Artur Mas s¡¯ensuma la cat¨¤strofe

Sense l'ajuda d'un t¨ªpic disbarat centralista, per¨° que sigui de grand¨¤ria XXL, el moviment secessionista s'aboca el 27-S a una probable (mai no hi ha res segur en pol¨ªtica) cat¨¤strofe maj¨²scula. Els seus jerarques, Artur Mas i Oriol Junqueras s'ho ensumen com a escenari principal. Perqu¨¨ potser han perdut la br¨²ixola, per¨° saben llegir les enquestes, comptar els addictes i constatar que ni sumen ni sumaran, excepte martingales.

De ben segur que ni tan sols ells no es creuen el seu absurd full de ruta com¨² per a les eleccions del setembre, del passat 30 de mar?. Almenys, no hi van estampar les seves signatures personals, cosa que van assignar als seus ac¨°lits i a les esfor?ades Carme Forcadell i Muriel Casals, am¨¦n dels ignots dirigents d'una associaci¨® municipalista. Probablement per aix¨° el document, o s¨ªmil de tal, no es va presentar en p¨²blic amb els dispositius solemnes de rigor, sin¨® que es va enviar per fax i correu electr¨°nic.

L'¨¤nim insuflat al proc¨¦s, que ¨¦s el que es pretenia, ha durat el que era previsible: fins a les processons de Setmana Santa

L'¨¤nim insuflat al proc¨¦s, que ¨¦s el que es pretenia, ha durat el que era previsible en aquestes condicions de descr¨¨dit: fins a les processons de Setmana Santa. Tampoc no durar¨¤ la pretensi¨® de convertir les municipals en una primera ronda del 27-S, en un nou succedani de refer¨¨ndum.

Utilitzar les institucions i els procediments democr¨¤tics ¨Csigui el Parlament (per elaborar una Constituci¨® antiestatut¨¤ria), el poder municipal (d'espoleta per a un canvi de r¨¨gim) o unes eleccions auton¨°miques (en substituci¨® d'un plebiscit)¨C?nom¨¦s destrueix les regles de l'Estat de dret, degrada la democr¨¤cia i humilia la naci¨® catalana, com si pogu¨¦s reempla?ar-se per fascicles.

Els d¨¨ficits democr¨¤tics d'aquest full de ruta CDC-ERC s¨®n greus i quantiosos: impossibilita que els catalans votin directament a favor o en contra de la independ¨¨ncia; predetermina un proc¨¦s constituent sense seguir-ne les vies pr¨°pies; oculta les regles interpretatives de la convocat¨°ria del 27-S (per exemple, quina majoria seria rellevant); preveu un Parlament a elegir segons l'Estatut, per¨° el dota de funcions que li s¨®n contr¨¤ries; propugna desafiar qualsevol llei, a conveni¨¨ncia; d¨®na per bona l'exclusi¨® de Catalunya de l'ONU i la Uni¨® Europea; i relega la negociaci¨® a expedient residual, merament esc¨¨nic.

El pitjor ¨¦s el ¡°car¨¤cter plebiscitari¡± que els signants, amb la seva llibertat per¨° sense cap t¨ªtol ni habilitaci¨® per a aix¨°, atribueixen a les eleccions auton¨°miques. Ja s'ha escrit molt (el primer, Maurice Duverger) sobre l'origen autoritari de les eleccions plebiscit¨¤ries, invent de l'¨¨poca sovi¨¨tica. M¨¦s enll¨¤ de genealogies, aquest tipus de convocat¨°ria resulta en la pr¨¤ctica confusa i tramposa.

Confusa, perqu¨¨ en les eleccions plurals es voten moltes coses alhora, no nom¨¦s una a?llable, i hi ha moltes mediacions. N'hi ha prou amb un exemple: un elector tradicional de Converg¨¨ncia podria votar aquesta formaci¨® el 27-S per la seva tradici¨® de pol¨ªtica liberal i democristiana (en no trobar equivalent al mercat electoral), malgrat no agradar-li la seva opci¨® pro independ¨¨ncia: no hi est¨¤ a favor, o no l'avalua com a q¨¹esti¨® principal, o hi est¨¤ molt en contra, per¨° prioritza altres elements del programa, com ¨¦s el seu dret. I t¨¦ dret al fet que no es barregin uns temes amb l'altre.

Tamb¨¦ ¨¦s tramposa, perqu¨¨ en un (desitjable fins que se celebra) refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia o sobre la reforma de l'Estatut, la majoria exigida seria almenys del 50% m¨¦s un dels vots i, si cal respectar almenys l'Estatut actual, els 2/3 dels escons, 90 diputats.

Si prenem com a refer¨¨ncia les ¨²ltimes dades i projeccions del Centre d'Estudis d'Opini¨®, que dep¨¨n de la Generalitat, l'independentisme actiu (44%) perd davant els qui rebutgen la secessi¨® (48%). En un refer¨¨ndum legal s'obtindria doncs, en principi, un resultat similar al d'Esc¨°cia. Per¨° en les eleccions del 27-S, amb menys vots populars (aqu¨ª rau el parany antidemocr¨¤tic, segons configura el full de ruta), els partits secessionistes s'acostarien a la majoria: amb el 38,4% de vots CiU i ERC aconseguirien entre 61 i 63 escons. Prop de la ratlla dels 69 que suposen la meitat m¨¦s un de la Cambra... nom¨¦s assolibles si la CUP els regal¨¦s els seus 10/11 escons.

Per¨° Artur Mas sap sumar, i sobretot restar. Sap que sumar amb Esquerra pot restar Uni¨®, via expulsi¨® de facto. Sap que el seu full de ruta ha estat rebut pel seu soci democristi¨¤ com una bufetada, i no nom¨¦s pel seu l¨ªder (sempre fustigat) Josep Antoni Duran Lleida.

Caldr¨¤ esperar a la consulta interna dels democristians, despr¨¦s de les municipals. Per¨° d'entrada, nom¨¦s semblen previsibles tres opcions, fins i tot combinables: ruptura de C-i-U; esquin?ament d'Uni¨®; eliminaci¨® (pol¨ªtica) de Duran. Totes afebleixen electoralment, en un grau o un altre, el que quedi de CiU, perqu¨¨ la ciutadania castiga les picabaralles de fam¨ªlia. De manera que el pas de CiU a CiE/CiEiCUP reduiria la ja minsa majoria d'escons i podria reportar-li una derrota en tota regla. La cat¨¤strofe. Mas s'ho ensuma. I sap que el seu temps es consumeix.