Fets a mida

Faltava aquesta perla en el n¨²vol independentista. El molt astut Artur Mas va anunciar fa setmanes a so de bombo i platerets, davant la sorpresa de la humanitat ¨Cel m¨®n ens mira¨C, que el 27 de setembre hi hauria eleccions auton¨°miques. Era un fet de la seva exclusiva compet¨¨ncia i, alhora, un cop d'efecte mestre molt de l'estil de Mas, ja que ning¨² anuncia unes eleccions serioses amb tant¨ªssima anticipaci¨®. Per¨° aqu¨ª som peculiars, originals i pretensiosos: la claca va aplaudir amb entusiasme; gran estrateg Mas, rei de l'inesperat, que agafa tothom amb el pas canviat! Observeu que la nostra peculiar sofisticaci¨® requereix que unes eleccions siguin alguna cosa m¨¦s que unes eleccions tout court, aix¨ª que, a m¨¦s d'anomenar-se plebiscit¨¤ries, aquestes eleccions han nascut per fer hist¨°ria. Com a devoradors d'esdeveniments hist¨°rics la nostra dieta reclama aquesta const¨¤ncia.

Ha passat un mes i vet aqu¨ª que l'aliat/opositor (una altra peculiaritat que encarna el rebuscat amic/enemic d'ERC, c¨°mplice governamental al mateix temps que cap de l'oposici¨®) deixa caure, com qui no vol la cosa ¨Ci ja se sap que aquesta mena d'actituds aqu¨ª es prenen sempre seriosament¨C si ser¨¤ veritat o no que el 27-S hi haur¨¤ eleccions auton¨°miques/plebiscit¨¤ries. I, com ¨¦s obvi ¨C¨¦s cert que Junqueras no creu que hi hagi eleccions el 27-S com va anunciar Mas?, es pregunta el f¨°rum de corifeus medi¨¤tics mantenidors d'aquests jocs ol¨ªmpics de l'independentisme¨C s'organitza el terratr¨¨mol.

El gran enrenou dura tota la nit: Senyor Mas, no es passi de llest! At¨¨s el seu astut curr¨ªculum, ¨¦s aquesta una altra jugada de les seves? Ens vol enredar un altre cop? No en t¨¦ prou amb el 9-N, amb el Tricentenari, amb els solemnes pactes de tutti quanti, amb l'enlluernament europeu ¨Ci tant que ens observen, els semblem divertid¨ªssims!¨C, amb el col¡¤lapse de Montserrat i amb l'admiraci¨®, al capdavall, de la diplom¨¤cia universal? Va dir que hi hauria eleccions el 27-S per¨° en va assegurar la celebraci¨®? L'hem enxampat in fraganti o ¨¦s un altre embolic del seu aliat/opositor?

Un suspens tremend. Un pa¨ªs en suspens. Aix¨ª transcorre la intriga apassionant de la pol¨ªtica catalana, quan l'amic Oriol Junqueras ¨Cos?Yogui per als seus simp¨¤tics simpatitzants¨C surt a la palestra. Atureu les m¨¤quines! Res de res! La data es mant¨¦! Ning¨² dubta de Mas, aqu¨ª tenim l'anunci: tot ser¨¤ tal com es va dir, no hi ha cap ombra de dubte, ve a dir. Aix¨ª calma la gossada medi¨¤tica que ensuma buscant emocions impossibles en l'avorriment cong¨¨nit del proc¨¦s. Perverses intencions contra Catalunya ¨Cja ho va dir Marta Ferrusola¨C caminen soltes.

Votar alcaldes per a la independ¨¨ncia ¨¦s com inventar-se una novel¡¤la, molt m¨¦s divertit, esclar, per¨° funcionaran les coses?

Per¨° despr¨¦s Quico Homs, aquest conseller que fa tots els papers de l'auca, reparteix Tranxilium: tot va ser un malent¨¨s¡­ Aqu¨ª tots ens estimem. Per aix¨° aquesta pol¨ªtica viu de malentesos, avui amb Esquerra dem¨¤ amb Uni¨® i sempre amb els enemics del proc¨¦s, sempre disposats a fer sortir els colors als valents i heroics independentistes no del tot declarats com el mateix Artur Mas.

Aix¨° dels malentesos ¨¦s un neguit diari. Alguna cosa es veu en aquesta posada en escena. Ara, per exemple ¨¦s un malent¨¨s pensar que les eleccions municipals s¨®n tamb¨¦ plebiscit¨¤ries? Ni el molt savi Quico Homs ¨¦s capa? d'aclarir-ho: ens encanten els embolics. I segur que hi ha qui es renta les dents pensant que aix¨ª s'evita l'espanyolisme, no us penseu. El mateix monotema ¨¦s, alhora, un gran embolic, es pot demanar una intriga m¨¦s gran que fer possible l'impossible? Exc¨¦s d'excessos cap a dins, sense moure's, mirant-se el melic i amb aires d'estar per casa. Votar alcaldes per a la independ¨¨ncia ¨¦s com inventar-se una novel¡¤la, molt m¨¦s divertit, esclar, per¨° funcionaran les coses? Quan la hist¨°ria ens convoca fins i tot per graduar-nos les ulleres s'haur¨¤ de fer mirar.?

Juan Tapia es pregunta en un interessant llibre, Catalunya sense Espanya?, si Espanya ent¨¦n el?nostre p¨¦tit point i el nostre kitsch monotem¨¤tic. Sembla clar que en l'engrut patri hi cap de tot, fins i tot aquesta ocurr¨¨ncia de fer paral¡¤lelismes del partit Popular amb C¨¤ritas que, ¨°bviament, aprofiten els espavilats. I sembla cert que l'autor de l'acudit no ¨¦s altre que Hisenda. Celtiberia show?continua in?aeternum.

Si Mas es munta unes eleccions fake i ho anuncia a so de bombo i platerets no ¨¦s res si resulta que Hisenda s'encarrega d'informar-nos que el PP ¨¦s en realitat una ONG. Ah, amics, quin descobriment meravell¨®s, el control d'aquest pa¨ªs, el seu Govern, est¨¤ a les ben¨¨fiques mans d'uns entregats nois que nom¨¦s pensen en la benefic¨¨ncia, com el senyor Montoro i els seus amics. Qu¨¨ han d'explicar-nos a Madrid d'aquest tipus de benefic¨¨ncia tenint aqu¨ª els nostres Nobel de la solidaritat com ha quedat pal¨¨s aquestes setmanes amb el pas de la fam¨ªlia Pujol pel Parlament de Catalunya? Espanya sense Catalunya, diguem-ho una vegada m¨¦s, gaireb¨¦ no ¨¦s. Sense nosaltres no serien res. I que tots en gaudim com fins ara. Fets a mida.

Margarita Rivi¨¨re ¨¦s periodista