Opinions de pedra picada

Recordo perfectament que Joaquim Molas em va ser presentat un diumenge cap a l¡¯any 70 per Terenci Moix al Mercat del Llibre Vell de Sant Antoni. Des d¡¯aleshores, pel que fa principalment a la literatura catalana i a la seva relaci¨® amb literatures estrangeres coet¨¤nies, Molas ha estat un exemple indeclinable i indefallent de continu?tat, de rigor i, encara que aix¨° sembli paradoxal, d¡¯apassionada serenitat.

No he trobat mai ning¨² que fos alhora tan dur i exigent en uns aspectes i tan entusiasta en d¡¯altres de la literatura escrita de Verdaguer en?¨¤. Fa no gaires anys un seu volum d¡¯enc¨¤rrec de la Generalitat, 800 anys de cultura catalana en 44 llibres, que naturalment s¡¯iniciava a l¡¯edat mitjana i acabava amb el llibre de bibli¨°fil Novel¡¤la de T¨¤pies i Brossa i El quadern gris de Pla, era un exemple extraordinari de visi¨® perspectivista i comparatista, tant m¨¦s que inclo?a tamb¨¦ textos en itali¨¤, angl¨¨s, franc¨¨s, castell¨¤ i ¨¤rab i, de m¨¦s a m¨¦s, aportacions pl¨¤stiques.

Encara que Molas ha publicat molt¨ªssims llibres, jo crec que se¡¯l recordar¨¤ pel seu mestratge personal dispers a vegades en lli?ons i confer¨¨ncies, per algunes compilacions extraordin¨¤ries, sobre tot all¨° relatiu a Verdaguer i a les avantguardes del segle XX i, per damunt de tot aix¨°, per la seva gran capacitat de guiatge: el que deia Molas era sempre una opini¨® de pedra picada que, si s¡¯esqueia, ell podia modificar algun cop, per¨° que en l¨ªnies generals denotava una honestedat i una lucidesa a tota prova. Potser alg¨² se sorprendr¨¤ si dic una cosa que crec fermament: que va ser, a desgrat potser a vegades de les aparences extraliter¨¤ries, un dels principals i m¨¦s coherents deixebles de Mart¨ª de Riquer.

En el terreny personal, no l¡¯oblidar¨¦ mai i li estar¨¦ agra?t sempre; fa molt poc m¨¦s d¡¯un any, ja amb la salut insegura i amb problemes de visi¨® que li dificultaven una mica la lectura, va redactar unes ratlles admirables, de generositat, de fraternitat, de puresa cr¨ªtica i d¡¯eleg¨¤ncia estil¨ªstica per a la contracoberta del meu llibre El castell de la puresa. Havia escrit sobre mi alguns altres cops, per¨° aquest gest final ja aleshores em va commoure profundament. Aprenguem-ne.

Pere Gimferrer ¨¦s poeta i membre de la Real Academia Espa?ola.

?