Guerra contra el senglar

Es fa de nit al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord¨¤. Tres agents rurals equipats amb rifles i amb visors nocturns se situen en una zona de la perif¨¨ria d'una de les tres reserves naturals integrals (RNI) on han detectat petjades de senglar. Aquesta metodologia d'espera nocturna permet a l'agent seleccionar l'objectiu, una femella adulta. S¨®n les que lideren els grups matriarcals i tenen m¨¦s potencial reproductor. Aquesta t¨¨cnica, una de les quatre utilitzades als aiguamolls, ha perm¨¨s capturar el 70% d'exemplars abatuts entre el 1998 i el 2014, que han estat 1.023. L'any passat van ser 106, gaireb¨¦ el doble que l'anterior. Gr¨¤cies a aquesta "neteja" que fan els rurals, ¨¦s una de les poques zones fora de perill de la plaga d'aquest animal salvatge.

El 81% de les comarques de Girona estan en emerg¨¨ncia cineg¨¨tica. Segons el sotsdirector de biodiversitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci¨® i Medi Natural (DAAM), Jordi Ruiz, ¡°la densitat ¨¦s d'entre 14 i 18 exemplars per quil¨°metre quadrat, estable per¨° desigual per zones¡±. ?s normal detectar un descens, assegura Ruiz, tenint en compte que el 2014 Agricultura va tramitar ¡°unes 1.380 autoritzacions per a batudes especials ¨Cen ¨¨poca de veda¨C i avisos ¨Cel juliol i l'agost¨C m¨¦s del doble que el 2013¡±. Malgrat aix¨°, el nombre final de senglars abatuts pels membres de les 249 ¨¤rees privades de ca?a no distar¨¤ gaire dels m¨¦s de 15.000 del 2013, gaireb¨¦ la meitat del total de Catalunya.

Aquesta situaci¨® contrasta amb els aiguamolls. El senglar ¨¦s una de les dues esp¨¨cies d'ungulats presents en aquest espai natural. En les ¨²ltimes d¨¨cades ha experimentat un augment important i arran d'aix¨° han augmentat els danys als cultius i a altres esp¨¨cies del parc. Per reduir la greu problem¨¤tica, tenint en compte que a les RNI no est¨¤ permesa la ca?a perqu¨¨ les esp¨¨cies d'avifauna s¨®n molt sensibles, es fa un control demogr¨¤fic amb t¨¨cniques compatibles amb la conservaci¨® de la biodiversitat de l'espai. El director del parc, Sergio Romero de Tejada, assegura que ¡°amb els controls i la gesti¨® de l'h¨¤bitat hem aconseguit que aquest problema, tan greu, aqu¨ª no es produeixi¡±. De fet, recorda ¡°¨¦s l'¨²nic lloc de tot Catalunya on estem aconseguint reduir la poblaci¨® de senglar¡±. Malgrat aix¨°, tamb¨¦ han aparegut veus cr¨ªtiques per les captures. En aquest sentit, el sotsdirector general de la Biodiversitat, Francesc Cano, s'ha manifestat de manera contundent: ¡°No es poden tenir escr¨²pols en aquest tema¡±. ¡°Els senglars s'han de continuar eliminant de les RNI, encara que es pugui discutir el com¡±, afegeix.

I ¨¦s que, igual que el vis¨® americ¨¤, les xifres de l'impacte potencial del senglar en l'avifauna s¨®n esborronadores. ?s una regla de tres simple, com m¨¦s abund¨¤ncia d'aquest depredador, disminuci¨® en picat de l'avifauna, assegura en un estudi la doctora en Biologia Carme Rossell. Aquest animal salvatge t¨¦ en la dieta tant ous com pollets i aus adultes, i els experts calculen que en un any es pot menjar 64 aus, amb una mitjana de sis al mes. L'an¨¤lisi que van fer els experts fa una d¨¨cada dels est¨®macs de 142 d'aquests ungulats gr¨¤cies a les captures dels agents rurals, amb supervisi¨® del parc, va permetre constatar que tenien una predilecci¨® per la polla blava, les gallinetes, l'¨¤nec coll verd o la fotja. El descens d'aus en aquest parc ha estat motiu d'alarmisme i cr¨ªtica de diversos ornit¨°legs i d'un dels exdirectors del parc; malgrat aix¨°, les xifres s¨®n les que s¨®n. El nivell de biodiversitat del parc, el 1994, era de 1,48 i, el 2014, va ser d'1,50, una xifra semblant a la d'enguany. El valor s'aconsegueix amb l'aplicaci¨® de l'¨ªndex Margalef, que valora equilibri entre les esp¨¨cies que hi viuen.

El 1994, el pic m¨¦s alt de pres¨¨ncia d'animals al parc, es van comptabilitzar 25.000 aus de la fam¨ªlia dels an¨¤tids, de les quals 16.400 eren ¨¤necs collverd. El cens hivernal d'aus aqu¨¤tiques elaborat entre el 10 i el 20 de gener va comptabilitzar les mateixes esp¨¨cies d'aus que el 1994, amb uns 10.600 exemplars en total i dels quals uns 6.800 eren ¨¤necs collverd, pr¨¤cticament igual que el 2014. Aquests valors posen de manifest que malgrat que ha caigut el nombre d'exemplars hi ha m¨¦s equilibri.

En aquest sentit, el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegr¨ª, apunta que s'ha trobat ¡°una diversitat molt rica i ens podem sentir orgullosos d'haver aconseguit conservar una s¨¨rie d'esp¨¨cies que aporten no nom¨¦s al conjunt de Catalunya sin¨® al conjunt europeu¡±. A m¨¦s, en resposta a les cr¨ªtiques d'alguns sectors a la gesti¨® del parc pel suposat descens, recorda que ¡°hi ha m¨²ltiples circumst¨¤ncies que fa que les xifres dels censos de les aus tinguin oscil¡¤lacions, en funci¨® del temps, de l'esp¨¨cie i dels depredadors¡±. Per aix¨°, des del Departament de Medi Natural han qualificat les cr¨ªtiques de ¡°simplistes¡±.

Per aconseguir que el senglar no sigui una de les principals causes de la desaparici¨® d'algunes esp¨¨cies, una dotzena d'agents rurals especialitzats duen a terme una tasca laboriosa de captures. El cap dels Agents Rurals de Girona, Ignasi de Dalmases, explica que les t¨¨cniques s¨®n diverses i per capturar tota mena de preses. Alguns m¨¨todes requereixen un esfor? log¨ªstic baix, com pot ser el parany caixa, que s'aplica tot l'any i atrapa els porcells, o els paranys corral, que amb uns 12 metres de di¨¤metre permeten fer captures m¨²ltiples. ¡°Els animals entren diversos dies al corral perqu¨¨ hi troben una petita dosi de menjar; quan ja estan confiats, s'organitza el dispositiu de tancament del corral que activen ells mateixos quan entren a menjar i queden tancats¡±, detalla.

Altres t¨¨cniques requereixen concentrar esfor?os en llocs i per¨ªodes concrets. ?s el cas de l'espera nocturna. Es posa en pr¨¤ctica principalment a la tardor i l'hivern per no pertorbar la resta d'esp¨¨cies, o aprofitant la pressi¨® que els ca?adors fan a l'exterior del parc, que empeny els senglars cap a l'espai protegit. Equipats amb visors intensificadors de fotons, els agents seleccionen femelles adultes amb gran potencial reproductor dins del parc. D'aquesta manera, no nom¨¦s s'elimina un exemplar, sin¨® que ¡°permet disminuir el potencial de creixement de la poblaci¨® d'aquesta esp¨¨cie, que ¨¦s necessari per minimitzar tant el risc de dany en esp¨¨cies protegides com per disminuir la sinistralitat a les carreteres i els efectes en cultius¡±, indica Dalmases. A m¨¦s, hi ha les batudes administratives, per¨° fa dos anys que no se'n fan. Tenen com a objectiu evitar l'impacte de la depredaci¨® especialment en el bit¨® com¨² (Botaurus stellaris), una de les esp¨¨cies m¨¦s amena?ades.

Entre el 2000 i el 2014 s'han abatut un miler d'exemplars entre els dos sexes. Malgrat aix¨°, en la franja de m¨¦s de dos anys ¨Cquan ja es poden reproduir¨C, les femelles (130) doblen els mascles abatuts (55). El 70% de les captures s'han fet per mitj¨¤ d'esperes nocturnes, el 17% amb batudes, i el 13% restant amb caixes o corrals parany.