L'acord

Converg¨¨ncia Democr¨¤tica i Esquerra Republicana, sota l'atenta mirada de l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC), ?mnium Cultural i l¡¯Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia (AMI), han acordat el full de ruta segons el qual el 27 de mar? del 2017, divuit mesos despr¨¦s de les properes eleccions al Parlament catal¨¤, si les dues formacions obtinguessin una vict¨°ria, Catalunya seria un nou estat independent amb cadira a les Nacions Unides. D¨¦u n'hi do.

Voldria aclarir que em compto entre el grup de ciutadans que considera indispensable un canvi d'estatus pol¨ªtic per al meu pa¨ªs, i que pensen que la idea d'una Catalunya-Estat ¨¦s un dels projectes estimulants que han aparegut enmig d'aquesta crisi sist¨¨mica i estructural. El catalanisme ha intentat repetidament contribuir a la construcci¨® d'un Estat espanyol capa? d'acollir la diversitat de nacions, per¨° ha estat impossible. La reacci¨® catalana a la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional ¨¦s la resposta a aquesta pulsi¨® jacobina que es tradueix en un tra?at radial absurd de carreteres i trens, lleis d'educaci¨® homogene?tzadores, atacs a la llengua catalana, abolici¨® de l'autonomia local, distribuci¨® injusta de recursos i, en realitat, aquesta manera tan madrilenya de concebre Espanya, la qual lentament s'ha carregat l'esperit inicial de la Transici¨®. Sincerament del que menys culpable em sento com a catal¨¤ ¨¦s del frac¨¤s de l¡¯Estat espanyol.

Per¨° tornem a l'acord. L'interessant de les reunions entre els actors pol¨ªtics i civils que han participat en la taula convocada per l¡¯ANC era teixir un itinerari que no deix¨¦s ning¨² fora, fins i tot aquells que, entre la situaci¨® pol¨ªtica actual i la independ¨¨ncia, s'inclinen per una parada interm¨¨dia. Aquest esfor? tenia un doble objectiu: no aprimar la majoria sobiranista que exigeix poder decidir democr¨¤ticament el futur pol¨ªtic del nostre pa¨ªs, i aconseguir una via realista de treball que faci cre?bles les apostes del proc¨¦s per sumar molts m¨¦s ciutadans.

No era una tercera via a l'estil Duran, no us confongueu, per¨° tampoc havia de ser una via expr¨¦s que condu¨ªs al frac¨¤s. Davant les dificultats, els dubtes, l'indici de retirada d'alguns i la petici¨® de segellar l'acord despr¨¦s de les municipals, CDC i ERC, amb els ulls en les enquestes, el cap en el cicle electoral, i envoltats d'hiperventilats, no han aguantat l'aposta de foc lent. El resultat ¨¦s una foto m¨¦s petita i, pitjor encara, un text que ¨¦s pura fantasia. Ni ¨¦s cre?ble la independ¨¨ncia expr¨¦s, ni avui l'onada sobiranista, malgrat la seva pot¨¨ncia, t¨¦ la suficient embranzida per llan?ar una mena de ¡°tot o res¡±.

Alex Salmond ho deia fa pocs dies en una entrevista radiof¨°nica: ¡°El que ha de trobar Catalunya ¨¦s un proc¨¦s pactat per poder decidir el seu futur, com vam fer nosaltres¡± i afegia: ¡°Catalunya ha de lluitar per aquest pacte. Que no us faltin els ¨¤nims per no haver-lo trobat encara. Crec que un refer¨¨ndum acordat seria la clau per Catalunya¡±. L'¨²nica via cre?ble a nivell internacional ¨¦s un refer¨¨ndum vinculant i, en conseq¨¹¨¨ncia, cal carregar-se de raons, d'aliats i de majories absolutes, per doblegar la tossuderia de l'Estat actual. Alguns diuen: ¡°Fracassat l'anomenat dret a decidir, directes a la independ¨¨ncia¡±. Obliden l'essencial, no s¨®n dos camins diferents; un, el refer¨¨ndum, ¨¦s el mitj¨¤, en un sistema democr¨¤tic, per aconseguir l'autogovern definitiu i el reconeixement internacional.

Ja s¨¦ que em direu que doblegar Espanya ¨¦s impossible, que nom¨¦s cal escoltar Miquel Iceta enviant a la pres¨® els signants de l'acord per adonar-se que no hi ha ning¨² a l'altre costat de la taula que estigui disposat al di¨¤leg. Quan Iceta amena?a (m¨¦s enll¨¤ de la vergonya que tenim els que ens sentim hereus del socialisme catal¨¤), i s'uneix a S¨¢nchez Camacho, Bono, Rivera, Montoro, Rajoy o qualsevol fanfarr¨® unionista, parteix del raonament seg¨¹ent: tirar gasolina al foc excita i radicalitza, accelera la velocitat de l'independentisme i, en conseq¨¹¨¨ncia, coneixent la societat catalana, el sobiranisme s¡¯empetiteix.

Aquesta ¨¦s la jugada de l'unionisme i l'error maj¨²scul d'una part del catalanisme ¨¦s caure-hi de quatre potes i emborratxar-se de l'¨¨pica dels reptes impossibles; Catalunya aconseguir¨¤ tots els seus objectius jugant amb el seu estil habitual: unitat de totes les sensibilitats del catalanisme, driblar les provocacions, negociar fins a l'extenuaci¨® i anar sumant ciutadans a l'aventura.

Si en lloc de recompondre forces, recon¨¨ixer que fa falta temps i paci¨¨ncia, renegociar un acord amb totes les forces pol¨ªtiques i agents socials que consideren Catalunya un subjecte pol¨ªtic sobir¨¤, s'opta pel gas a fons, potser ¨¦s una bona estrat¨¨gia electoral (especialment per Converg¨¨ncia, necessitada de tapar-se les vergonyes amb excitaci¨® emocional), per¨° ¨¦s un p¨¨ssim cam¨ª per al pa¨ªs. Quim Arrufat ho va definir com el conte de la lletera, i no li falten raons.

Jordi Mart¨ª Grau ¨¦s gestor cutural.