L¡¯Estat catequitza l¡¯educaci¨®

Caldria comen?ar per preguntar-se com ¨¦s possible que en ple segle XXI, en un Estat la Constituci¨® del qual estableix que cap religi¨® tindr¨¤ car¨¤cter oficial (art. 16.3), hi hagi al curr¨ªculum escolar una assignatura anomenada Religi¨® que per la seva pr¨°pia naturalesa ¨¦s tribut¨¤ria de la fe i no de la ra¨®. ?s una anomalia incommensurable. Per¨° a m¨¦s ara resulta que es completa amb una altra del mateix calibre. Vegeu, sin¨®, el contingut de la resoluci¨® de l'11 de febrer del 2015, de la Direcci¨® General d'Avaluaci¨® i Cooperaci¨® Territorial, adscrita al Ministeri d'Educaci¨®, per la qual es publica el curr¨ªculum de l'ensenyament de la religi¨® cat¨°lica de l'educaci¨® prim¨¤ria i secund¨¤ria obligat¨°ria.

Aquesta resoluci¨® desenvolupa les previsions de la Llei Org¨¤nica 8/2013, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). Entre altres mesures adoptades per aquesta benaventurada llei per al progr¨¦s de la cultura i el coneixement cient¨ªfic dels alumnes espanyols, incorpora la Religi¨® Cat¨°lica com a mat¨¨ria obligat¨°ria per als centres i de car¨¤cter voluntari per als alumnes. Per a aquells que la cursin es disposa que el seu aprenentatge ser¨¤ avaluable i la qualificaci¨® comptar¨¤ per a la nota mitjana i per a les beques a les quals vulguin aspirar. L'avaluaci¨® ser¨¤ a c¨¤rrec de la mateixa Esgl¨¦sia cat¨°lica, a trav¨¦s dels professors que designi pagats amb c¨¤rrec als Pressupostos de l'Estat per impartir aquesta singular mat¨¨ria.

M¨¦s anomalies: en l'exposici¨® de motius d'aquesta resoluci¨® que signa el director general s'estableix que es d¨®na publicitat al curr¨ªculum de l'assignatura de Religi¨® a proposta de la Confer¨¨ncia Episcopal espanyola. Aix¨° ¨¦s aix¨ª en virtut de l'Acord Internacional sobre Ensenyament i Assumptes Socials del 3 gener del 1979, signat entre l'Estat Vatic¨¤ ¨Cl'anomenada Santa Seu¨C i l'Estat espanyol. Mitjan?ant aquesta habilitaci¨® legal, un Estat com Espanya, regit pel principi democr¨¤tic, assumeix que un altre que respon als c¨¤nons d'una monarquia absoluta i teocr¨¤tica intervingui en els continguts del seu sistema educatiu. Excel¡¤lent.

Anem ara a l'explicaci¨® del curr¨ªculum contingut en els dos annexos de la resoluci¨®. All¨¤ ens trobem que s'afirma que ¡°l'ensenyament de la religi¨® cat¨°lica als centres escolars ajudar¨¤ els estudiants a eixamplar els espais de racionalitat i adoptar una actitud d'obertura al sentit religi¨®s de la vida [¡­]¡±. A continuaci¨® d'aquesta peculiar i paradoxal apel¡¤laci¨® a la racionalitat en nom de la fe cat¨°lica s'afegeix, entre altres consideracions, que l'estructura del curr¨ªculum en els dos nivells educatius ¡°intenta posar de manifest la profunda unitat i harmonia creadora i salv¨ªfica de D¨¦u¡±, per despr¨¦s afirmar que despr¨¦s de constatar la realitat de les coses i dels ¨¦ssers vius, de manera especial l'home, ¡°[¡­] si la persona no es queda en el primer impacte o simple constataci¨® de la seva exist¨¨ncia ha de recon¨¨ixer que les coses, els animals i l'¨¦sser hum¨¤ no es donen l'¨¦sser a si mateixos. Despr¨¦s, l'Altre els fa ser, els crida a la vida i els la mant¨¦. Per aix¨° la realitat en all¨° que ¨¦s signe de D¨¦u, parla de la Seva exist¨¨ncia¡±. Podr¨ªem seguir perqu¨¨ aquest text ¨Cno us n'oblideu¨C d'una disposici¨® aprovada per un ¨°rgan p¨²blic ¨¦s gener¨®s i ric en arguments del mateix tenor.

Que s¡¯incorpori al sistema educatiu, com una assignatura m¨¦s que si s¡¯opta per cursar sigui avaluable com la resta de mat¨¨ries, constitueix una pura arbitrarietat ideol¨°gica

Doncs b¨¦, que aquesta leg¨ªtima concepci¨® creacionista de l'origen de la vida s'expliqui en el context d'una celebraci¨® religiosa o d'una catequesi del culte religi¨®s cat¨°lic seria una conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica de l'exercici de la llibertat religiosa (art. 16.1). Que aix¨° es pugui fer tamb¨¦ a l'escola, al marge del curr¨ªculum educatiu reglat, ¨¦s un resultat del dret que tenen els pares perqu¨¨ els seus fills rebin la formaci¨® religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pr¨°pies conviccions (art. 27.3). Per¨° que s'incorpori al sistema educatiu, com una assignatura m¨¦s que si s'opta per cursar sigui avaluable com la resta de mat¨¨ries, constitueix una pura arbitrarietat ideol¨°gica, destinada a l'organitzaci¨® del consentiment de les persones des de l'inici de la seva formaci¨® a l'escola.

Aquest disbarat es completa amb la c¨ªnica afirmaci¨® de la resoluci¨® que ¡°[¡­] lluny d'una finalitat catequ¨¨tica o d'adoctrinament, l'ensenyament de la religi¨® cat¨°lica il¡¤lustra els estudiants sobre la identitat del cristianisme i la vida cristiana¡±.

Els autors de la LOMCE i d'aquesta resoluci¨® fan cas om¨ªs d'una obvietat que diuen que eviten i que, no obstant aix¨°, practiquen amb flagrant tra?doria: que en tot el conjunt d'un programa educatiu, inclosa l'assignatura de Religi¨®, l'adoctrinament ha de quedar proscrit, com aix¨ª ho recorda el Tribunal d'Estrasburg des de la llunyana sent¨¨ncia de 7/XII/ 1976 (cas Kjeldsen i d'altres contra Dinamarca).

El disbarat podria eradicar-se. El Tribunal Constitucional ha tingut ocasi¨® per autoplantejar-se la inconstitucionalitat dels acords amb el Vatic¨¤, com a m¨ªnim, per la vulneraci¨® que suposen del principi d'aconfessionalitat de l'Estat. Per¨° no ho ha fet. En tot cas, hi ha bones raons per iniciar els tr¨¤mits per a la seva den¨²ncia per part de l'Estat espanyol.

Marc Carrillo ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional a la UPF