L¡¯Iran mesura les seves forces amb l¡¯Ar¨¤bia Saudita

Torna el fantasma de la mitja lluna xi?ta. A mesura que s'acosta?la possibilitat d'un acord nuclear amb l'Iran, dirigents i analistes ¨¤rabs (sunnites), especialment entre les monarquies de la pen¨ªnsula Ar¨¤biga, mostren un creixent nerviosisme pel que veuen com a expansi¨® iraniana a la zona. La pres¨¨ncia dels seus assessors a l'Iraq?i S¨ªria, la consolidaci¨® del seu aliat Hezbollah al L¨ªban, i fins i tot el recent ascens houthi?al Iemen, es perceben com a part d'un pla de l'arxienemic xi?ta. Tot i que alguns temors semblen exagerats, hi ha consens que el Pr¨°xim Orient est¨¤ vivint un canvi d'equilibris.

¡°L'Iran s'ha expandit per la regi¨® a causa dels errors dels Estats Units des de la seva invasi¨® de l'Iraq. Ha estat capa? de penetrar en aquest pa¨ªs, a S¨ªria, al L¨ªban i fins i tot al Iemen, i ara est¨¤ traient benefici del possible pacte nuclear¡±, resumeix el polit¨°leg dels Emirats Abulkhaleq Abdulla, fent-se ress¨° d'una convicci¨® bastant generalitzada.

Tot i aix¨°, per Luciano Zaccara, professor investigador del Centro d'Estudis del Golf?a la Universitat de Qatar, l'alarma ¨¦s excessiva. ¡°L'Iran no controla m¨¦s del que controlava abans de la primavera ¨¤rab, i fins i tot a l'Iraq i S¨ªria ha perdut influ¨¨ncia territorial a favor de l'Estat Isl¨¤mic i altres grups oposats als governs als quals d¨®na suport; a m¨¦s, l'alian?a dels EUA amb els ¨¤rabs no es trencar¨¤¡±, assenyala.

Les pors no s¨®n noves. El rei Abdullah de Jord¨¤nia va causar un gran enrenou pol¨ªtic el 2004 en advertir que s'estava formant ¡°una mitja lluna xi?ta¡± que anava des de Teheran fins a Beirut, passant per Bagdad i Damasc. En realitat, els recels dels ¨¤rabs sunnites cap a l'Iran es remunten a la revoluci¨® del 1979 quan molts dirigents, fossin dictadors militars o monarques absoluts, van intuir el perill d'un moviment que utilitzava l'islam per legitimar el canvi de r¨¨gim.

A partir de llavors, l'Iran i l'Ar¨¤bia Saudita han apostat per contendents enfrontats en tots els conflictes de la zona. La seva pugna per liderar la regi¨® s'ha imbu?t, a m¨¦s, de rivalitat confessional. Mentre la Rep¨²blica Isl¨¢mica, on el 90 % de la poblaci¨® ¨¦s xi?ta, es va erigir com a far d'aquesta branca de l'islam que segueix un de cada deu musulmans, el monarca saudita es va proclamar capdavanter de l'islam sunnita, tot i que tamb¨¦ entre els seus s¨²bdits t¨¦ una minoria xi?ta. Les difer¨¨ncies sect¨¤ries, fins llavors assumpte de debat doctrinal, es van convertir en senyal d'identitat.

Al seu llibre The Shia Revival (El ren¨¦ixer xi?ta), el 2006, l'acad¨¨mic Vali Nasr va arribar a la conclusi¨® que la lluita religiosa derivada de l'ascens de la identitat xi?ta a la regi¨® remodelaria el Pr¨°xim Orient. Ara, el bombardeig saudita als houthis, la proposta eg¨ªpcia de formar una for?a ¨¤rab i la creixent implicaci¨® regional dels Emirats, intentarien frenar aquesta transformaci¨®, en la qual els ¨¤rabs sunnites se senten perdedors.

¡°?s comprensible la seva decepci¨® davant de la satisfacci¨® de Teheran que ha augmentat la seva influ¨¨ncia malgrat el cop que va suposar que l'Ar¨¤bia Saudita no don¨¦s suport al barril de petroli a 100 d¨°lars, cosa que sovint ignoren els comentaristes ¨¤rabs; a m¨¦s, exageren l'amena?a militar de l'Iran, que no ¨¦s tal si es compara amb la capacitat de dissuasi¨® [de les monarquies del Golf] i el seu aliat, els EUA.¡±, explica sir Richard Dalton, antic ambaixador brit¨¤nic a Teheran i actual investigador al centre d'estudis Chatham House.

La majoria dels analistes, inclosos els que s'alineen amb les tesis m¨¦s antiiranianes, coincideixen que l'¨¨xit irani¨¤ ¨¦s sobretot una q¨¹esti¨® d'oportunisme. Teheran ha sabut jugar les seves bases davant de la par¨¤lisi de l'Ar¨¤bia Saudita que, en la seva defensa de l'statu quo, ha encaixat malament els canvis provocats per l'enderrocament de Saddam Husein i la primavera ¨¤rab.

¡°L'Iran ¨¦s oportunista. Com m¨¦s desintegraci¨® i desori dels ve?ns, m¨¦s oportunitats, per¨° el seu objectiu no ¨¦s empassar-se aquests pa?sos, com han denunciat el primer ministre israeli¨¤, Benjamin Netanyahu i els ¨¤rabs del Golf, sin¨® avan?ar els seus interessos estrat¨¨gics¡±, assenyala sir Dalton.

Prova d'aix¨° ¨¦s tamb¨¦ el suport a grups sunnites com el Hamas palest¨ª o els kurds iraquians, tot i que a mesura que els seus rivals regionals han jugat la carta confessional, les seves accions tamb¨¦ s'han tornat m¨¦s sect¨¤ries.

¡°Els ¨²ltims esdeveniments evidencien el total frac¨¤s de l'estructura de seguretat existent al golf P¨¨rsic i a tot el Pr¨°xim Orient, que s'ha basat en una devastadora pres¨¨ncia militar dels EUA, el lideratge regional de l'Ar¨¤bia Saudita, i l'exclusi¨® i a?llament de l'Iran¡±, interpreta per la seva banda Mehran Kamrava, director del Centre d'Estudis Regionals de la Universitat de Georgetown a Qatar.

?s per aquest motiu que la possibilitat d'un ¡°gran pacte¡± regional en la l¨ªnia de l'acord nuclear inquieta les monarquies ¨¤rabs. ¡°Si se signa, i estem en els ¨²ltims cinc minuts, l'Iran ser¨¤ reconegut com a pot¨¨ncia regional, un Estat amb capacitat at¨°mica, i aix¨° representa un repte estrat¨¨gic enorme per a l'Ar¨¤bia Saudita i la resta dels pa?sos del Golf¡±, adverteix Abdulla.

Encara que l'ascens de l'Iran suposa una p¨¨rdua d'influ¨¨ncia a la regi¨® per als ¨¤rabs, els analistes suggereixen que la forma d'abordar els canvis no ¨¦s l'enfrontament sin¨® la cooperaci¨®, per exemple en la lluita contra l'Estat Isl¨¤mic (Kamrava). La por, tot i aix¨°, ¨¦s que augmenti el rebuig cap a l'Iran i, en conseq¨¹¨¨ncia, ¡°la desconfian?a i repressi¨® cap a les minories xi?tes¡± (Zaccara).