¡°L¡¯artista no t¨¦ per qu¨¨ assumir per obligaci¨® responsabilitats ciutadanes¡±

Dani Carbonell (Barcelona, 1971) ¨¦s l¡¯artista que lidera Macaco, un dels grups catalans m¨¦s populars a Espanya i amb m¨¦s repercussi¨® a l¡¯estranger. Partint de l¡¯ambient de la Barcelona mestissa dels anys noranta, Carbonell ha impulsat Macaco al marge de qualsevol capelleta, marcant amb la seva individualitat el cam¨ª a seguir per una banda que s¡¯acostuma a situar autom¨¤ticament sota l¡¯ep¨ªgraf del bonrotllisme alternatiu. Aquests dies, la banda ha publicat el seu vuit¨¨ elap¨¦, Historias tattoadas, un disc el¨¨ctric amb accent ac¨²stic en el qual Carbonell aprofundeix en les seves troballes i fusiona l¡¯esperit mediterrani amb els sons del Carib, tot introduint personatges que li permeten articular narrativament l¡¯obra. ?s un d¡¯aquests discos que poden arribar a formar la columna vertebral d¡¯un dels grups que ha capitalitzat millor l¡¯efervesc¨¨ncia creativa d¡¯una Barcelona oberta al m¨®n.

Pregunta. Per qu¨¨ un nou disc ara? Qui pauta la creativitat d¡¯un artista: la ind¨²stria, les seves necessitats expressives?

Resposta. Acostumo a fer un disc cada dues temporades de gira. El disc serveix per tenir material nou i mostrar colors que no havies ensenyat abans. La segona temporada de gira sempre ¨¦s la millor, est¨¤ tot m¨¦s treballat i les coses surten m¨¦s rodades i naturals. Ara b¨¦, al cap de dues temporades de gira acabes una mica cansat del repertori que has fet. Quan aix¨° passa, he de compondre, ¨¦s la meva feina, he de fer nou repertori fins i tot amb independ¨¨ncia de les necessitats de la ind¨²stria discogr¨¤fica.

P. T¨¦ clar de qu¨¨ parlar¨¤ quan comen?a un nou disc?

R. Sempre tinc una idea, un projecte per desenvolupar, paraules i frases aqu¨ª i all¨¤. Per exemple, el canvi de narrativa, o introduir un personatge com el vellet que representa el coneixement musical i que toca instruments ac¨²stics, s¨ª que ho tenia clar en aquest treball. ?s un canvi que, si el vols veure, el veus; si et deixes portar per les idees preconcebudes a prop¨°sit del que som, ¨¦s nom¨¦s un altre disc de Macaco. El p¨²blic m¨¦s meravell¨®s pot ser el que tu no imagines com a p¨²blic teu i et sorpr¨¨n dient que li ha agradat la teva feina. ?s evident que existeix un p¨²blic al qual ja ni intento conv¨¨ncer perqu¨¨, directament, no els interesso.

P. La seva imatge i el seu discurs estan bastant clars i marcats, pot ser per aix¨° alguns ja l¡¯han encotillat...

R. No es pot evitar, el p¨²blic pren les seves decisions. Jo ja no treballo per als que no entren en la nostra est¨¨tica, seria una p¨¨rdua de temps. Ara b¨¦, quan alguna persona que no creies que formava part del teu p¨²blic s¡¯acosta dient que li agrades, la satisfacci¨® ¨¦s doble.

P. Llavors aquest disc el tenia bastant clar...

R. S¨ª. Tenia clar tornar a les hist¨°ries petites i als personatges, una cosa que ja havia fet una mica al primer disc, per¨° m¨¦s en cru; m¨¦s, si vol, juvenil. Recordo temes com Gacho el Pele¨®n, El T¨ªo Pedrito... Era molt visceral.

P. El disc sembla tenir dues l¨ªnies tem¨¤tiques: una, molt sentimental, i l¡¯altra, de comprom¨ªs social. L¡¯artista s¡¯ha de comprometre, ha d¡¯assumir responsabilitats ciutadanes?

¡°Manu Chao i jo hem buscat inspiraci¨® als mateixos llocs: al Mediterrani i al Carib¡±

R. No obligat¨°riament. Jo no em vull posicionar en termes pol¨ªtics convencionals d¡¯esquerra i de dreta... Jo veig alguns problemes estructurals, crec que el debat pol¨ªtic hauria de ser m¨¦s ric, no basar-se nom¨¦s en exabruptes. Per exemple, crec que el nivell de discurs i d¡¯actitud de pol¨ªtics com Jos¨¦ Mujica, a l¡¯Uruguai, ens vindria molt b¨¦ al nostre pa¨ªs. No el trobo gens populista, sin¨® molt intel¡¤ligent.

P. Per¨° vost¨¨ manifesta constantment una insatisfacci¨® pel que l¡¯envolta. En el disc parla dels transg¨¨nics, de l¡¯emigraci¨® a causa de la crisi, q¨¹estiona determinats usos de les xarxes socials...

R. Temes com aquests s¨ª que em porten al comprom¨ªs. No m¡¯agrada com poden circular determinades campanyes, com per exemple el q¨¹estionament de l¡¯homeopatia, mentre que els arguments a favor no reben cap mena de difusi¨®. Estic a favor de la sanitat p¨²blica ¡ªla qual cosa no vol dir que estigui en contra de la privada¡ª, i ho estic perqu¨¨ a la meva vida familiar he vist que aquesta resulta necess¨¤ria, tot i que jo tingui una m¨²tua. Pago molts impostos i m¡¯agrada que serveixin per ajudar la gent, com quan en un moment em van ajudar a mi.

P. Potser per aix¨° est¨¤ encasellat com ¡°alternatiu¡±?

R. No pots fer-hi res. Quan ets popular ja no controles la teva imatge. No s¨®c un radical, nom¨¦s demano que hi hagi m¨¦s informaci¨®, per exemple de les caracter¨ªstiques del gingebre i de la llimona com a productes que poden ajudar a sanar naturalment, sense pastilles. I no ho faig per postura, jo s¨®c usuari de l¡¯homeopatia, i puc veure que s¨ª que em funciona. M¡¯ajuda molt quan estic de gira.

P. I la ind¨²stria discogr¨¤fica no el contracta perqu¨¨ sigui l¡¯alternatiu oficial del seu cat¨¤leg?

¡°Els sons llatins s¨®n com l¡¯oli d¡¯oliva, part de les teves tradicions. El bolero ¨¦s pop¡±

R. Jo parlo amb persones. Quan vaig parlar amb el responsable de Sony, Afo Verde, en plenes negociacions em va fer observacions sobre la m¨¨trica d¡¯algunes can?ons que eren pr¨°pies de m¨²sic, no d¡¯executiu. Se li notava l¡¯experi¨¨ncia musical.

P. Al South By Southwest (Austin, EUA), festival on vost¨¨ acaba d¡¯actuar, el van presentar com un artista llat¨ª. S¡¯hi veu?

R. Prefereixo estar en aquest costat, de fet no tinc nom¨¦s un p¨°sit anglo. Equilibra. En certa mesura, els sons llatins s¨®n com l¡¯oli d¡¯oliva, formen part de les teves tradicions... Les guitarres ac¨²stiques que sonen al disc s¨®n com l¡¯olor de vi i l¡¯oli.

P. Per cert, a la can?¨® La distancia sembla vost¨¨ un cantant de boleros...

R. El retorn al classicisme ¨¦s una mica obligat. Sempre intento agafar coses que tinguin arrel. El fet de viatjar et fa veure no nom¨¦s el que tenen la resta sin¨®, per contrast, el que tu tens. Mirant cap enfora, mires cap a dins.

P. Soy semilla t¨¦ un inici que recorda el Manu Chao de Clandestino.

R. Feia temps que no sortia Manu Chao a una entrevista meva. Ell i jo hem buscat inspiraci¨® als mateixos llocs, m¨¦s o menys. Hem mirat al Mediterrani i la m¨²sica del Carib. S¨ª, vam pensar en Manu al principi de Soy semilla, fem servir unes veus similars. La difer¨¨ncia ¨¦s el baix, com ¨¦s, com sona. Manu no ho faria servir igual.

P. Vost¨¨ se sent compositor de pop, oi?

R. S¨ª. El bolero ¨¦s pop; Marley era pop i comen?ava moltes peces amb la tornada. Crec que Scorsese ¨¦s el que deia que treballava millor quan tenia unes normes per respectar, perqu¨¨ quan era totalment lliure les coses no li sortien b¨¦. Jo m¡¯he imposat una durada de can?¨® pop, de tres o quatre minuts com a molt.