Mestre Molas

No hi havia impostura per¨° s¨ª teatre en el seu pas curt, un p¨¨l desmenjat i maldestre, amb un punt d¡¯insol¨¨ncia dissuasiva a la mirada darrere les ulleres, sempre penjant ¡ªdisculpeu que ho recordi jo tamb¨¦¡ª la burilla morta als llavis, sense rastre de fum, fossilitzada. Semblava una imitaci¨® acad¨¨mica del posat de Josep Pla i alhora reprodu?a una rebel¡¤lia p¨¤l¡¤lida contra el protocol i les cerim¨°nies embafadores. Potser per aix¨° tamb¨¦ mostrava Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015), mort el dilluns de la setmana passada, una certa gestualitat brusca, de t¨ªmid involuntari: un fotimer de gent l¡¯hem vist aix¨ª al pati de Lletres de la Universitat de Barcelona, des de la seva tornada de la Universitat Aut¨°noma el 1982, amb el vestit tacat de cendra i capa? de desafiar els nous reglaments democr¨¤tics per tal de poder seguir fumant quan ja era prohibit fer-ho, com ara a la seu on es va fer (era a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s?) el cicle Reflexions cr¨ªtiques sobre la cultura catalana. Som a 1983 i la primera la va fer Pierre Vilar, la segona Josep Ferrater Mora, la tercera Josep Maria Castellet i la quarta, ell, Joaquim Molas.

D¡¯aix¨° en fa m¨¦s de 30 anys, i potser aquell era el moment daurat d¡¯una traject¨°ria de cr¨ªtic i historiador que semblava descobrir-ho tot. O potser ho descobria de deb¨° per a la majoria, fora dels cercles il¡¤lustrats. Bona part del que ara entenem com a hist¨°ria de la literatura catalana va n¨¦ixer de les cab¨°ries de Molas.

Primer, com a membre joven¨ªssim de l¡¯equip que adaptava el Diccionari Bompiani, amb gent com Riquer, Valverde, Comas o Joan Oliver, i amb jovenalla com Sergi Beser, Paco Noy o Joaquim Marco. Despr¨¦s, ja com a professor universitari disposat a posar ordre i, sobretot, reconceptualitzar algunes coses. La Hist¨°ria de la literatura catalana de l¡¯editorial Ariel (all¨¤ on havia sortit la Poesia de Salvat-Papasseit, amb el seu pr¨°leg de 1978) pot semblar a alguns un material antic o ranci. Per¨° encara ara a mi em sembla un instrument vital per sostreure el text literari de la limitad¨ªssima mirada t¨¨cnica, especialitzada i una mica ensopida, a m¨¦s d¡¯autista. All¨¤ s¡¯obria el focus cap a l¡¯an¨¤lisi de la literatura en relaci¨® amb el seu entorn social i cultural, la seva posici¨® econ¨°mica, ideol¨°gica i hist¨°rica. I una cosa semblant ¨¦s el que feia l¡¯equip jove de col¡¤legues que va redactar, sota la seva direcci¨®, els cinc volums finals de la Hist¨°ria... de l¡¯editorial Ariel.

?s ben cert que se¡¯n derivaven algunes cotilles i algunes limitacions, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que aquesta perspectiva metodol¨°gica situava la literatura catalana a prop dels corrents d¡¯interpretaci¨® contemporanis d¡¯inspiraci¨® m¨¦s o menys marxista. Potser van sortir d¡¯all¨¤ un munt de mals moletes, potser s¨ª, per¨° un bon grapat d¡¯ells eren, a m¨¦s de deixebles i beneficiaris dels m¨¨todes de cooptaci¨® acad¨¨mica de llavors (i en gran part d¡¯ara), cr¨ªtics i assagistes creatius amb obra pr¨°pia i capacitat de desenvolupar el seu rumb, com molt ¨°bviament expressa la plenitud assag¨ªstica de la cr¨ªtica cultural a Catalunya d¡¯un Joan-Llu¨ªs Marfany, la cr¨ªtica d¡¯un Jordi Castellanos o l¡¯experi¨¨ncia internacional i la perspectiva oberta dels estudis d¡¯Enric Bou, per citar-ne nom¨¦s tres.

Per¨° v¨¦nen a tomb. Amb Bou s¡¯ho va passar molt b¨¦ ja el 2003, confegint una antologia de poesia visual en el sentit m¨¦s eteri possible, quan encara era fresca la seva an¨¤lisi de les avantguardes a Catalunya, d¡¯uns anys enrere, i quan ja donava per amortitzada la seva defensa del realisme hist¨°ric d¡¯encara m¨¦s enrere, dels anys seixanta. Va ser la via de comprometre l¡¯an¨¤lisi liter¨¤ria amb el proc¨¦s hist¨°ric, ¨¨tic, civil i pol¨ªtic que vivia el pa¨ªs. Fins i tot un marxista tan ortodox com Manuel Sacrist¨¢n dedicava un extraordinari assaig a la poesia de Joan Brossa, i Joan Fuster no perdia la paci¨¨ncia mentre gestava un mite quan encara no era mite i es deia Raimon, tot just comen?ats els seixanta: d¡¯aquells temps parla, i d¡¯algun d¡¯ells, un bon amic com ¨¦s Josep Maria Benet i Jornet al seu espl¨¨ndid Material d¡¯enderroc. Tamb¨¦ Molas comen?ava llavors a enredar, repensant la confecci¨® real d¡¯un El quadern gris que fingia ser un dietari juvenil, i no ho era, o repensant-se a si mateix m¨¦s a fons. A l¡¯altura de 1985 decideix tornar a l¡¯obra de Jos¨¦ Mar¨ªa Pem¨¢n o Rafael S¨¢nchez Mazas, perqu¨¨ ja era hora de rescatar, diu Molas, ¡°part del mobiliari de la meva adolesc¨¨ncia¡±, ni que fos ¡°a poc a poc¡±.

Abans de la maduresa, per¨°, la batalla era pol¨ªtica i era cultural. Alguns dels joves necessitaven explicar-se qu¨¨ era exactament el que s¡¯havia de salvar del passat, a banda dels mots espriuencs. I Molas i Castellet van proposar dues primeres pedres llargament influents i gaireb¨¦ inaudites al coaccionat mercat literari de les lletres catalanes del segon franquisme: primer, una antologia de la Poesia catalana del segle XX, el 1963, que en bona part era un homenatge privat a un poeta crucial i nou, Gabriel Ferrater; i segon, els Vuit segles de poesia catalana, que redre?aven el caos del passat en forma de programa cultural, el 1969.

Encara tot per fer, per descomptat, per¨° tot tamb¨¦ amb la convicci¨® que traspua en tantes planes d¡¯un llibre de peda?os mandrosos, mig acabats i mig abandonats, com ¨¦s el que va publicar sota el t¨ªtol de Fragments de mem¨°ria, el 1997. Hi ¨¦s tot ell, per dir-ho aix¨ª, inclosa la manufactura del llibre, sense refer ni rematar, per¨° llumin¨®s i sovint vera?, com ara quan sap, cap a 1978, que la literatura el destorba quan vol posar-se a escriure, aquella ¡°literatura que, a la vegada, busco i rebutjo¡±.

Jordi Gr¨¤cia es catedr¨¤tic de Literatura a la Universitat de Barcelona