Puces ensinistrades

Les puces s¨®n molests par¨¤sits que piquen, xuclen sang i denoten falta d'higiene; tantes n'hi devia haver al segle XIX que algunes es van fer populars com a estrelles de circ. Entre les primeres not¨ªcies que tenim d'aquestes exhibicions hi ha el comunicat publicat a?El ?ncora, respecte a l'arribada a la ciutat d'una companyia de ¡°puces industrioses¡± dirigides per un tal Jean Essinger, l'abril del 1851. Unes d¨¨cades m¨¦s tard, l'escriptor Agust¨ª Calvet, Gaziel, descrivia la primitiva pla?a Catalunya com un descampat, un espai de solars i tanques, habitat per un circ eq¨¹estre, un caf¨¨ envidrat conegut com La Pajarera i una s¨¨rie de barracons de fira, entre les atraccions de la qual hi havia les puces ensinistrades.

Fent passar gana a aquests esgarrifosos insectes, els seus domadors aconseguien que fessin piruetes i equilibris, estiressin un carro o aixequessin objectes amb un pes diverses vegades superior al seu. Amb el canvi de segle, aquestes representacions van aconseguir un alt grau de complexitat i es van complicar amb tota mena d'experiments i innovacions. El 1909, el brit¨¤nic F.P. Smith presentava una troupe de mosques, una de les quals apareixia a la pista disfressada de mestressa de cria. Per les mateixes dates, un japon¨¨s cognomenat Kasamata era citat als diaris com un gran domador de ratolins. I el 1912 es feia fam¨®s el nord-americ¨¤ Rawson com a entrenador d'ostres, a les quals havia ensenyat a obrir i tancar les valves a la seva veu de comandament. El cas m¨¦s estramb¨°tic va ser el del milionari Charles Rothschild, que el 1914 va pagar 25.000 francs per un estrany exemplar que va engrossir la seva extensa col¡¤lecci¨® de puces. Lluny d'aquestes xifres, a Barcelona residia Melchor Quevedo, fill del carrer Valldonzella i conegut mundialment com a?Mister Quevedini, un dels mestres mundials en l'art d'ensinistrar insectes, que comprava puces a pesseta la pe?a.

Quevedo havia comen?at exhibint fen¨°mens de la natura (va arribar a presentar un matrimoni entre una geganta catalana i un nan andorr¨¤, o un pret¨¨s salvatge que suposadament s'alimentava de carn humana). Per¨° ben r¨¤pid va descobrir el negoci de les puces ensinistrades, al qual es va dedicar amb tenacitat. Va muntar una companyia amb 300 min¨²scules artistes que treballaven a canvi de sang (en acabar la funci¨® deixava que s'alimentessin del seu bra?), les mostrava en una barraca situada on anys m¨¦s tard es construiria el teatre Poliorama. Coneixia cadascun dels seus insectes pel seu nom i nacionalitat, els tenia de tots els pa?sos on havia estat, encara que puntualitzava que la majoria eren del barri de Sants. Amb els seus petits astres de l'espectacle va rec¨®rrer mig m¨®n, actuant per a tota mena de p¨²blic. Encara que va acabar arru?nant-se i passant a formar part de la boh¨¨mia barcelonina m¨¦s esparracada i decadent, la que es reunia cada nit a les tert¨²lies del bar del Centro (avui dia, part de la moderna ampliaci¨® del Liceu, a la rambla dels Caputxins). A aquest artista del barrac¨® el va entrevistar Carlos Caballero el 1926, per a la seva s¨¨rie Figuras del hampa internacional?a?La Voz. I novament el periodista Joan Tom¨¤s el 1935, per a Mirador. Llavors era un pobre jubilat vestit sempre de frac, amb el pit cobert de medalles, llarga cabellera blanca i perilla rom¨¤ntica, que malvivia al Barri Xino com a venedor ambulant de rellotges, bijuteria, estilogr¨¤fiques o entrades de futbol. En ple declivi, els insectes ensinistrats ja compartien espai a la premsa amb els nous insecticides (com el Flit o el Vulcan-Gas) que garantien la destrucci¨® radical de ¡°xinxes, arna, puces, mosques, polls i altres animalons¡±.

L'espectacle m¨¦s recordat va ser el 1929, amb 32 insectes ballant una sardana... amb barretina

El circ de puces m¨¦s recordat de la ciutat va ser un dels ¨²ltims que es van poder veure per aquestes latituds. Va tenir lloc amb motiu de l'Exposici¨® Internacional del 1929, el gran cronista Dom¨¨nec de Bellmunt ho va explicar al seu Anecdotario in¨¦dito de cincuenta a?os de periodismo catal¨¢n. Per contemplar aquells xous, el molt redu?t p¨²blic (nom¨¦s sis persones per passada) havia de mirar a trav¨¦s d'unes lents d'augment. Dins d'una caixa de vidre, les puces ballaven un vals de Strauss, despr¨¦s una dansa oriental vestides d'odalisques, i una sardana de Pep Ventura a c¨¤rrec de 32 insectes amb barretina, el n¨²mero final dels quals consistia en un comiat circense de m¨²ltiples pistes que inclo?a des de puces equilibristes a puces pallasses. Bellmunt va entrevistar el domador ¨Cun savi alemany segons el cronista¨C, que li va explicar les diverses proced¨¨ncies dels seus animalons, catorze dels quals eren aut¨¨ntiques puces barcelonines nascudes en diversos barris, des d'aristocr¨¤tics exemplars de Pedralbes i la Bonanova fins a democr¨¤tics insectes populars ca?ats al Paral¡¤lel, o ¡°puces catalanistes del Barri G¨°tic¡±.

El record de tan ins¨°lit espectacle es va perpetuar durant molt temps despr¨¦s. El 1985, el periodista Jordi Torras recordava a?La Vanguardia la passi¨® de Carlos Gardel per Barcelona. I citava el partit de futbol que unes puces ensinistrades havien disputat a la Foixarda, en un pavell¨® del recinte d'atraccions ex¨°tiques de l'Exposici¨® Internacional on compartien espai amb domadors de serps, una font de mercuri i un dip¨°sit d'aigua que simulava el fons mar¨ª. Aquell article va provocar diverses cartes al director per part de lectors que havien assistit a les funcions durant la seva infantesa. Com a prova presentaven fullets publicitaris de les representacions i d'altres anteriors fetes per la mateixa companyia al parc d'atraccions del Tur¨® Park, durant la d¨¨cada del 1920. Afegien que el colof¨® final d'aquell circ eren unes noces sumptuoses, que inclo?en una carrossa nupcial estirada per quatre puces herc¨²lies. Aix¨ª, doncs, sembla ser que la hist¨°ria dels par¨¤sits ensinistrats va tenir un final feli?.