Quin ¨¦s aquest islam que fa por?

Quin ¨¦s aquest islam que fa por? D'on ve? Quina relaci¨® t¨¦ amb la realitat hist¨°rica i teol¨°gica? Com s'explica? No hi ha dubte que ens espanta, ja que suscita preguntes, m¨¦s encara en comprovar la for?a amb qu¨¨ el terrorisme colpeja en nom de l'islam, on i quan vol. Tot i que la islamof¨°bia sigui real i preocupi les societats europees, nom¨¦s ¨¦s un aspecte m¨¦s de la crisi que hi ha hagut aquests ¨²ltims anys entre Occident i una part d'Orient.

El dia en qu¨¨ un individu que es fa anomenar Al-Baghdadi es va autoproclamar califa, fa gaireb¨¦ un any, i va anunciar la creaci¨® d'un Estat Isl¨¤mic (EI) amb unes fronteres sense definir, aquest dia, es va declarar la guerra als musulmans pac¨ªfics, als europeus i a la resta del m¨®n. Ning¨² no es va prendre seriosament el seu discurs. Ning¨² no es va posar a esbrinar qui el finan?a, qui li subministra tant armament, qui el porta cap a aquesta deriva cada vegada m¨¦s assassina. Se sap que va atracar els bancs de Mossul, que es va apoderar d'alguns pous de petroli i que ven el cru al mercat negre. Per¨° amb aix¨° no n'hi ha prou per mantenir un ex¨¨rcit i finan?ar els grups gihadistes procedents d'Europa i del m¨®n ¨¤rab.

Els musulmans, com la resta del m¨®n, necessiten saber qu¨¨ est¨¤ passant. El comportament de l'EI el justifica l'islam? ?s una heretgia? ?s pura invenci¨® d'Al-Baghdadi, que, despr¨¦s d'haver passat per les presons iraquianes, potser vol justificar la seva set de mal i de poder per regnar sobre els musulmans del m¨®n?

Quan consultem l'Alcor¨¤ i algunes de les seves interpretacions, resulta evident que l'islam va experimentar diverses fases de combat i de viol¨¨ncia, principalment en els seus inicis. Algunes aleies [versicles de l'Alcor¨¤] ordenen lluitar amb les armes fins que l'islam triomfi. Coincideixen just despr¨¦s de l'h¨¨gira de Mahoma a Medina, el 622. El profeta t¨¦ enemics que no nom¨¦s no creuen en el seu missatge, sin¨® que intenten matar-lo. L'aleia 29 de la sura 9 [cap¨ªtol 9 de l'Alcor¨¤] ¨¦s clara, per¨° cal llegir-la a la llum del context de llavors, i no de l'actual: ¡°Combateu contra els qui, havent rebut l'Escriptura, no creuen en D¨¦u ni en l'¨²ltim Dia, no prohibeixen el que D¨¦u i el Seu Enviat han prohibit, ni practiquen la religi¨® veritable, fins que, humiliats, paguin el tribut directament!¡±. En aquesta mateixa sura, l'aleia 73, es diu: ¡°Profeta! Combat contra els infidels i els hip¨°crites, sigues dur amb ells!¡±. Mahoma va lluitar contra els seus adversaris, sobretot contra els jueus de Medina i els adoradors d'¨ªdols de pedra. El reconeixement del missatge div¨ª sempre ha anat acompanyat de drames i trag¨¨dies. Nom¨¦s cal veure la hist¨°ria de les religions. Per¨° all¨° passava fa 15 segles, en unes circumst¨¤ncies i un context determinats, vinculats a l'¨¨poca en qu¨¨ les tribus d'Ar¨¤bia combatien entre si molt abans de l'arribada de l'islam.

El veritable problema ¨¦s que es convidi el segle VII a establir-se entre nosaltres en l'¨¨poca moderna. Un no pot despla?ar els contextos i la hist¨°ria com vol, segons les seves necessitats. En canvi, l'EI actua com si els 15 segles que ens separen de l'aparici¨® de l'islam haguessin estat esborrats d'un cop de sabre m¨¤gic.

Encara que minoritaris, alguns musulmans s¨®n conscients de la necessitat urgent d'introduir reformes, de revisar alguns textos que s¨®n inaplicables i s'han quedat caducs al segle XXI. S¨®n musulmans que estan a favor del la?cisme, de l'ensenyament dels principis de toler¨¤ncia i respecte de la difer¨¨ncia des de la inf¨¤ncia, que estan a favor dels valors humanistes, i volen un islam assossegat, tranquil i reservat a l'esfera privada.

Per¨° aquests combatents moguts per l'odi han fet una lectura literal de l'Alcor¨¤, agafant-se al peu de la lletra el que ha estat revelat. Fora met¨¤fores, s¨ªmbols, dist¨¤ncia, intel¡¤lig¨¨ncia! Aquesta lectura estreta i simplista, falsa, en definitiva, ¨¦s la que per desgr¨¤cia es va imposar des del segle XVIII, des que Mohamed Abdel Wahab, un te¨°leg saudita, va aplicar el dogma de la xaria, que ha donat lloc a aquest islam r¨ªgid i integrista anomenat wahabisme. L'Ar¨¤bia Saudita i Qatar segueixen aquest ritu.

Com pot atreure aquest missatge brutal de l'EI uns joves europeus de cultura musulmana o conversos? Aquesta visi¨® de l'islam i de les seves promeses sedueix uns nois d'identitat poc consolidada que s'imaginen que en aquest combat trobaran la seva ra¨® de ser i de viure. El discurs i les accions criminals d'Al-Baghdadi han estat possibles perqu¨¨ en la majoria dels pa?sos musulmans el sistema democr¨¤tic i l'Estat de dret no estan realment establerts; perqu¨¨ la societat occidental no ha donat una oportunitat a aquests joves d'origen immigrant, i aix¨° ha facilitat que se sentin atrets per l'arriscada aventura de la gihad; perqu¨¨ s¨®n percebuts com a europeus de segon ordre i constaten que impugnar el sionisme i solidaritzar-se amb els palestins es considera antisemitisme; perqu¨¨ el discurs dels que els recluten els conven?, i suposen que han trobat el que els falta: una identitat que els reconforti i els doni seguretat. La paradoxa ¨¦s que la seva ra¨® de viure els condueixi a morir com a m¨¤rtirs amb la promesa d'un parad¨ªs!

L¡¯Estat Isl¨¤mic ¨¦s ric i paga als seus combatents en met¨¤l¡¤lic

Alguns van a S¨ªria i a l'Iraq per aquests motius, d'altres ho fan per afany d'aventura i per diners. L'EI ¨¦s ric i paga els seus combatents amb diners comptants. L'islam s'extravia entre aquestes consideracions, i aix¨ª podem veure dones de negre, tapades del cap als peus, que retreuen a unes altres, tamb¨¦ cobertes de dalt a baix, que la tela que les cobreix no sigui prou atofada¡­ I en nom d'aquest islam nost¨¤lgic dels seus primers temps, l'EI ocupa la tercera part de l'Iraq i la quarta part de S¨ªria. ?s el que la coalici¨® internacional desitjaria evitar amb els seus bombardejos cada vegada m¨¦s intensos. Per¨° ara ja sabem que aquestes intervencions no s¨®n eficaces i que la soluci¨® ha d'arribar dels mateixos pa?sos musulmans. Trigar¨¤ a donar fruits, per¨° es podria comen?ar per passos petits i senzills, tals com revisar els manuals escolars, posar en pr¨¤ctica una pedagogia ambiciosa per lluitar de manera profunda i objectiva contra la ignor¨¤ncia, contra aquestes desviacions que porten al terrorisme i a aquesta por absurda de l'islam i dels musulmans.

Traducci¨® de Malika Embarek L¨®pez.

Tahar Ben Jelloun ¨¦s escriptor marroqu¨ª, guanyador del premi Goncourt. El seu nou llibre es diu El islam que da miedo (Alianza).