Estructures d¡¯Estat

Aquests ¨²ltims anys els ciutadans de Catalunya hem fet un curset accelerat de nous termes (pol¨ªtics?) gr¨¤cies a l'aportaci¨® dels l¨ªders de l'independentisme tant pol¨ªtic (CiU i ERC) com social (ANC i ?mnium): proc¨¦s (la saviesa popular ho ha transformat en el pruc¨¦s), estructures d'Estat, eleccions plebiscit¨¤ries, consulta alternativa, transici¨® nacional de Catalunya, Pacte nacional pel dret a decidir. Tanta diversitat entretindr¨¤ de valent els estudiosos de la ci¨¨ncia pol¨ªtica, que podran reflexionar si aquests termes i les seves definicions s'acosten m¨¦s a la revelaci¨® que a la ci¨¨ncia.

La que m¨¦s em crida l'atenci¨® ¨¦s la creaci¨® d'estructures d'Estat. Els dos partits de Govern (CiU i ERC) han acordat que les eleccions anticipades se celebraran el 27 de setembre (si el dubte de Junqueras no ho impedeix) i que mentrestant es crearan unes estructures d'Estat per avan?ar en el suposat cas que el nou Govern decideixi declarar la independ¨¨ncia de Catalunya. O sigui, avan?ar-se a l'opini¨® de la ciutadania, fer servir recursos p¨²blics en benefici de la seva opci¨® ideol¨°gica i utilitzar tota la maquin¨¤ria del Govern per incidir en el vot ciutad¨¤. Tot fet amb molta il¡¤lusi¨® per¨° amb poc sentit democr¨¤tic.

Al Llibre blanc de la Transici¨® Nacional de Catalunya, elaborat per un consell assessor ¨¤ulic, es va establir quines haurien de ser les estructures per crear un Estat nou. El Govern va comprovar que eren moltes i que fins al 27-S no tenien temps d'elaborar-les totes i es va limitar a escollir-ne nom¨¦s sis, suposo que deuen ser les imprescindibles per posar els fonaments del suposat nou Estat.

Els l¨ªders del nou Estat semblen uns destralers que no saben qu¨¨ tenen entre mans

Som-hi. ERC i CiU van decidir incloure a la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos aquestes sis estructures. Era tanta la il¡¤lusi¨® que no van parar prou atenci¨® a la redacci¨® i a les possibles il¡¤legalitats del text. El Consell de Garanties Estatut¨¤ries de la Generalitat va emetre un dictamen en el qual considera que cinc de les sis estructures d'Estat desbordaven la Constituci¨® i l'Estatut. El Consell conclou que els projectes de llei de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, el de l'autoritat catalana de la compet¨¨ncia, el d'infraestructures cr¨ªtiques, el de seguretat nuclear i el del repartiment de dividends entre la Generalitat i l'Estat no s'ajusten a cap de les dues normes.

Els l¨ªders del nou Estat semblen uns destralers que no saben qu¨¨ tenen entre mans. Malgrat tot avancen amb rumb fix i ja han posat al capdavant de la gran missi¨® uns comissaris pol¨ªtics d'ERC que vigilaran que els de CDC siguin productius i no s'entretinguin amb les homilies dominicals de Duran i Lleida contra el proc¨¦s.

Us revelo un secret a veus. No tenen ni intenci¨® ni capacitat de crear res nou. ?s un nou parany perqu¨¨ no ens adonem del que han pactat i el que s¨ª que estan fent: la destrucci¨® de les estructures d'Estat que ja hi ha ¨Cla sanitat, l'educaci¨®, els serveis a la depend¨¨ncia, el patrimoni p¨²blic, la gesti¨® p¨²blica de l'aigua, el patrimoni natural, la universitat¨C.

Vegem-ne alguns exemples: un b¨¦ com¨² i un dret d'acc¨¦s b¨¤sic com ¨¦s l'aigua ha passat a mans privades amb la venda de l'empresa p¨²blica Aig¨¹es Ter Llobregat. La gesti¨® privada de l'aigua afecta el 83% de la poblaci¨® catalana i el 74% del monopoli est¨¤ en mans d'Agbar (propietat de La Caixa). Amb el Govern de CiU i ERC el subministrament, el cabal ecol¨°gic dels rius i l'explotaci¨® dels aq¨¹¨ªfers estar¨¤ en mans del benefici privat.

La sanitat p¨²blica est¨¤ patint un proc¨¦s de degradaci¨® per les greus retallades pressupost¨¤ries i de personal, mentre que es privatitzen serveis i es deixa en mans privades la gesti¨® del dret b¨¤sic a la salut. En tot aquest proc¨¦s els casos de corrupci¨® i malversaci¨® de fons p¨²blics han estat notoris. Les escasses pol¨ªtiques mediambientals que han aconseguit superar l'anihilament del Govern tendeixen a entendre el patrimoni natural com una mercaderia, en un model on els parcs naturals nom¨¦s poden subsistir si hi ha negoci privat.

Per Mas, la cooperaci¨® publicoprivada ¨¦s un element b¨¤sic per crear les noves estructures d'Estat. La traducci¨® concreta ha estat BCN World, que ha suposat un negoci immens per a La Caixa, ja que el Govern li ha requalificat unes 500 hect¨¤rees de terreny r¨²stic, que ha passat a ser urbanitzable. Es desenvolupi el projecte o no, ells ja tenen el negoci fet.

Aix¨ª doncs, qu¨¨ s¨®n les noves estructures d'Estat? Fins on sabem, vista la pr¨¤ctica del Govern i dels seus socis, consisteix en el desmantellament de les estructures p¨²bliques i la seva privatitzaci¨®, ja sigui de la propietat ja sigui de la gesti¨®, amb el benent¨¨s que qualsevol forat o fiasco privat ser¨¤ r¨¤pidament cobert amb els recursos p¨²blics. Tot un assaig del que significar¨¤ el nou pa¨ªs.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria