Home entre llibres
La biblioteca de Molas, amb 22.000 volums, ser¨¤ una ¡®aula¡¯ de literatura catalana del segle XX a Vilanova i la Geltr¨²
Algunes actuacions destinades a tenir transcend¨¨ncia s¡¯inicien per atzar. Que Joaquim Molas decid¨ªs lliurar la seva biblioteca i arxiu personal a la Biblioteca Museu Balaguer fou un fet fortu?t. La nostra relaci¨® d¡¯en?¨¤ els anys d¡¯estudiant a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona no s¡¯havia vist mai interrompuda, gr¨¤cies, sobretot, a iniciatives de la Biblioteca. Del dest¨ª de la seva, mai n¡¯havia parlat. Quan, arran de con¨¨ixer el seu desig de lliurar-la a un centre p¨²blic, se li propos¨¤ dipositar-la a Vilanova i la Geltr¨², f¨¦u una pregunta per resposta: ¡°Quin argument em donen per decidir-me?¡±.
Molas va acceptar ser el continuador del repte que Balaguer havia iniciat feia 130 anys: que la seva col¡¤lecci¨® de llibres, documents i manuscrits segu¨ªs essent ¨²til a estudiosos de la literatura i la cultura catalana. Ho va fer senzillament, sense condicions. Com si fos la cosa m¨¦s natural del m¨®n. La seva esposa, Maria Capdevila, bibliotec¨¤ria experimentada, va facilitar una relaci¨® perfectament elaborada del que s¡¯oferia. Aix¨° ¨¦s: gaireb¨¦ 22.000 llibres; 65 caixes i lligalls de fullets; 140 t¨ªtols de revistes (90 completes); el seu arxiu personal format per unes 125 caixes, arxivadors i carpetes amb material de treball, el seu epistolari (amb cartes de Joan Fuster, Salvador Espriu, Merc¨¨ Rodoreda...). Caldria sumar-hi manuscrits literaris de Baltasar Porcel, Pere Gimferrer, Josep Maria Benet i Jornet... Com a colof¨®, el llegat es veu enriquit amb les biblioteques de l¡¯avi Emili Molas i Berg¨¦s (el llibre sobre el qual ha esdevingut la darrera obra de Molas) i del pare, Isidre Molas i Font.
Cinc t¨ªtols per entendre una vida
Els llibres que va publicar Joaquim Molas es caracteritzen per la col¡¤laboraci¨® i el fragment. Els seus grans llibres s¨®n obres col¡¤lectives o d¡¯antologia, de les quals ell va ser sempre el cervell. I tots s¨®n el resultat d¡¯una meditaci¨® sobre les eines que necessitava Catalunya per ser una cultura liter¨¤ria de nivell europeu. Potser d¡¯entre tots ells el defineixen millor els seg¨¹ents.
>> Una cultura en crisi: notes d¡¯aproximaci¨®. Edicions 62, 1971.
Aplec d¡¯articles publicats a la revista Serra d¡¯Or. Aqu¨ª llegim el Molas cr¨ªtic militant, amb opinions contundents sobre joves i vells valors. La troballa: l¡¯expressi¨® ¡°Els croats de la causa¡±, d¡¯origen valle-inclanesc, per referir-se als agents culturals ¡ªvoluntariosos i entusiastes¡ª que als segles XIX i XX van fer tots els papers de l¡¯auca per salvar la cultura catalana. Miscel¡¤l¨¤nia on parla de Baltasar Porcel, Josep Carner, la can?¨® popular, el c¨°mic, Enric Si¨®, Engels, el futbol, Guillermina Motta, Marcuse, Foix, Joanot Martorell, l¡¯avantguarda, Vargas Llosa... Gran exemple del Molas curi¨®s i molt ben informat.
>> Diccionari de literatura catalana. Edicions 62, 1979.
El projecte inicial era del 1965. Temps d¡¯expansions i optimisme. Temps de programaci¨® i de represa, imitant els grans projectes noucentistes. Els articles sobre literatura catalana de la Gran enciclop¨¨dia catalana havien de ser la base d¡¯un diccionari modern comparable al de qualsevol gran cultura. La crisi editorial d¡¯Edicions 62 va retardar el projecte. Molas se¡¯n va desentendre i el va completar el pare Massot.
>> La literatura catalana d¡¯avantguarda. 1916-1938. Selecci¨®, edici¨® i estudi de Joaquim Molas, Antoni Bosch Editor, 1983.
Un extens pr¨°leg i una selecci¨® de manifestos i textos dels principals protagonistes de les avantguardes a Catalunya. Entre les novetats per als no experts: Vicen? Sol¨¦ de Sojo, Guillem D¨ªaz-Plaja, Carles Sindreu, Carles Salvador, Sebasti¨¤ S¨¢nchez-Juan, el Salvador Dal¨ª escriptor, Jaume Miravitlles i ?ngel Planells.
>> Hist¨°ria de la literatura catalana. Ariel, 1986-1988.
Va ser la culminaci¨® d¡¯un projecte iniciat el 1964. Mart¨ª de Riquer va escriure els volums de medieval, i Antoni Comas, el de Renaixement i barroc. Molas va dirigir els quatre ¨²ltims volums, dedicats exclusivament al segle XIX, romanticisme, Renaixen?a i realisme, i a la literatura del segle XX. Destaquen els seus cap¨ªtols sobre Verdaguer i la literatura popular.
>> Fragments de mem¨°ria. Fulls del dietari. Pag¨¨s, 1997
Textos de car¨¤cter autobiogr¨¤fic. Testimoni ¨ªntim de la Guerra Civil (una p¨¤gina esfere?dora recorda com el seu germ¨¤ Jordi va morir de resultes d¡¯un bombardeig), records personals sobre escriptors, dietari enigm¨¤tic, escrit amb una caracter¨ªstica prosa retallada d¡¯orfebre i amb alguna co?a a?llada. Efectives, matisades i notables.
Havia fet el pas, per¨° el neguit d¡¯haver-se de desprendre del que constitu?a un pilar fonamental de la formaci¨® i construcci¨® del seu corpus doctrinal el va acompanyar al llarg dels mesos posteriors. Finalment arrib¨¤ el dia del primer lliurament definitiu, i de la seva resid¨¨ncia de vacances a Sant Feliu de Gu¨ªxols van sortir m¨¦s de 10.000 llibres, uns centenars de fullets i t¨ªtols de revistes. La gran majoria del que restava al seu pis de Barcelona se l¡¯havia reservat per a molts projectes que la feien imprescindible.
Dels 22.000 volums de Molas sobresurten, per una banda, els llibres de literatura catalana i els d¡¯estudis i cr¨ªtica de literatura catalana, espanyola i estrangera; per l¡¯altra, els d¡¯avantguarda catalana i literatura popular. ?s a dir, la biblioteca de Molas ¨¦s el reflex exacte de les seves inquietuds intel¡¤lectuals. Com ¨¦s f¨¤cil d¡¯imaginar, el conjunt cont¨¦, a m¨¦s de llibres triats, altre tipus de documentaci¨® entorn l¡¯estudi de les avantguardes, la divulgaci¨® i experimentaci¨® po¨¨tica, o la literatura popular i de consum. Caixes plenes de material menor, una qualificaci¨® que Molas s¡¯encarregava de relativitzar quan demostrava la funci¨® que unes tovalles de paper amb fragments de poemes d¡¯Ausi¨¤s Marc o un ventall amb uns versos de Verdaguer podien tenir per a la difusi¨® i, al capdavall, la superviv¨¨ncia de la literatura catalana. La seva, insistia, era una biblioteca de treball, plena de primeres edicions, s¨ª, per¨° no tant perqu¨¨ ell les hagu¨¦s triades per aquest fet, sin¨® perqu¨¨ eren contempor¨¤nies al seu proc¨¦s vital de creaci¨® i construcci¨® personal. Novament, en aquest concepte de biblioteca, hi apareix el Molas m¨¦s genu¨ª, el que defensava cercar en la vida liter¨¤ria i cultural quotidiana les arrels mateixes de la identitat.
Fou justament en aquest eix essencial on va situar, el 25 d¡¯octubre de 2012 a Vilanova i la Geltr¨², el punt de partida de la seva biblioteca personal: el bagul on l¡¯avi patern ¡ªmodel de coratge i desig de saber¡ª va preservar la seva biblioteca, que, al seu temps, fou la base de la del pare, i les dues, la de Joaquim Molas. Ha estat una obra en constant creixement que ara troba la plenitud per a la qual fou creada quan, properament instal¡¤lada a Vilanova i la Geltr¨², esdevingui referent indiscutible i necessari per a la comprensi¨®, l¡¯an¨¤lisi i la divulgaci¨® de la literatura catalana del segle XX. A partir d¡¯ara, i amb el concurs de l¡¯Aula Molas de la Biblioteca Museu Balaguer, s¡¯haur¨¤ de convertir en el dip¨°sit on pouar la veritable dimensi¨® de la seva obra; on, definitivament, l¡¯aportaci¨® del Mestre podr¨¤ ser estudiada amb l¡¯abast que es mereix i que ell hauria reclamat per als altres.
V¨ªctor Balaguer i Joaquim Molas, dues personalitats allunyades en el temps i en les seves traject¨°ries, conflueixen en la hist¨°ria cultural catalana no ¨²nicament pel rastre que hi han deixat, sin¨® per la voluntat i l¡¯actitud generosa de prolongar el llegat intel¡¤lectual mitjan?ant les seves respectives biblioteques i arxius oberts a tots els qui, com ells, busquin el progr¨¦s vital del pa¨ªs.
Montserrat Comas ¨¦s directora executiva de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltr¨², que acull la biblioteca personal de Joaquim Molas.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.