Artur Mas admet que la corrupci¨® afebleix el proc¨¦s sobiranista

Els town hall s¨®n un element essencial de la pol¨ªtica dels Estats Units. Originaris dels pobles de Nova Anglaterra, al nord-est del pa¨ªs, consisteixen en trobades informals en qu¨¨ un pol¨ªtic debat de forma planera un q¨¹esti¨® amb un grup de ciutadans que li expressen les seves opinions. La confer¨¨ncia, amb col¡¤loqui posterior, del president de la Generalitat, Artur Mas, dimecres a la nit a la Universitat de Col¨²mbia, va recordar durant moments al clima d¡¯un town hall i durant d¡¯altres al d¡¯un debat parlamentari enc¨¨s amb intercanvis d¡¯arguments enmig de freq¨¹ents aplaudiments i mostres de desaprovaci¨®.

Que el debat sobiranista desencadena passions f¨¤cilment va quedar de manifest a l¡¯edifici antic al campus de Col¨²mbia a Nova York, que va acollir la confer¨¨ncia de Mas, titulada ¡°Catalunya en una cru?lla¡±. Prop de 300 persones ¨Cuna combinaci¨® de joves, empresaris i gent gran, la majoria dels quals amb vincles amb Catalunya i Espanya¨C van omplir la sala. Un sector va rebre amb aplaudiments l¡¯entrada del president catal¨¤, acompanyat per Xavier Sala i Mart¨ªn, catedr¨¤tic d¡¯Economia a Col¨²mbia i que va fer una presentaci¨® elogiosa de Mas.

Al llarg de la intervenci¨® del president, les mostres de suport i el clima enc¨¨s van anar en augment. L¡¯ambient va ser molt m¨¦s pol¨ªtic que acad¨¨mic. En certs moments, quan Mas feia proclames solemnes o rebatia arguments, la reacci¨® euf¨°rica d¡¯una part del p¨²blic recordava la d¡¯un m¨ªting. Tot el contrari dels habituals debats serens als think tanks nord-americans.

Quan Mas feia proclames solemnes o rebatia arguments, la reacci¨® euf¨°rica d¡¯una part del p¨²blic recordava la d¡¯un m¨ªting

Mas es va mostrar pedag¨°gic i va mantenir la calma durant l¡¯hora i mitja de confer¨¨ncia i col¡¤loqui davant les preguntes punyents d¡¯alguns assistents i del moderador, l¡¯espanyol Jos¨¦ Moya, professor d¡¯Hist¨°ria a Col¨²mbia i que fa prop de 30 anys que viu als EUA. A Mas li van recriminar la falta d¡¯una reforma electoral i li van preguntar si el sobiranisme era una forma de tapar la corrupci¨®. Tamb¨¦ li van fer preguntes sobre el sistema d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica a les escoles, la solidaritat interterritorial, els motius econ¨°mics de la independ¨¨ncia o si confia en el reconeixement internacional d¡¯un hipot¨¨tic Estat catal¨¤.

El president va intentar dissipar dubtes i va destacar les bondats del proc¨¦s secessionista i de les eleccions auton¨°miques del setembre, que va defensar com a ¨²nica alternativa per fer avan?ar l¡¯autogovern catal¨¤ i per mesurar l¡¯abast de l¡¯independentisme davant l¡¯oposici¨® de la Moncloa a la celebraci¨® d¡¯un refer¨¨ndum.

Per¨°, alhora, va admetre que la corrupci¨® afebleix l¡¯independentisme, una opini¨® que se sent poc als cercles sobiranistes. Despr¨¦s de negar que el proc¨¦s sigui una resposta a la corrupci¨® ¨Cva esgrimir que n'hi ha a casos a gaireb¨¦ ¡°tots els llocs¡± i en pa?sos independents¨C, Mas va recon¨¨ixer l¡¯impacte negatiu dels esc¨¤ndols. ¡°Sense aquests casos de corrupci¨® probablement aquest proc¨¦s seria m¨¦s fort, aix¨ª que no ajuda la independ¨¨ncia. Probablement fa mal a aquest proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia a Catalunya i cregui'm que ho lamento¡±, va dir, sense entrar en detalls.

Mas va evitar reflexionar a fons sobre quin podria ser el reconeixement internacional d¡¯una Catalunya independent

Pol¨ªtics sobiranistes han negat en els ¨²ltims mesos que la confessi¨®, l¡¯estiu passat, de l¡¯expresident catal¨¤ Jordi Pujol sobre la seva fortuna oculta a Andorra hagi afectat el proc¨¦s. La percepci¨® de corrupci¨® ¨CMas es va desmarcar del cas Pujol en una compareixen?a al febrer al Parlament for?ada pel seu soci ERC¨C ¨¦s un dels possibles motius que esgrimeixen els analistes com a conseq¨¹¨¨ncia del descens de l¡¯independentisme en les enquestes. Fa uns dies, en una entrevista al diari ¡®The Wall Street Journal¡¯, Mas va admetre que l¡¯auge de Podem debilita la causa secessionista.

Al col¡¤loqui a Col¨²mbia, Mas va evitar reflexionar a fons sobre quin podria ser el reconeixement internacional d¡¯una Catalunya independent. En una entrevista a l¡¯ag¨¨ncia Bloomberg, aprofitant la seva visita de dos dies a Nova York, el president va dir que desitja que els pa?sos ¡°m¨¦s grans¡± de la Uni¨® Europea intentin, per raons d¡¯estabilitat econ¨°mica, conv¨¨ncer Rajoy que negoci? la secessi¨® de Catalunya per aix¨ª evitar una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia. El full de ruta de Converg¨¨ncia amb ERC ¨¦s declarar-la en un termini de 18 mesos despr¨¦s dels comicis de setembre.

Conscient del nerviosisme que provoca a l¡¯estranger el risc de redibuixament de fronteres, Mas es va esfor?ar per recordar els or¨ªgens centenaris de Catalunya i el seu comprom¨ªs democr¨¤tic, i per descriure com a transversal, pac¨ªfic i integrador el proc¨¦s sobiranista. Posicionant-se com a estadista, va garantir l¡¯estabilitat d¡¯un hipot¨¨tic Estat catal¨¤ i el seu comprom¨ªs amb l¡¯ordre econ¨°mic i de seguretat internacional. I va emfatitzar els lla?os entre Catalunya i els EUA.

En un naci¨® d¡¯immigrants, en qu¨¨ l¡¯ideal nord-americ¨¤ convida a la integraci¨®, el president va destacar la participaci¨® de ciutadans estrangers a les manifestacions independentistes dels ¨²ltims anys. ¡°Han estat tots benvinguts i integrats a la nostra societat, i tamb¨¦ volen que el somni catal¨¤ triomfi¡±, va afirmar. I davant d¡¯una pregunta d¡¯un estudiant d¡¯Extremadura, va assegurar que a Catalunya no s¡¯anomena als estrangers immigrants sin¨® ¡°catalans d'origen diferent¡±, cosa que va propiciar aplaudiments fervents d¡¯una part del p¨²blic.

En un intent de tra?ar paral¡¤lelismes amb el sobiranisme catal¨¤, Mas tamb¨¦ va fer gestos de complicitat als Estats Units: va fer refer¨¨ncies a la seva declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia al segle XVIII, va invocar el poeta nord-americ¨¤ Robert Frost en comparar el proc¨¦s amb el cam¨ª menys viatjat i va recordar algunes reflexions del president Barack Obama sobre l¡¯autodeterminaci¨® i el poder col¡¤lectiu: ¡°A Catalunya tamb¨¦ creiem en el poder del nosaltres en la democr¨¤cia. Nosaltres votarem al setembre i nosaltres decidirem el nostre futur pol¨ªtic com a naci¨®¡±.