Avinguda de Jordi Pujol

Si no s'hagu¨¦s produ?t la confessi¨®, algun dia el millor carrer hauria estat per a ell. Naturalment, aix¨° hauria passat pocs mesos despr¨¦s de la seva defunci¨®; aqu¨ª no donem carrers als vius, amb l'excepci¨® inexplicable dels reis d'Espanya i fam¨ªlia, que serveixen per batejar hotels, hospitals o carrers sense cap mena de rubor. Si no haguessin canviat les circumst¨¤ncies, la seva desaparici¨® hauria estat gloriosa, com ho va ser la d'Adolfo Su¨¢rez, de manera que els seus seguidors haurien entonat com amb Wojtila el "santo subito" que l'hauria encimbellat a la llista de carrers de la capital catalana entre molts altres honors post mortem.

Imaginem la Diagonal, art¨¨ria transversal com el seu moviment o ideologia, el pujolisme. Imaginem-la a m¨¦s amb la remodelaci¨® ara iniciada a la zona m¨¦s noble, entre Passeig de Gr¨¤cia i Francesc Maci¨¤ totalment culminada fins a Gl¨°ries i anotada en l'haver d'un alcalde Trias, s¨ª, el mateix que ara en va demanar la seva desaparici¨®, en el seu tercer o quart mandat, ¨¦s a dir, entre el 2019 i el 2027: facin els comptes i vegin que ¨¦s perfectament versemblant. Aquest futurible que ja no es produir¨¤ hauria significat una revenja hist¨°rica de l'home que va dirigir Catalunya durant 23 anys, encara que despr¨¦s d'esperar pacientment exercint de banquer que mor¨ªs el general que va afusellar l'¨²ltim president catal¨¤ en exercici, va prohibir la llengua i la cultura catalanes, va eradicar les llibertats p¨²bliques i es va constituir en infranquejable barrera de les aspiracions democr¨¤tiques dels espanyols, catalans inclosos.

Hauria estat un acte de just¨ªcia po¨¨tica retrospectiva batejar aquesta avinguda, que antany va portar el pomp¨®s nom del General¨ªsimo, amb el de qui va voler ser la seva N¨¨mesi. Recordem el pamflet redactat pel jove resistent el 1960 Us presentem el general Franco: "El general Franco, l'home que aviat vindr¨¤ a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupci¨®. Ha afavorit la corrupci¨®. Sap que un pa¨ªs podrit ¨¦s f¨¤cil de dominar, que un home implicat en fets de corrupci¨®, econ¨°mica o administrativa ¨¦s un home comprom¨¨s. Per aix¨° el R¨¨gim ha fomentat la immoralitat de la vida p¨²blica i econ¨°mica. Com ¨¦s propi de certes professions indignes, el R¨¨gim procura que tots estiguin ficats en el fang, tots compromesos. L'home que aviat vindr¨¤ a Barcelona, a m¨¦s d'un opressor, ¨¦s un corrupte".

El fullet amb aquest text va ser llan?at al Palau de la M¨²sica Catalana el 19 de maig en els fets que van conduir a la detenci¨® de Pujol el 22 de juny, despr¨¦s al seu interrogatori i tortura, i al final al judici i condemna per un tribunal militar i a dos anys i mig de pres¨®. De pr¨°pia m¨¤, Pujol acusava de corrupte Franco, per¨° ara no podr¨¤ rescabalar-se donant el seu nom a l'avinguda que va adoptar el del dictador ni podr¨¤ donar el nom a cap altre carrer de Barcelona precisament per la mateixa malaltia que acompanya tant les dictadures com les democr¨¤cies.

Tamb¨¦ hauria servit per al mateix menester la Ronda del General Mitre, on ha viscut des que es va casar el 1956, el pis que li va regalar el seu pare, l'ara fam¨®s Florenci Pujol. Per aquest pis hi han passat centenars de pol¨ªtics, empresaris, intel¡¤lectuals i periodistes en els ¨²ltims 60 anys i encara passen ara, convocats discretament des d'aquesta esp¨¨cie d'exili o estranyament interior en el qual s'ha col¡¤locat com a resultat de la confessi¨®. Els rep en el que va ser el pis de la portera, convertit en el despatx de treball que substitueix les instal¡¤lacions oficials sufragades per l'erari p¨²blic i per l'ara dissolta Fundaci¨® Jordi Pujol.

Hauria servit fins i tot alguna gran infraestructura. L'aeroport del Prat per exemple. Si Barajas ¨¦s ara l'aeroport Adolfo Su¨¢rez, a ning¨² li hauria semblat estrany un aeroport Jordi Pujol, seguint una llarga i copiosa tradici¨® que ha donat els noms de pol¨ªtics, escriptors o m¨²sics a aquest tipus d'instal¡¤lacions.

Res de tot aix¨° passar¨¤. El pujolisme ha deixat d'existir. Totes les seves derivacions, abans tan celebrades, els post-, els trans-, els neopujolismes s'han esfumat per art de m¨¤gia des del 25 de juliol passat. Com a m¨¤xim alguns tornen a un criptopujolisme, que amb prou feines confessa la seva filiaci¨® i menys el seu dolor per la p¨¨rdua. Tots ells s¨®n ara antipujolistes expl¨ªcits que prenen dist¨¤ncia amb el personatge, les seves idees i els seus m¨¨todes, i fins i tot amb el seu llegat. L'¨²nic luxe pujolista que es permeten ¨¦s el de seguir assenyalant els antipujolistes, sempre culpables, encara culpables, per la seva prematura clarivid¨¨ncia respecte a les virtuts morals del l¨ªder i la seva fam¨ªlia.

No ¨¦s estrany. El seu ¨¦s un m¨¨tode que t¨¦ una llarga tradici¨®. El pitjor de l'¨¨poca del comunisme, com tots sabem, eren els anticomunistes, responsables al final dels excessos del comunisme. Entre altres raons, perqu¨¨ van ser majorit¨¤riament comunistes penedits els que van passar a engrossir les files de l'anticomunisme.

Si el pujolisme ha caigut i exhibeix les seves immoralitats, que caigui tamb¨¦ i exhibeixi les seves l'antipujolisme, culpable per partida doble, encara que contradict¨°ria: per haver fracassat en la seva pretensi¨® de posar fi al pujolisme quan tocava i per la seva complicitat impl¨ªcita amb el pujolisme quan es va consolidar. Queden condemnats aix¨ª per una cosa i per la contr¨¤ria. Ells s¨ª que no tenen escapat¨°ria.