Catalunya gihadista

Les not¨ªcies m¨¦s recents no admeten bromes. El grup terrorista desarticulat pels Mossos d'Esquadra preparava uns atemptats que pretenien col¡¤locar Barcelona al mapa de la gihad empresa per Al-Qaida i l'Estat?Isl¨¤mic?per imposar el seu califat i estendre'l, primer a les actuals terres de majoria musulmana, per¨° despr¨¦s als territoris irredempts, que en algun moment de la hist¨°ria van ser part de l'umma, ¨¦s a dir, la comunitat de creients musulmans.

Catalunya, que ning¨² s'enganyi, est¨¤ al mapa d'al-?ndalus que tenen els fan¨¤tics. Europa sencera es troba al punt de mira, ja que als territoris irredempts afegeixen els drets que genera la implantaci¨® de poblacions immigrades de pa?sos isl¨¤mics, que disposaran molt r¨¤pid de capacitat d'influir en el rumb pol¨ªtic dels seus pa?sos respectius.

Les reaccions xen¨°fobes i islam¨°fobes s¨®n l'altra cara de les pretensions gihadistes. Uns pretenen islamitzar Europa mitjan?ant el terrorisme i els altres defensar-se de la islamitzaci¨® estenent les responsabilitats del terrorisme sobre tota la poblaci¨® isl¨¤mica europea. Els uns i els altres es retroalimenten i encaixen perfectament en un joc violent que erosiona directament els valors europeus.

S¨®n molts els interrogants que plantegen les ¨²ltimes actuacions gihadistes. El que ¨¦s m¨¦s cridaner ¨¦s el reclutament de nadius que s'han convertit molt recentment a l'islam i de seguida apareixen ja com a capitosts, sense passar ni tan sols per les xarxes de proselitisme i d'observan?a religiosa del lloc on viuen. Aquest fet permet pensar que el gihadisme muta cap a una esp¨¨cie d'ideologia terrorista antioccidental, a la disposici¨® dels qui puguin sentir-se desenganyats per altres ideologies ultres de dreta o d'esquerra, i que se'n surt perfectament a trav¨¦s de les xarxes socials i de l'associacionisme m¨¦s privat ¨Cen les reunions de l'anomenat tupperislam.

A Catalunya hi ha proporcionalment un nombre m¨¦s gran de ciutadans de religi¨® musulmana que a la resta d'Espanya. Tamb¨¦ hi ha, l¨°gicament, m¨¦s centres de culte

No ¨¦s un misteri, sin¨® un argument irresponsable, la vinculaci¨® entre els brots de gihadisme desarticulats a Catalunya i el moviment sobiranista establerta pel ministre de l'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, i despr¨¦s confirmada per alguns diaris madrilenys amb una ben pobra exhibici¨® de fonts i proves.

Hi ha dades que no admeten discussi¨®. A Catalunya hi ha proporcionalment un nombre m¨¦s gran de ciutadans, immigrants o no, de religi¨® musulmana que a la resta d'Espanya, a excepci¨® de Ceuta i Melilla. Tamb¨¦ hi ha, l¨°gicament, un nombre m¨¦s important d'oratoris i centres de culte. I en bona correspond¨¨ncia, tamb¨¦ ¨¦s m¨¦s gran la proporci¨® d'imams i creients salafistes, que practiquen un islam rigorista, atenent a l'estricta literalitat de l'Alcor¨¤ i dels hadits o dites de Mahoma.

Ens poden ajudar a entendre l'evoluci¨® religiosa de les nostres societats, incloses la catalana i l'espanyola, dues enquestes recents, una del Pew Research Center, una de les m¨¦s prestigiosos institucions demosc¨°piques dels Estats Units, referida a l'evoluci¨® de les religions al m¨®n des de 2010 fins a 2050, i una altra molt m¨¦s modesta sobre les actuals creences dels catalans, del Centre d'Estudis d'Opini¨® de la Generalitat.

L'enquesta del Pew Center ofereix algunes conclusions rellevants, la m¨¦s destacada que el nombre de musulmans al m¨®n arribar¨¤ a igualar el de cristians el 2070 i fins i tot el superar¨¤ el 2100. El planeta del segle XXI ser¨¤ cada vegada m¨¦s bipolar, monopolitzat per les dues grans religions, que sumen ara un 55% de la poblaci¨® mundial, per¨° estaran en el 61% el 2050 i aconseguiran el 69% el 2100.

Aquesta situaci¨® afavorir¨¤ sens dubte la compet¨¨ncia, de vegades en mans dels qui voldran agafar avantatge per les armes. Per¨° el motor del canvi no s¨®n el proselitisme ni la gihad, sin¨® la fertilitat, m¨¦s gran a l'islam que en totes les altres religions; l'increment de les expectatives de vida; l'estructura d'edat de la poblaci¨®; i en menor mesura les migracions i els canvis de religi¨®.

L'enquesta confirma alguna cosa que ja sab¨ªem i que desmenteix els temors apocal¨ªptics dels identitaris europeus: els musulmans es mantindran entorn del 10% de la poblaci¨® europea. ?s cert que la xifra no est¨¤ molt lluny del llindar actual en alguns pa?sos. A Catalunya, per exemple, segons les xifres del CEO, els creients isl¨¤mics ja s¨®n el 7'3%, enfront del 56'1 del conjunt de cristians i el 30 de no afiliats (agn¨°stics, ateus i altres).

Si posem en correlaci¨® totes dues enquestes, veurem que la composici¨® de la poblaci¨® catalana quant a creences ¨¦s molt similar a la que ofereix actualment Fran?a (63% cristians, 7'5% musulmans, 28% no afiliats) i fins i tot la que tindr¨¤ Europa el 2050 (65'2% cristians, 10'2% musulmans, 23'3 no afiliats). Espanya registra el 2010 un 78'6% de cristians, un 2'1% de musulmans i un 19% de no afiliats, mentre que el 2050 (65'2, 7'5 i 26'5) s'apropa molt¨ªssim al que avui ¨¦s ja Catalunya.

Aclarim que no hi ha dret a connectar el terrorisme amb l'islam com a religi¨® i com a comunitat de creients, com no n'hi ha a connectar-lo amb l'independentisme, com a posici¨® pol¨ªtica i com a moviment. En sentit estricte, tampoc hi ha una relaci¨® de causa i efecte entre pr¨¤ctiques salafistes i gihadisme, encara que la correlaci¨®, probablement formulable fins i tot matem¨¤ticament, ¨¦s m¨¦s que probable. Si a Catalunya hi ha m¨¦s salafisme, i per tant, m¨¦s gihadisme, ¨¦s per motius hist¨°ricament molt coneguts de m¨¦s similitud i fins i tot de posici¨® avan?ada respecte a les tend¨¨ncies del conjunt d'Europa, per m¨¦s que alguns vulguin invertir aquests fets per convertir-los en motiu de disc¨°rdia i denigraci¨®.