Tots amb Tun¨ªsia

Quan el terrorisme colpeja, la millor resposta ¨¦s la unitat. A aquest objectiu respon la pres¨¨ncia dels m¨¤xims dirigents pol¨ªtics de diversos pa?sos en la gran manifestaci¨® de rebot al terrorisme islamista celebrada a Tunis en resposta a l'atemptat del Museu del Bardo en qu¨¨ el 18 de mar? van morir 22 persones, entre elles un matrimoni de jubilats de Barcelona.

Entre els dirigents que van expressar a la capital tunisenca el suport internacional al combat contra la xacra del terrorisme islamista s'hi trobaven presidents i primers ministres com el franc¨¨s Fran?ois Hollande i l'itali¨¤ Mateo Renzi, a m¨¦s de l'alta representant per la Pol¨ªtica Exterior de la UE, Federica Mogherini. Per part d'Espanya hi va acudir el ministre d'Afers exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa Margallo; l'ocasi¨® potser hauria requerit l'assist¨¨ncia del president del Govern central.

De la mateixa manera que la millor resposta a la massacre del setmanari franc¨¨s Charlie Hebdo va ser l'exhibici¨® d'unitat mostrada a Par¨ªs al gener, la tasca d'ara ¨¦s bolcar-se en suport de l'¨²nic pa¨ªs que ha sabut portar endavant les promeses democratitzadores de la primavera ¨¤rab. Precisament perqu¨¨ la seva transici¨® a la democr¨¤cia estava sent mod¨¨lica i avan?ava, malgrat les dificultats inherents a la inestabilitat que domina la regi¨®, Tun¨ªsia ¨¦s un objectiu central del terrorisme islamista. Ja ho va ser fa 13 anys, quan va patir un atemptat, el de Djerba, tan mort¨ªfer com el del Museu del Bardo. Els atacs patits per Tun¨ªsia s¨®n senyal inequ¨ªvoc que el que consideren com el seu veritable enemic, per sobre de tota ret¨°rica, no ¨¦s Occident o el cristianisme, sin¨® la democr¨¤cia. Aquest sistema, perfectible i sotm¨¨s a permanent revisi¨®, ¨¦s el que combaten els qui pretenen instaurar a tota la regi¨® el seu ideal de r¨¨gim teocr¨¤tic basat en el terror. Precisament per no esllavissar-se per aquest pendent, Tun¨ªsia mereix ara rebre tota l'ajuda que necessiti.

El pa¨ªs t¨¦ energia interna suficient per portar a bon port el proc¨¦s iniciat. T¨¦ al seu favor amb una tradici¨® cultural que, molt abans que esclat¨¦s la primavera ¨¤rab, va fer de la societat tunisenca un oasi relatiu de modernitat i obertura, en el qual els drets de les dones estaven m¨¦s ben reconeguts que als pa?sos de l'entorn, malgrat els trets d'un sistema que no era democr¨¤tic.

Ara, el r¨¨gim sorgit de la rebel¡¤li¨® democr¨¤tica suposa una oportunitat ¨²nica perqu¨¨ pugui convertir-se en un referent per a tota la regi¨®. Per¨° tamb¨¦ la resta de pa?sos ¨¤rabs han d'involucrar-se, per sobre de les difer¨¨ncies que els separen, en el combat contra el terrorisme islamista: els aven?os de l'Estat Isl¨¤mic i les forces que l'acompanyen amenacen greument la seva seguretat i la relativa prosperitat que molts d'ells han aconseguit.?