No cal intimidar

Les agressions patides per desenes de diputats i pel president de la Generalitat el juny de 2011, quan tractaven d'accedir a l'edifici del Parlament de Catalunya, van ser actes incompatibles amb la democr¨¤cia. Una cosa ¨¦s l'exercici dels drets fonamentals de reuni¨® i manifestaci¨®, i una altra de molt diferent donar per fet que aix¨° compr¨¨n dur a terme greus actes de coacci¨® i de viol¨¨ncia. Amb tota l¨°gica, el Tribunal Suprem desmunta els delirants arguments d'una sala de l'Audi¨¨ncia Nacional que va justificar en el seu moment la intimidaci¨® patida pels parlamentaris catalans pel fet de considerar ¡°obligat¡± admetre ¡°certs excessos¡± en l'exercici de les llibertats.

?s impossible acceptar que grups d'exaltats assetgin els representants triats a les urnes. La indignaci¨® social no es pot canalitzar a trav¨¦s de m¨¨todes propis de l'agitaci¨® de carrer, ni pretendre el dret a fer-ho. Justificar-los pel context social va ser una mala resposta institucional i, des d'aquest punt de vista, la sent¨¨ncia del Suprem t¨¦ tota la ra¨® pel que fa al fons de l'assumpte.

Les penes imposades mereixen una altra consideraci¨®. En aplicar-se l'article 498 del Codi Penal, el menys important ¨¦s que tots els pol¨ªtics afectats arribessin als seus escons i executessin la tasca parlament¨¤ria ¨Ccom efectivament van fer¨C, at¨¨s que aquest article castiga l'activitat destinada a impedir-ho, amb independ¨¨ncia que es consumi o no. El problema rau en el fet que els autors dels fets violents no van ser identificats. El que van fer els ara condemnats va ser col¡¤locar els bra?os en creu davant un diputat, corejar esl¨°gans, exhortar a impedir el pas a uns altres, o empastifar la jaqueta i la bossa d'una diputada. ?s molt discutible que aquestes accions mereixin tres anys de pres¨®, o que ho sigui la pres¨¨ncia en una concentraci¨® convocada amb el lema Aturem el Parlament. L'¨²nic dels cinc magistrats signataris de la sent¨¨ncia que en discrepa es basa, entre altres raons, en la falta de proves.

M¨¦s enll¨¤ de les diverg¨¨ncies entre jutges, no es pot perdre la cultura democr¨¤tica que les manifestacions i concentracions s'han de desenvolupar de manera pac¨ªfica. Per ¨¤mplia que sigui la indignaci¨®, els actes destinats a paralitzar la feina d'un ¨°rgan legislatiu no responen a cap exercici leg¨ªtim de dret fonamental, sin¨® que constitueixen un atac a la democr¨¤cia representativa.