Potser va ser un error

No va ser una declaraci¨® espont¨¤nia, ni molt menys del nucli de l'entrevista. Per¨°, interrogada uns dies enrere pel director de La Vanguardia, Esperanza Aguirre Gil de Biedma va aplicar el manual que recomana, davant un p¨²blic receptor no gaire propici, establir-hi algun fil de complicitat. I ho va dir, encara que fos amb la boca petita i en subjuntiu: "?s possible que fos un error demanar el vot contra l¡¯Estatut".

?s m¨¦s del que han dit o diran mai Rajoy, Gonz¨¢lez Pons, Cospedal, Floriano, Arenas i tot el brain trust del PP, aquest que t¨¦ per lema "Que parli alg¨²!". Per¨°, sense treure cap m¨¨rit a la lideresa madrilenya, potser convingui fixar-se en els seus dubtes per reexaminar, una d¨¨cada despr¨¦s, l'abast i les conseq¨¹¨¨ncies d'aquella decisi¨® estrat¨¨gica.

Comencem per precisar que el PP no es va limitar ¨Ccom afirma p¨²dicament Aguirre¨C a "demanar el vot contra l¡¯Estatut" en el refer¨¨ndum de juny del 2006, ni tan sols a votar-hi en contra en totes les inst¨¤ncies i fases del seu itinerari legislatiu previ (Parlament de Catalunya, Congr¨¦s dels Diputats, Senat), la qual cosa hagu¨¦s estat perfectament normal i l¨ªcit en democr¨¤cia. Va fer molt, molt¨ªssim m¨¦s: va criminalitzar el text en termes apocal¨ªptics ("Espanya ¨¦s a prop de l'abisme", "el nou Estatut est¨¤ podrit fins a la medul¡¤la i res no pot netejar-lo", "tot ¨¦s el mateix: l¡¯Estatut i la negociaci¨® amb ETA"...); va excitar la catalanof¨°bia amb anuncis i recollides de signatures per tot Espanya; i va boicotejar sistem¨¤ticament els intents de qui llavors era el seu l¨ªder catal¨¤, Josep Piqu¨¦, per trobar vies de comprom¨ªs, fins que el van for?ar a dimitir el juliol del 2007.

I despr¨¦s, quan malgrat tants esfor?os un Estatut nou ¨Cd'ambicions sensiblement rebaixades respecte al projecte del 2005, per descomptat¨C va ser plebiscitat i va entrar en vigor, el PP es va afanyar a presentar-hi en contra un recurs d'inconstitucionalitat. Un recurs que no tenia precedents des del 1978 i que, si b¨¦ era legal, trencava els consensos politicoterritorials b¨¤sics de la Transici¨®. Un recurs que, amb la complicitat ideol¨°gica del PSOE i de bona part de l'establishment jur¨ªdic, va desembocar en la humiliant i demolidora sent¨¨ncia de comen?ament d'estiu del 2010.

Aix¨ª, doncs, el PP de la senyora Aguirre no "va demanar el vot contra l¡¯Estatut". El PP va sabotejar, va dinamitar, es va carregar l¡¯Estatut. I l'ara candidata a l'alcaldia de la Villa y Corte no es va quedar enrere en l'escalada de tremendismes dels seus companys de c¨²pula contra Piqu¨¦ i contra "el r¨¨gim totalitari nacionalista-socialista" que suposadament propiciava l¡¯Estatut del 2006.

Per¨° tornem a l'interrogant inicial de la comtessa de Murillo: votar contra l¡¯Estatut, va ser un error? Dep¨¨n de per a qui. Per exemple, per a l'independentisme catal¨¤ preexistent, per al que estava definit com a tal des de principis dels anys 1990, va ser una benedicci¨®. Sense el rol del PP i dels seus cors period¨ªstics durant el bienni 2004-2006, aquell independentisme que atreia un interval del 10% al 16% dels vots, concentrats en un sol partit, no hauria pogut ni somiar, un decenni despr¨¦s, amb expectatives de vot entre el 40% i el 50%, repartides a m¨¦s entre quatre o cinc sigles ideol¨°gicament dispars.

En canvi, per als qui encara creien possible encaixar raonablement la realitat nacional catalana en un Estat espanyol amb diverses identitats, va suposar una cat¨¤strofe. Sense el recurs d'inconstitucionalitat del PP i, per tant, sense la subseg¨¹ent sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional, l¡¯Estatut "ribotejat" al Congr¨¦s i aprovat en refer¨¨ndum hagu¨¦s pogut donar lloc, com el seu predecessor del 1979, a quinze o vint anys m¨¦s d'ambig¨¹itats, d¡¯estira-i-arronsa competencials, de pactes del Majestic, del Ritz o del Palace, de peixos al cove i d'expectatives m¨¦s o menys il¡¤lus¨°ries sobre el tarann¨¤ o les promeses d'un nou inquil¨ª a la Moncloa. Avui, en aquell espai, nom¨¦s suren restes del naufragi; per¨° el torpede que va enfonsar el paquebot de la conllevancia el va disparar el Partit Popular, conv¨¦ recordar-ho.

I per al PP, va ser un error boicotejar l¡¯Estatut? Amb la perspectiva que ofereixen els anys transcorreguts, em sembla indubtable que s¨ª, i un error maj¨²scul. En honor de l'aspiraci¨® ¨Cfrustrada¨C de carregar-se Rodr¨ªguez Zapatero el 2008 o fins i tot abans, el partit de Rajoy va alienar irremissiblement una porci¨® enorme de l'electorat catal¨¤ i, a sobre, va alletar en les seves mamelles medi¨¤tiques un competidor, Ciutadans, que semblava insignificant i ha resultat temible. Alhora, va emp¨¨nyer el nacionalisme moderat cap a la radicalitat, perqu¨¨ la castraci¨® de l¡¯Estatut indu?da pels populars mostrava que, dins de la Constituci¨®, nom¨¦s hi ha lloc per a una Catalunya auton¨°mica, regionalitzada i marginal.

El 1980, la incapacitat de la Uni¨® de Centre Democr¨¤tic per gestionar les aspiracions andaluses d'autogovern va marcar l'inici del declivi d'aquell partit, que va desapar¨¨ixer dos anys despr¨¦s. El PP no ¨¦s la UCD, ¨¦s cert. Per¨° veurem qu¨¨ passa durant aquest 2015.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.