Sant Genar i els diners p¨²blics

Als diners p¨²blics els passa el mateix que a la sang de Sant Genar: de vegades canvia d'estat. La liquaci¨®, per als napolitans, ¨¦s un signe de bona sort. En canvi, l'evaporaci¨® dels diners p¨²blics ¨¦s inequ¨ªvocament un mal senyal.

La setmana?passada es va produir una conjunci¨® astral que va agermanar tots dos esdeveniments. A N¨¤pols, la rel¨ªquia del sant m¨¤rtir va canviar d'estat en mans del papa Francesc, cosa que no passava des de 1848, amb Pius IX. M¨¦s a prop, a Barcelona, l'Audi¨¨ncia va arxivar la causa oberta contra 50 edils i exedils que van cobrar uns 300.000 euros b¨¤sicament procedents de diners p¨²blics de la Federaci¨® de Municipis de Catalunya (FMC), entitat propera al PSC.

La interlocut¨°ria sostenia que els diners s'havien convertit en privats en el mer acte de ser gastats i distribu?ts. Si la liquaci¨® de la sang del m¨¤rtir de Diocleci¨¤ est¨¤ sobrenaturalment clara, la transubstanciaci¨® dels diners de la FMC no li van al darrere. El de l'entitat municipalista, segons la just¨ªcia, ¨¦s un prodigi d'enginyeria taumat¨²rgica.

La FMC, igual que l'Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM) ¡ªpropera a CiU¡ª, actua com a lobby dels ajuntaments. Per qu¨¨ si es nodreix de fons p¨²blics locals els seus comptes poden evitar la fiscalitzaci¨® de la Sindicatura de Comptes? Doncs pel simple fet que s¨®n entitats de dret privat i autom¨¤ticament els diners que manegen tamb¨¦.

La interlocut¨°ria en q¨¹esti¨® sostenia que els fons, tot i procedir de les arques p¨²bliques, com que eren gastats per una ¡°realitat jur¨ªdica¡± de car¨¤cter privat es transsusbtanciaven gr¨¤cies a ¡°un efecte de transformaci¨® d'aquestes aportacions a fons privats des del moment en qu¨¨ van ser ingressades¡±. Un dictamen jur¨ªdic del Departament de Governaci¨® de la Generalitat va acudir en suport argumental d'aquesta tesi, que encara que reconeixia que ¡°algunes de les seves funcions estan connectades amb all¨° p¨²blic no se n'altera la naturalesa privada¡±.

Gr¨¤cies a feines fict¨ªcies i factures falses els imputats ¡°es van enriquir¡±, segons el jutge, amb diners dels ajuntaments

Resulta dif¨ªcil digerir aquest argumentari. Tanta filigrana te¨°rica per encobrir un tracte groller als diners de tots. Aquesta indulg¨¨ncia i magnanimitat en la despesa no es va produir quan, per exemple, el mes de novembre passat el Servei d'Ocupaci¨® de Catalunya (SOC) va sol¡¤licitar la devoluci¨® a l'antic INEM d'un mes que 10.000 aturats havien cobrat indegudament el 2013. Una lluita competencial entre administracions estava a l'origen de l'embolic, en el qual es va aplicar la m¨¤xima dura lex sed lex. Aix¨ª que encara que la prestaci¨® s'hagu¨¦s esgotat i els afectats no poguessin retornar els 800 euros, com sostenien els sindicats, calia fer-ho.

Cal ser intransigent amb aquells que dilapiden els diners p¨²blics, per¨° aix¨° s¨ª, sempre que aquests fons no siguin gastats per una entitat de dret privat. Llavors, amics, la llei ajuda els qui tenen profundes conviccions democr¨¤tiques. D'aqu¨ª a ben poc tindrem ocasi¨® de comprovar en qu¨¨ queda davant la just¨ªcia la presumpta malversaci¨® de fons de l'entitat municipalista ACM, comesa per Josep Maria Matas i Xavier Sol¨¤, quan eren dirigents de l'entitat per al voltant d'un mili¨® d'euros, i que va ser revelada per EL PA?S.

Gr¨¤cies a feines fict¨ªcies i factures falses els imputats ¡°es van enriquir¡±, segons el jutge, amb diners dels ajuntaments. Per¨° ¨¦s clar, com que l'ACM ¨¦s una entitat de dret privat, el delicte com¨¨s podria no ser malversaci¨® de fons p¨²blics sin¨®, en tot cas, apropiaci¨® indeguda. ?s m¨¦s, l'ACM en un acte que l'honra com a garant de la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia ni tan sols s'ha presentat com a part perjudicada en la causa contra els seus exdirigents. Per qu¨¨ fer guerra del company a terra?

Els fiscals intenten mostrar que els diners s¨®n p¨²blics i que es tracta, tant en el cas de la FMC com en el de l'ACM, de fons procedents dels ciutadans i que aix¨ª s'han de considerar.

L'ACM i la FMC representen els interessos dels m¨¦s 900 municipis de Catalunya davant la Generalitat i el Govern central. En alguns casos ofereixen serveis com a central de compres o b¨¦ cursos d'assessorament i formaci¨® per a c¨¤rrecs pol¨ªtics i t¨¨cnics. El pressupost anual de la FMC ronda els 2,5 milions d'euros; el de l'ACM, els 3,5 milions. La meitat procedeix de les quotes dels ajuntaments associats i la resta de prestaci¨® de serveis a entitats p¨²bliques.

L'any 1991, la revista Nature va revelar que un equip de cient¨ªfics encap?alat per Luigi Gargascheli, de la Universitat de Pavia, havia fabricat una gelatina amb les mateixes propietats que la sang de Sant Genar i amb una f¨®rmula que segurament havien de con¨¨ixer els alquimistes medievals. En agitar-se, es convertia en l¨ªquid un gel dens que es solidificava quan es deixava reposar. Era una barreja de color vermell fosc, de carbonat c¨¤lcic, hidroclorur de ferro i aigua salada amb efectes molt semblats al de la sang del patr¨® de N¨¤pols. Per¨°, com que l'Esgl¨¦sia no deixa obrir el recipient segellat amb la rel¨ªquia, l'an¨¤lisi ¨¦s impossible. A tot arreu, quan s'impedeix la fiscalitzaci¨®, guanya terreny el miracle.