Una immunoter¨¤pia frena el VIH en assajos amb humans

Part de l'efic¨¤cia infectiva del VIH ¨¦s que ataca, precisament, el sistema immunitari, i aquest es converteix en el ca?ador ca?at. Per¨° aquesta situaci¨® pot comen?ar a revertir-se amb assajos com el que ahir va publicar Nature. En aquest petit treball ¨Camb prou feines 29 voluntaris, 17 amb VIH, a part dels estudis previs en ratolins i macacos¨C es va aconseguir, per primera vegada, una reducci¨® sostinguda (almenys 28 setmanes) del nombre de virus circulant despr¨¦s d'aplicar un tractament, un antic¨°s monoclonal, que refor?a la resposta immunit¨¤ria de la persona infectada.

Els anticossos monoclonals s'estudien, sobretot, per al tractament del c¨¤ncer. B¨¤sicament s¨®n mol¨¨cules que s'uneixen a les c¨¨l¡¤lules, bacteris o virus que cal eliminar i les fan m¨¦s visibles al sistema immune. ?s com si enganx¨¦ssim uns adhesius fosforescents a un comando invasor perqu¨¨ les defenses el neutralitzin m¨¦s f¨¤cilment.

Aquest abordatge ja s'havia intentat anteriorment, per¨° els productes dissenyats no aconseguien una resposta prou forta (els adhesius no es veien b¨¦) o duradora (queien). I aix¨° quan no causaven efectes adversos. L'equip que dirigeix Michel Nussenzweig, de la Universitat Rockefeller, ha identificat un producte, el 3BNC117, que t¨¦ una gran afinitat per la part de la superf¨ªcie del VIH que s'uneix als receptors CD4 dels limf¨°cits. Aquestes ¨²ltimes mol¨¨cules s¨®n el port al qual s'ancora el virus abans de comen?ar la seva infecci¨®, motiu pel qual actuar sobre aquest lligam ¨¦s un abordatge molt espec¨ªfic.

Els mateixos autors del treball reconeixen que l'estudi ¨¦s molt petit, per¨° permet obtenir unes quantes conclusions. La primera, que l'antic¨°s era ¡°generalment ben tolerat en totes les dosis que es van assajar, tant en les persones amb VIH com en les del grup de control¡±. Realment, aquesta ¨¦s la fita que un assaig en fase I, la primera de les proves que es fan amb f¨¤rmacs en humans, cerca: demostrar la seguretat del tractament. En aquest cas, es mesuren els efectes adversos. Aquests es classifiquen, per la gravetat, d'1 a 5. Durant l'assaig, que va seguir els voluntaris durant 56 dies, no n'hi va haver de grau 3 o superior.

Per¨° les primeres dades permeten anar m¨¦s enll¨¤. El que importa d'un tractament contra el VIH, com els antiretrovirals que s'empren actualment, ¨¦s que redueixin la quantitat de virus circulant (el que s'anomena c¨¤rrega viral). En l'assaig es va veure que aix¨° succe?a de manera proporcional a la dosi d'antic¨°s utilitzat, amb reduccions de fins a 100 vegades en la c¨¤rrega viral en 28 dies. Per¨° tamb¨¦ es va observar que hi havia un pacient que no experimentava cap millora perqu¨¨ el seu virus ja era resistent al nou antic¨°s.

Ara caldr¨¤ seguir amb l'assaig a una escala m¨¦s gran i centrant-se a ajustar la dosi m¨¦s efectiva per aconseguir la reducci¨® m¨¦s gran possible de la c¨¤rrega viral. En cap dels casos de l'assaig es va eliminar el virus circulant, cosa que indica, afirma Nussenzweig, que probablement aquest antic¨°s monoclonal no s'arribi a fer servir en la pr¨¤ctica cl¨ªnica sol, sin¨® en combinaci¨® amb d'altres o amb els antivirals existents. Aix¨° ¨¦s important perqu¨¨ mentre no s'aconsegueixi eradicar el virus, els afectats hauran de medicar-se durant tota la seva vida. I aquest proc¨¦s, a mitj¨¤ termini, suposa que apareguin virus resistents als f¨¤rmacs, motiu pel qual sempre cal tenir noves fam¨ªlies de tractaments.

Es tracta d¡¯una prova molt petita, amb nom¨¦s 17 afectats

Jos¨¦ Alcam¨ª, de la unitat d'immunopatologia de la sida de l'Institut de Salut Carles III, destaca diverses q¨¹estions del treball. "L'article t¨¦ molt inter¨¨s com a prova de concepte, ja que utilitza un antic¨°s neutralizant d'ampli espectre de gran pot¨¨ncia, a difer¨¨ncia dels utilitzats pr¨¨viament i, a m¨¦s, de la seguretat i la recerca de dosi, parteix amb la idea de demostrar no nom¨¦s una neutralitzaci¨® del virus circulant sin¨® un impacte a mitj¨¤ termini", diu per correu electr¨°nic.

Alcam¨ª opina que la pregunta clau ¨¦s si "els anticossos podrien contribuir al control a mitj¨¤ o llarg termini de la malaltia". Aix¨° ¨¦s aix¨ª pels motius seg¨¹ents: primer, "la producci¨® de dosis d'anticossos elevades ¨¦s complexa i molt cara"; segon, la seva "vida mitjana ¨¦s molt curta" i "de fet ¨¦s la meitat en els seropositius (9 dies) que en els seronegatius (17 dies)"; tercer, l'efecte d'aquests anticossos pot anul¡¤lar-se per la "generaci¨® d'auto-anticossos".

A m¨¦s, l'investigador destaca que aquest treball parteix d'un altre en micos, per¨° que "l'hum¨¤ ¨¦s un escenari m¨¦s dur, ja que la infecci¨® no ¨¦s clonal com en el macaco sin¨® per un diversitat de variants [del virus]". "Al meu entendre, el futur d'aquesta estrat¨¨gia passa per expressar els anticossos en vectors de ter¨¤pia g¨¨nica mitjan?ant injecci¨® intramuscular i verificar-ne l'impacte a mitj¨¤ termini". Amb aix¨° no s'injectarien per via intravenosa els anticossos en si mateixos, sin¨® els gens que els creen, cosa que permetria una producci¨® sostinguda d'aquests. Per¨° el proc¨¦s t¨¦ complexitats afegides. Aquest mecanisme hauria de compensar-se amb "la inclusi¨® de mecanismes moleculars" que frenessin la producci¨® d'anticossos, diu Alcam¨ª, per evitar que el mateix organisme produeixi anti-anticossos.

Andrew Freedman, de la Universitat de Cardiff, ¨¦s m¨¦s conc¨ªs, informa Manuel Ansede: ¡°Aquest ¨¦s un estudi petit per¨° molt ben portat en 17 pacients amb VIH. No s'ha observat cap resposta en els sis pacients que van rebre les dosis d'anticossos m¨¦s petites, per¨° 10 dels 11 que van rebre una dosi m¨¦s elevada van tenir variables, per¨° significatives, reduccions de la replicaci¨® viral. Aix¨° suggereix que hi ha un efecte real del tractament amb anticossos, per¨° ¨¦s clar que faran falta assajos m¨¦s grans abans que aquest tractament pugui utilitzar-se en la pr¨¤ctica cl¨ªnica¡±.