins i tot les seves bandes, d'aparen?a lleugera, inclo?en instrumentistes excel¡¤lents). Amb el t¨ªtol de Madrid Me Mata, va fer un magazine a Radio El Pa¨ªs i una bella revista, de format apa?sat, amb la complicitat del dissenyador Oscar Marin¨¦. Tamb¨¦ va muntar el 1986 un musical amb grans pretensions¡­i resultats?magres. La reina del Nilo pretenia modernitzar el g¨¨nere chico i va tenir un repartiment potent: Carmen Maura, F¨¦lix Rotaeta, Santiago Ramos, Carmen Maura, Ricardo Solfa, ?gata Lys, Guillermo Montesinos i El Gran Wyoming.

Amb Wyoming, integraria un t¨¤ndem ¨¤cid a??Qu¨¦ noche la de aquel a?o!?i coincidiria en altres espais televisius. Amb El Reverendo als teclats, farien Sopa de ondas a?Radio 5. Tamb¨¦ serien c¨°mplices en un altre grup el nom del qual remetia al rock dels seixanta: The Moncho Alpuente Experience, que va publicar discos hilarants. Va ser l'animador d'una campanya de Malasa?a contra les restriccions al consum del tabac, llan?ant una can?¨® coral, "Todos por el humo". Era una batalla que calia lluitar, encara que sab¨¦s que estava perduda per endavant: es tractava de defensar la llibertat de l'individu.

En aquell moment, Moncho havia comprovat que, efectivament, el ritme de vida de Madrid podia ser mortal. Es va instal¡¤lar a Segovia, on immediatament va fundar una publicaci¨® humor¨ªstica, El Cochinillo Feroz. Una vegada a la setmana, agafava l'autob¨²s de La Sepulvedana cap a Madrid : mantenia un apartament a Malasa?a, proper al palauet on resideix Esperanza Aguirre. Serien enemics ¨ªntims, encara que Moncho es preguntava si no havia contribu?t a llan?ar un personatge funest amb tanst acudits sobre la seva suposada incultura. Almenys, l'arist¨°crata del PP suportava m¨¦s b¨¦ que Jes¨²s Gil y Gil, que ¨Cassegurava ¨C li va enviar uns pinxos del Frente Atl¨¦tico.

Encara que va tenir breus feines fixes, Alpuente pertanyia vocacionalment a l'ex¨¨rcit dels freelance. El seu modus operandi consistia a assimilar una enorme quantitat d'informaci¨®, que transformava i bolcava en les plataformes que tenia disponibles. Sense pretendre-ho, es va transformar en el cronista ofici¨®s de la "Villa y Corte", amb col¡¤laboracions en aquest diari i a?La Ventana de Radio Madrid.

En els ¨²ltims 25 anys, va signar una desena de llibres, incloent el que anomenava "venjan?a" amb Francisco Franco (Hablando?francamente), el D¨¦u de la B¨ªblia (Versos sab¨¢ticos) i la hist¨°ria d'Espanya (Grandezas de Espa?a: la historia m¨¢s grande jam¨¢s contada con menos escr¨²pulos). Va provar tamb¨¦ amb la novel¡¤la negra, adaptada al casticisme madrileny.

Moncho va portar amb dignitat la crisi del periodisme. De sobte, es va fer realitat el malson de qualsevol freelance: ja no arribaven els enc¨¤rrecs. Escrivia en els blogs de p¨²blico.es i mantenia seccions en revistes de paper com Ca?amo i?Mongolia. Malgrat la seva ben guanyada fama de bohemi i ¨¤crata, era un professional complidor i eficient : sabia qu¨¨ volia explicar i ho feia amb amable contund¨¨ncia. Desgraciadament, el seu enginy cotitzava a la baixa en un mercat devastat.