Les petites coses de la Margot

Els grans de deb¨° s¨®n els d¨¦us de les petites coses. De la naturalitat i de la senzillesa. Al funeral de Margarita Rivi¨¨re, al tanatori de les Corts de Barcelona, hi havia aquest mat¨ª tres generacions de gent de la cultura i del periodisme, un viatge del palau a les cabanyes en aquests temps convulsos de la professi¨® i de la vida tota, aquesta que ella diagnosticava amb tanta franquesa com encert en els seus articles i llibres. Hi havia els escriptors Pere Gimferrer i Eduardo Mendoza, el pintor Joan Pere Viladecans, els editors Daniel Fern¨¢ndez, Jorge Herralde, Anna Monjo i N¨²ria Tey, per¨° tamb¨¦ la jove Sandra Ollo, ara al capdavant d'Acantilado/Quaderns Crema. I els periodistes Enric Sopena, Pere Oriol Costa, Josep Maria Casas¨²s, Maria Eug¨¨nia Ib¨¢?ez o Jaume Figueres, dels seus inicis en la professi¨® a les cap?aleres del Grupo Mundo, el Diario de Barcelona i El Peri¨®dico. Tamb¨¦ Llu¨ªs Foix. Per¨° al seu costat, els Enric Gonz¨¢lez, Sergio Vila-Sanju¨¢n, Josep Carles Rius¡­ i m¨¦s recentment, els que s¨®n a prop dels 40, com Marc Vidal, per¨° potser simbolitzats en Antonio Lozano: ¡°Li vaig passar un curr¨ªculum en la meva ¨¨poca de becari i es va preocupar perqu¨¨ arrib¨¦s on ella creia¡±, rememora avui un dels col¡¤laboradors de l'¨¤mbit de la cultura de La Vanguardia.

Tot aix¨° era tamb¨¦ Rivi¨¨re, detalls, com el de deixar escollida divendres passat, quan sentia ja la mort a tot just 48 hores, la m¨²sica del seu comiat (una de The Beatles; el My Sweet Lord de George Harrison; un g¨®spel d'Elvis¡­). ¡°?s una cerim¨°nia civil, com volia la Margot¡±, ha aclarit el seu marit, Jorge de Cominges, que tancava les seves?Memorias de un extra?o?dient: ¡°Casar-me amb ella ha estat el m¨¦s intel¡¤ligent que he fet a la meva vida¡±, com recordava als presents. En aquest clima ¨Cmalgrat les m¨¦s de 200 persones i la pres¨¨ncia de l'alcalde de la ciutat Xavier Trias¨C, col¡¤loquial, proper, potser per intentar treure, en va, el dolor de l'abs¨¨ncia, ha reconegut que la seva Margot ¡°tenia alguna cosa de Paco Umbral, aquest de ¡®Jo he vingut a parlar del meu llibre¡¯¡­ Per aix¨° crec que no va voler morir fins despr¨¦s de presentar el seu ¨²ltim,?Clave K; ella, al final, no hi va poder anar: va enviar un missatge audiovisual, i l'endem¨¤ ja va dir que no podia m¨¦s i que no volia que la record¨¦ssim morint a casa i va optar llavors per anar a l'hospital¡±.

Rivi¨¨re marxava en una caixa de color pi. Sense cap ornament. Senzill¨ªssima

¡°No, al llibre deies que casar-te amb ella era una de les coses m¨¦s intel¡¤ligents que havies fet¡­ Per¨° ¨¦s ara que dius la veritat¡±, va puntualitzar amb afecte Xavier Vidal-Folch, amic i company de Rivi¨¨re a les p¨¤gines d'EL PA?S. Sempre parlant d'ella en present, Vidal-Folch va viatjar, esclar, a ¡°les petites coses de la Margot¡±; per exemple, aquestes llibretes seves tipus quadern ¡°on, amb aquesta envejable lletra rodona, ho anotava tot¡±. Tel¨¨fons, refer¨¨ncies bibliogr¨¤fiques, p¨¤gines maquetades del diari, frases o cites concertades amb insignes de la cultura i la ci¨¨ncia, les notes per a les cerim¨°nies dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona, alguna anotaci¨® per a un discurs europeista d'Estat, les premisses del contracte del becari¡­ Altre cop, de palaus i cabanyes. ¡°Hi ¨¦rem tots i tot. Margot: ets gran perqu¨¨ fas grans les coses petites: per les primeres, t'admirem; per les segones, t'estimem¡±, va tancar la llibreta Vidal-Folch.

La Clara, la nena que era a la panxa de la seva mare quan va entrar a El Peri¨®dico (com el seu germ¨¤ Hugo ho havia estat abans quan va debutar a?Diario de Barcelona i, esclar, tots dos avui s¨®n periodistes), va comen?ar a evocar la seva mare amb la veu trencada, recordant que se'n va anar tal com era, hiperactiva, escrivint l'article tot just quatre dies abans de morir, amb poques forces, fent-la trucar per dir que el text aquell dia ja no arribaria a EL PA?S, ¡°per¨° despr¨¦s, traient forces de no s¨¦ on, canviant d'opini¨® i acabant-lo¡±, sempre ¡°decidint-ho tot, incloses les can?ons¡­ per¨° no volia ni li feia falta res m¨¦s, ens deia que moria en pau i satisfeta amb la vida; curi¨®s, com ens passem la vida angoixant-nos, per¨° ella moria sense cap por¡±.

Ja entre plors incontenibles, recordava la filla el reguitzell de projectes de la seva mare que ja no es podrien acabar, com aquest llibre que hauria fet ¡°amb els infermers i metges de les cures pal¡¤liatives¡±, o veure n¨¦ixer les seves n¨¦tes, la Greta (al juny) i la Rita (a l'agost). El g¨®spel de fons va fer empassar saliva i fer caure m¨¦s d'una ll¨¤grima. Abatiment en l'ambient. De Cominges ha hagut de comunicar el que era obvi: l'acte havia finalitzat. Rivi¨¨re marxava en una caixa de color pi. Sense cap ornament. Senzill¨ªssima. Les petites coses de la Margot.