La bestiesa de passar pantalla

El fil¨°sof roman¨¨s Emile Cioran va escriure un dia que es va despertar wittgensteini¨¤ que tota paraula ¨¦s una paraula de m¨¦s. Suposo que, per la mateixa l¨°gica i canviant l'escala, podria afirmar-se que tot llibre ¨¦s un llibre de m¨¦s. Per¨° de qualsevol llibre, fins i tot del pitjor, es podria sostenir que va tenir un instant de gl¨°ria en el qual per a alg¨² va ser necessari (per a l'autor com a m¨ªnim). De fet, probablement per aqu¨ª passi la difer¨¨ncia entre els textos irrellevants i les grans obres: aquestes mai no deixen de ser necess¨¤ries. Encara que potser fos una mica m¨¦s prec¨ªs dir que mai no deixem de necessitar-les.

Si tornem a les paraules, i en prediquem la mateixa distinci¨® que acabem d'establir entre els llibres, podrem afirmar que les que fan fortuna xifren el seu triomf a incorporar-se al llenguatge com¨² (i consoliden el seu ¨¨xit quan obtenen els honors d'entrar al Diccionario de la RAE, o l'equivalent en la llengua corresponent), mentre que unes altres, despr¨¦s d'un temps de vida prec¨¤ria entre frases, donant-se colzades per aconseguir un lloc al llenguatge com¨², acaben per desapar¨¨ixer per la seva inconsist¨¨ncia o la seva impropietat manifesta per descriure m¨ªnimament b¨¦ all¨° que designen.

Entre aquestes ¨²ltims, una expressi¨® que resulta digna d'esment, encara que solament sigui per la notorietat p¨²blica que ha obtingut com a conseq¨¹¨¨ncia d'haver estat utilitzada reiteradament per alguns dels nostres representants pol¨ªtics, ¨¦s la de ¡°passar pantalla¡±. Es tracta, diguem-ho de sortida, d'una de les expressions m¨¦s beneites i rid¨ªcules que s'han encunyat en els ¨²ltims temps, en renyida compet¨¨ncia amb la tamb¨¦ famosa ¡°desconnexi¨®¡±. Per descomptat que d'ella, com de la m¨¦s insubstancial, es pot afirmar que en algun moment ha fet falta, ha complert una funci¨® o, almenys, ha servit per a alguna cosa. Per¨° el que val la pena plantejar-se ¨¦s precisament quina ha estat aquesta funci¨® o utilitat que li han trobat els seus usuaris, m¨¦s enll¨¤ de permetre'ls posar-se l'etiqueta de modernets o actuals des del punt de vista formal (per all¨° que es tracta d'una formulaci¨® presa en pr¨¦stec del llenguatge dels internautes).

Per respondre a la pregunta, bastar¨¤ amb evocar alguna situaci¨® recent. Pensem, per exemple, en les declaracions d'Oriol Junqueras a?Catalunya R¨¤dio el 20 de desembre passat, en les quals, com ha recordat Xavier Arb¨®s en un magn¨ªfic article (Dret a decidir, ad¨¦u, El Peri¨®dico 18/03/2015), afirmava que el dret a decidir corresponia a una etapa superada, a una pantalla que havia quedat enrere en el temps. En sentit an¨¤leg s'ha pronunciat aquests ¨²ltims dies Juanjo Puigcorb¨¦ ¡ªun actor en hores baixes des que se li va oc¨®rrer encarnar el rei Joan Carles en una s¨¨rie televisiva, tal com diu ell mateix¡ª, encara que, en el seu cas, la pantalla abandonada no era la del dret a decidir sin¨® la del federalisme, del qu¨¨ s'ha declarat profundament desencantat (resulta irrellevant a aquests efectes la q¨¹esti¨® de quan es va produir aquest desencantament, tenint en compte que el federalisme encara no ha gaudit de la seva oportunitat entre nosaltres).

Estem davant la banalitat en estat pur, en la mera afirmaci¨® recolzada solament en una met¨¤fora que, per afegiment, ni tan sols s'aplica b¨¦

Esperarien en va els qui esperessin que a tals afirmacions els segu¨ªs alguna forma de justificaci¨® o explicaci¨®. Els qui aix¨ª parlen ¡ªi ni el l¨ªder d'ERC ni el Sean Connery catal¨¤ constitueixen una excepci¨® en aquest aspecte¡ª acostumen a considerar-se alliberats d'argumentar res. Per tots ells romandre en la suposada pantalla anterior desqualifica (per antic?) qui s'hagi quedat aqu¨ª, sense que el cr¨ªtic es molesti a assenyalar les virtuts de la seva (per nova?) o els defectes de l'aliena. Estem davant la banalitat en estat pur, en la mera afirmaci¨® recolzada solament en una met¨¤fora que, per afegiment, ni tan sols s'aplica b¨¦ a aquest tipus de situacions, i es queda per tant en un mer joc amb les paraules.

Suposo que per als usuaris d'aquest tipus d'expressions ha de resultar particularment desolador topar-se de cara amb l'evid¨¨ncia que la navegaci¨® en la qual s'inscriu el seu tan grapejat canvi de pantalla admet travessies molt diverses ?(no ¨¦s aix¨°, el seu car¨¤cter err¨¤tic i no predeterminat, el que caracteritza navegar per Internet?).

No estic plantejant una q¨¹esti¨® abstracta o especulativa, sin¨® ben pr¨¤ctica. Fa uns mesos el sobiranisme presumia que, segons les enquestes, el 80% de catalans era partidari de poder votar per decidir sobre el seu futur pol¨ªtic. Doncs b¨¦, quan el 9-N passat el president Mas va complir finalment la seva promesa de posar urnes i paperetes, per con¨¨ixer les prefer¨¨ncies de la ciutadania catalana sobre aquest tema, va resultar que solament va acudir a votar el 30% dels convocats. La pregunta inevitable ¨¦s: qu¨¨ se'n va fer del 50% que falta, en aquesta comptabilitat? No ¨¦s la meva resposta favorita, per tot el que acabo d'exposar, per¨° s¨ª la que els sobiranistes, per pura coher¨¨ncia, haurien de plantejar-se seriosament: potser aquest 50% est¨¤, en efecte, en una altra pantalla, solament que molt diferent a la que proposa el sobiranisme.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosof¨ªa Contempor¨¤nia a la UB