L¡¯espanyol autodidacte que calcula els infinits decimals del n¨²mero pi

Un dia del 1913, el matem¨¤tic brit¨¤nic Godfrey Harold Hardy va rebre una carta procedent de l'?ndia al seu despatx de la Universitat de Cambridge. Estava firmada per un noi indi desconegut de 23 anys, Srinivasa Ramanujan, comptable en una oficina de la ciutat de Madr¨¤s. ¡°No he rebut educaci¨® universit¨¤ria, per¨° he fet els estudis escolars ordinaris. Despr¨¦s de deixar l'escola, he dedicat el temps lliure a les matem¨¤tiques¡±, narrava el jove Ramanujan, de fam¨ªlia paup¨¨rrima.

Hardy va obrir els ulls com plats. El noi adjuntava folis manuscrits farcits de f¨®rmules que semblaven el deliri d'un boig. Algunes, complex¨ªssimes, servien per calcular a gran velocitat els infinits decimals del n¨²mero pi , 3,141592653... El prestigi¨®s matem¨¤tic de Cambridge mai a la vida havia vist res igual. ¡°Havien de ser certes, perqu¨¨ si no ho eren ning¨² hauria tingut la imaginaci¨® per inventar-les¡±, va escriure Hardy. I ho eren. Ramanujan, nom¨¦s amb el cap, un llapis i un paper, havia passat a la hist¨°ria de les matem¨¤tiques. Gr¨¤cies als fonaments te¨°rics que va col¡¤locar fa un segle, potents ordinadors han calculat els 10 primers bilions de decimals del n¨²mero pi. Arribar m¨¦s lluny ¨¦s una prova de foc en el m¨®n de la computaci¨®.

Un altre dia del 2002 es va repetir la hist¨°ria. Jes¨²s Guillera (Saragossa, 1955), un antic professor d'institut en pobles d'Arag¨®, havia deixat les classes despr¨¦s de la mort del seu pare i el brot en la seva mare de la malaltia d'Alzheimer. ¡°Va ser terrible. Em van donar la baixa per estr¨¨s i estava una mica deprimit. Em vaig refugiar en la investigaci¨®. Gaireb¨¦ no sortia de casa, l'¨²nic que em distreia era investigar i vaig comen?ar a navegar per Internet. Vaig con¨¨ixer les f¨®rmules de Ramanujan¡±, recorda.

Guillera, autodidacte en aquest camp i allunyat dels cercles acad¨¨mics, va comen?ar a buscar pel seu compte des de casa els infinits decimals del n¨²mero pi. Algunes nits, en ple ¨¨xtasi creatiu, es ficava al llit a les cinc del mat¨ª. I del seu cervell va comen?ar a sortir una fam¨ªlia in¨¨dita d'onze f¨®rmules per calcular el n¨²mero pi, un n¨²mero irracional que no segueix cap patr¨® al llarg de les seves infinites xifres. ¡°Guillera ¨¦s el nostre Ramanujan espanyol¡±, sentencia Javier Cilleruelo, membre de l'Institut de Ci¨¨ncies Matem¨¤tiques (ICMAT), a Madrid.

Aquell dia del 2002, Guillera es va armar de valor per enviar per correu electr¨°nic les seves primeres f¨®rmules al matem¨¤tic nord-americ¨¤ Doron Zeilberger, refer¨¨ncia internacional en aquest camp. Al cap de mitja hora, l'investigador va contestar amb entusiastes felicitacions des del seu despatx de la Universitat de Rutgers.

¡°Encara que alguns matem¨¤tics m'han comparat amb Ramanujan, hi ha una difer¨¨ncia molt important: Ramanujan va ser un geni i jo no ho s¨®c¡±, afirma Guillera amb mod¨¨stia. Les rebuscades f¨®rmules del jove indi per al n¨²mero pi poden explicar-se a partir d'integrals el¡¤l¨ªptiques, les operacions necess¨¤ries per calcular el per¨ªmetre d'una el¡¤lipse. No obstant aix¨°, la fam¨ªlia de f¨®rmules que Guillera ha desenvolupat des del 2002 no sembla que hi tinguin res a veure. Els algorismes funcionen, per¨° no se sap per qu¨¨.

¡°A mi, les meves f¨®rmules em semblen molt boniques, per¨° la bellesa matem¨¤tica l'apreciem els matem¨¤tics. Cal mirar m¨¦s enll¨¤ del que veus, apreciar el que se suggereix¡±, opina Guillera. Els seus algorismes funcionen, diu, com ¡°receptes de cuina¡± en les quals s'afegeixen diferents xifres, en s¨¨ries infinites, i van brollant m¨¦s i m¨¦s decimals de pi. Aquesta constant coneguda des de fa mil¡¤lennis es defineix com la divisi¨® entre el per¨ªmetre d'una circumfer¨¨ncia i el seu di¨¤metre. ¡°Per¨° en les meves f¨®rmules no hi ha ni cercles, ni el¡¤lipses. Et preguntes: per qu¨¨ apareix el n¨²mero pi?¡±, reflexiona Guillera encara amb sorpresa.

¡°?s una fam¨ªlia de f¨®rmules d'un altre m¨®n, sense relaci¨® amb integrals el¡¤l¨ªptiques. La pregunta ¨¦s de quin m¨®n s¨®n. I alguns matem¨¤tics creuen que s¨®n del m¨®n de Calabi-Yau, un m¨®n possiblement relacionat amb les supercordes¡±, relata l'autodidacte espanyol amb refer¨¨ncia a la teoria que sost¨¦ que tot el que existeix sorgeix de les vibracions de diminuts filaments subat¨°mics en un univers de m¨¦s de quatre dimensions.

Fins que li van donar la ¡°baixa per incapacitat¡±, Guillera, llicenciat en F¨ªsica, havia estat professor de Matem¨¤tiques en instituts de Monts¨®, La Almunia de Do?a Godina, Valdepe?as, Calataiud i Saragossa. ¡°Jo s¨®c molt despistat. Posava un examen i els alumnes copiaven¡±, recorda entre rialles. La seva satisfacci¨® a les aules va comen?ar a esfumar-se quan la Llei Org¨¤nica General del Sistema Educatiu (LOGSE) va generalitzar l'educaci¨® obligat¨°ria fins als 16 anys. ¡°Vaig passar d'ensenyar derivades i integrals a moltes hores sumant fraccions¡±, rememora. Molts dels alumnes arribaven sense formaci¨® b¨¤sica. Un dia li va preguntar a un noi de 13 anys quant era 7 per 4. No ho sabia.

Si als 15 anys a un alumne no li agraden les matem¨¤tiques, potser cal donar-li una altra cosa, intentar treure el seu potencial¡±

¡°Si als 15 anys a un alumne no li agraden les matem¨¤tiques, potser cal donar-li una altra cosa, intentar treure el seu potencial. No fa falta que tothom s¨¤piga matem¨¤tiques. Fa falta saber-ne molt poc per defensar-te a la vida¡±, opina Guillera. ¡°Si jo hagu¨¦s tingut una assignatura de Dibuix des dels cinc anys, cada dia, fins als 18 anys, i obligat a treure bones notes, ara odiaria C¨¦zanne i Renoir. No s¨¦ com hauria de ser el sistema educatiu, per¨° aix¨ª, no¡±.

Per sort, la seva insatisfacci¨® amb l'ensenyament no li va fer odiar les matem¨¤tiques. Des de les seves primeres f¨®rmules el 2002, les investigacions que Guillera duu a terme a la casa on viu a Saragossa s'han publicat en revistes cient¨ªfiques internacionals com Proceedings, de la Societat Matem¨¤tica dels EUA, o Advances in Applied Mathematics. S'ha doctorat en Matem¨¤tiques amb premi extraordinari a la Universitat de Saragossa. Ha fet xerrades en universitats de tot Espanya i a l'estranger, l'¨²ltima fa uns mesos a la Universitat de Rutgers. I matem¨¤tics de tot el m¨®n intenten esbrinar l'explicaci¨® de les seves f¨®rmules. ¡°Ara em pregunto: per qu¨¨ no m'he dedicat a investigar abans?¡±, medita.

¡°Que la gent no pensi que estic tarat. No nom¨¦s estudio i investigo¡±, subratlla Guillera, amant del cinema (l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula amb la qual ha gaudit ¨¦s Ex Machina, sobre intel¡¤lig¨¨ncia artificial), el teatre (El sopar dels idiotes) i la m¨²sica (el duo Amaral, de Saragossa). ¡°Aix¨° s¨ª, el futbol no m'agrada gens¡±.