Macba: Assaig d¡¯un crim

En periodisme cultural, en el qual em vaig iniciar el 1981 com a reacci¨® al cop d¡¯Estat que no veia com investigar des de l¡¯Avui,?un diari modest on treballava a la secci¨® d¡¯Espanya, s¨®c deixebla de Jaume Figueras. Des dels temps de Fotogramas i de sempre de Cinema 3, que fa tant que va com el Telenot¨ªcies i que just acaba de ser salvat de la crema que TVC pensa fer dels programes d¡¯informaci¨® cultural. Com ell, i com abans que ell Jos¨¦ Luis Guarner a La Vanguardia, no em considero cr¨ªtica ¨Cd¡¯art, en el meu cas¨C sin¨® cronista. Aix¨ª escric ara aquest nou article sobre les coses que passen, i les que no passen, en la present crisi del Macba.

Qu¨¨ hi ha de nou, al Macba? Qu¨¨ hi passa, des de la crisi desfermada per l¡¯exposici¨® La b¨¨stia i el sobir¨¤? A la llum p¨²blica, poca cosa. Darrere l¡¯escena, una mena de clima que em recorda Ensayo de un crimen?de Bu?uel (1955). El protagonista, Archibaldo de la Cruz, est¨¤ conven?ut que els pensaments criminals que t¨¦ respecte de les dones des que era petit, quan va morir la seva dida a causa d¡¯una bala perduda provinent d¡¯una revolta al carrer just mentre ell estava pensant que tant de bo la dida fos fulminada all¨ª mateix, aquests pensaments, que continua tenint amb les dones que despr¨¦s coneixer¨¤ i que es moren per diverses causes, el fan culpable.

Archibaldo es creu un assass¨ª en s¨¨rie i demana de ser jutjat i engarjolat. ?s aleshores quan el jutge pronuncia l¡¯argument que aquests dies em fa pensar en la crisi del Macba: ¡°El pensamiento no delinque¡±, que Bu?uel va extraure d¡¯Ortega y Gasset.

Encara no he tornat a l¡¯expo en q¨¹esti¨®, per¨° pel que he llegit als mitjans i vaig veure per la tele abans de la Setmana Santa, ¨¦s com si no exist¨ªs. Aguantar¨¤ aix¨ª, en la inexist¨¨ncia, fins al 30 d¡¯agost que est¨¤ programada? No hi ha cat¨¤leg, que prou prova d¡¯inexist¨¨ncia ¨¦s: el cat¨¤leg ¨¦s l¡¯¨²nica mostra palesa que una exposici¨® s¡¯ha fet. Ning¨² no en parla, em refereixo al que el soci¨°leg Pierre Bourdieu en diu el camp art¨ªstic, els cercles diversos que configuren el m¨®n de l¡¯art en cada context. Ni la cr¨ªtica d¡¯art, ni els artistes, ni les galeries, ni els molts comissaris (quin nom m¨¦s lleig, per¨° val a dir que ara mateix t¨¦ un cert sentit) d¡¯exposici¨®, ni els mitjans en diuen res. Escoltin, v¨¦nen ganes de cridar, que el pensament no delinqueix! Sort que el p¨²blic hi va.

O s¨ª que delinqueix, el pensament? Ara resultar¨¤ que tots som Archibaldo de la Cruz? Entre bambolines, darrere l¡¯escena, aix¨ª sembla que est¨¤ passant. Els habituals de les inauguracions del Macba, que hi prenen la birra i es fan veure i relliguen contactes i es queixen d¡¯aix¨° i d¡¯all¨°, on s¨®n? Ni idea. El dia de la frustrada inauguraci¨® nom¨¦s hi eren alguns artistes de l¡¯exposici¨®, els seus comissaris i les persones que els feien costat i protestaven, poques. Com que no hi ha hagut inauguraci¨® oficial un cop decidit que es mostrava, no ho sabrem mai, on ¨¦s la gent del que el sector en diu l¡¯opening.

M¡¯arriba, darrere l¡¯escena, entre bambolines, com si hagu¨¦ssim tornat a la clandestinitat durant el franquisme, que la cosa s¡¯ha posat tensa al PEI (Programa d¡¯Estudis Independents). ?s un programa de cursos i confer¨¨ncies des dels temps de l¡¯anterior director, Manuel Borja-Villel, ara al Reina Sofia (on, sigui dit de passada, tot indica que durar¨¤ poc, que tamb¨¦ s¡¯hi albira crisi). Al web del Macba podem llegir que el PEI ¡°t¨¦ com a objectiu desenvolupar una reflexi¨® en el camp de les pr¨¤ctiques art¨ªstiques que vinculen l¡¯art a les ci¨¨ncies humanes i a la intervenci¨® social, pol¨ªtica i institucional. El programa es planteja com un f¨°rum d¡¯educaci¨® interdisciplin¨¤ria adre?at a preparar els assistents per afrontar una activitat professional cr¨ªtica en l¡¯¨¤mbit art¨ªstic i cultural¡±. Entesos. Doncs ara resulta que, al PEI, al Macba mateix, aquests dies, m¨¦s d¡¯un i de dos troba que l¡¯escultura de l¡¯austr¨ªaca Ines Doujak est¨¤ carregada de mal gust, ¨¦s lletja i que ja em dir¨¤s per qu¨¨ s¡¯ha de ficar amb el Rei.

Com va dir Umberto Eco de l¡¯11-S novaiorqu¨¨s per justificar el seu silenci fins que no en va escriure res al cap d¡¯unes setmanes: Per dir el mateix que el meu porter val m¨¦s que no digui res, ja ho diu ell. El mateix que ara es diu al PEI ho diuen tots els que jutgen l¡¯obra sense haver-la vist i, sobretot, sense veure-la a l¡¯exposici¨®. Una obra no est¨¤ mai sola, ¨¦s un di¨¤leg amb l¡¯espai que l¡¯acull i, en una exposici¨®, amb les obres que l¡¯acompanyen a la sala. En aquest cas, per exemple, amb les d¡¯Oca?a, el Sagrat Cor de Marica i l¡¯Assumpci¨® gloriosa que, si no ¨¦s ara, no veurem gaire m¨¦s, ni en directe ni res, que en bones imatges no les veus ni a Google.

En fi, que el pensament delinqueix. Ho saben els detinguts en les operacions Pandora i Pi?ata, a qui han trobat llibres sospitosos (!) dels quals, diu un dels jutges, ¡°es dedueix la ideologia anarquista dels mateixos [acusats], dif¨ªcilment compatible amb les creences de la fe cat¨°lica o l¡¯inter¨¨s per l¡¯art sacre¡±.

Que D¨¦u ens agafi confessats.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF