Urbanisme catal¨¤, final de cicle

Catalunya havia estat reconeguda pel seu urbanisme basat en el projecte, la resoluci¨® de les infraestructures en relaci¨® amb l'entorn, un nou paisatgisme i uns espais p¨²blics i parcs metropolitans amb obres d'art; amb el referent internacional del model Barcelona. Aix¨° ja forma part d'un cicle acabat. L'abs¨¨ncia d'obres transcendents al territori durant aquests cinc anys de retallades i la par¨¤lisi en algunes ¨¤rees de Barcelona s¨®n mostres d'aquesta reculada. D'haver intentat relacionar b¨¦ les infraestructures amb la ciutat s'ha passat a tolerar ferides end¨¨miques, com les interminables obres ferrovi¨¤ries a la Sagrera; i de la limitada pres¨¨ncia de la ciutadania en aquest urbanisme il¡¤lustrat s'ha passat al fet que aquesta pres¨¨ncia sigui una escenografia.

Aquest urbanisme, tan valorat, era her¨¨ncia d'Ildefons Cerd¨¤ i dels germans Rubi¨® i Tudur¨ª. La seva reformulaci¨® va arrencar amb el Grup R, es va teixir a la universitat p¨²blica, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) els anys setanta amb el LUB (el Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, de Manuel de Sol¨¤-Morales, Joan Busquets i d'altres), va ser activada per les lluites dels moviments urbans durant la Transici¨®, i es va aplicar, en part, en l'urbanisme impulsat per Oriol Bohigas i el seu equip els anys vuitanta.

Al final del recorregut s'evidencia el que han donat de si aquests quatre anys de relleu, amb el predomini a Barcelona de la falsa avantguarda representada per l'Institut for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC) i els arquitectes que encap?alen H¨¤bitat Urb¨¤ i Barcelona Regional: el fum de la smart city, centenars de renders no realitzats i diversos projectes fora de Catalunya.

En aquest context de cicle que s'acaba, el que ¨¦s xocant no ¨¦s que la CUP de Barcelona dictamini que ¡°en aquesta ciutat no han governat les esquerres, han governat els capitals¡±, ja s'ho far¨¤ cadasc¨² amb el seu esquematisme; ho ¨¦s que cap dels qui va promoure la recuperaci¨® de la ciutat democr¨¤tica surti a argumentar i defensar les aportacions del model Barcelona. Fins i tot el maragallisme ha estat apropiat per Esquerra Republicana.

Aquest final de cicle queda assenyalat per dues exposicions. Metr¨®polis Barcelona,?al Disseny Hub, que presenta una acumulaci¨® fant¨¤stica de dades per fomentar la consci¨¨ncia d'escala metropolitana, per¨° que ni fa visible el material hum¨¤ i social, ni explicita diagn¨°stics, ni proposa estrat¨¨gies per al pla director urban¨ªstic (PDU). Recordem l'av¨ªs de Byung-Chul Han, l'acumulaci¨® big data no comporta cap interpretaci¨®, ¡°¨¦s cega davant l'esdeveniment¡±. I Catalunya Ciutats,?a Drassanes, que pret¨¦n enlla?ar amb els 100 anys d'hist¨°ria despr¨¦s de la feina c¨ªvica de la Mancomunitat i no fa m¨¦s que mostrar la falta d'idees sobre el territori de la Generalitat actual.

El model de ciutat expansionista i empresarial, basada en el control i l'¨²s de l'autom¨°bil, est¨¤ obsolet. Ha de sorgir una ciutat alternativa, de la subjectivitat i la diversitat, reclamada i imaginada pels aut¨¨ntics protagonistes: moviments urbans i xarxes socials; ecologistes, feministes, activistes i sindicalistes; col¡¤lectius, cooperatives i associacions; i tamb¨¦ els habitants procedents d'altres latituds.

En les properes eleccions municipals cada ciutat podr¨¤ decidir si continua amb els vells models, gestionats per una casta allunyada de la realitat, que tolera les m¨¤fies i l'especulaci¨®, o si impulsa un nou urbanisme a Catalunya que recapituli, que hereti les millors tradicions, i que, a l'un¨ªson, trenqui amb les in¨¨rcies i es posi en sintonia amb els temps; un nou municipalisme basat en la gesti¨® participativa i transparent, pensat per sumar esfor?os de manera integradora, en qu¨¨ prenguin forma, en l'espai p¨²blic i el privat, els drets humans.

Com s¨®n les ciutats que busquen alternatives a la gesti¨® neoliberal, es basen en la cooperaci¨®, afronten les crisis ecol¨°giques i l'exc¨¦s de contaminaci¨®, i s¨®n capaces d'assajar i experimentar? Podem iniciar una nova ¨¨poca de coordinaci¨® metropolitana i territorial, debatent qu¨¨ es transforma i qu¨¨ es protegeix; quines inversions s¨®n priorit¨¤ries pel b¨¦ com¨² i quines obeeixen a visions periclitades i interessades; per on i com es pot millorar el comer? de proximitat i on s¨®n les ¨¤rees d'oportunitat per a la producci¨® artesanal, industrial i digital. La resignificaci¨® del territori va molt m¨¦s enll¨¤ dels mites de la mobilitat i la informaci¨®. T¨¦ a veure amb el fet de gaudir d'estructures i serveis urbans per a la vida activa i creativa de les persones als barris; l'empoderament dels m¨²ltiples focus socials de reuni¨® i autoorganitzaci¨®; i tamb¨¦ la perdurabilitat de la mem¨°ria.

Aquest ¨¦s un repte massa important per al nostre futur i el del nostre territori per deixar-lo passar. No podem continuar acomodats en la in¨¨rcia, imm¨°bils davant les inefic¨¤cies dominants i enganyats pel consumisme.

Josep Maria Montaner ¨¦s arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC.