L¡¯esquerra i la tecnologia

Fa unes setmanes, Iannis Varufakis, el ministre de finances grec, va tenir el que a ell devia semblar-li una gran idea: animar els seus conciutadans i els turistes a utilitzar els tel¨¨fons m¨°bils per gravar i fotografiar persones que estiguessin cometent frau a petita escala i denunciar-ho. Al mateix programa, va anunciar el pagament de subsidis als m¨¦s necessitats a trav¨¦s de targetes intel¡¤ligents, capaces de registrar totes les dades generades amb el seu ¨²s.

Davant vells reptes, noves tecnologies, oi? Doncs no. La delaci¨® com a forma d'organitzaci¨® i disciplina social ja va ser provada al segle XX, amb menys tecnologia i amb pitjors intencions, i res no fa pensar que avui, com ahir, no atempti contra la cohesi¨® social. El registre de les activitats de les persones vulnerables amb dispositius intel¡¤ligents?pot maquillar la vigil¨¤ncia, per¨° no fa desapar¨¨ixer el fet de sotmetre els pobres a controls desproporcionats i injustos pel simple fet de necessitar l'assist¨¨ncia del Govern.

Com ¨¦s possible que quan l'esquerra parla de tecnologia ho faci sempre en termes que semblen una mala c¨°pia de les receptes dels seus rivals pol¨ªtics?

Com ¨¦s possible que quan l'esquerra parla de tecnologia ho faci sempre en termes que semblen una mala c¨°pia de les receptes dels seus rivals pol¨ªtics? Se'ls ha oblidat, als progressistes, generar debat i discurs sobre un element tan central de la nostra societat com ¨¦s la innovaci¨® tecnol¨°gica?

?s evident que per dir alguna cosa que tingui sentit sobre temes relacionats amb la tecnologia tampoc ¨¦s que hi hagi cops de colze. Al cap i a la fi, la dreta tendeix a confiar en el mercat i la desregulaci¨®, esperant que, per art de m¨¤gia, la tecnologia millori les nostres economies i ens faci m¨¦s eficients. L'esquerra, en canvi, no sembla confiar ni en el mercat ni en la iniciativa p¨²blica, per¨° t¨¦ les mateixes esperances dipositades en la vareta perqu¨¨ ens porti miraculosament a societats m¨¦s justes, iguals i cohesionades. No ho tindr¨¤ f¨¤cil, la vareta, per acontentar tothom.

I, mentrestant, els ciutadans i ciutadanes assistim com a p¨²blic a les grans batalles de les empreses tecnol¨°giques. A Europa, compartim pati de butaques amb els nostres governs, que semblen haver decidit renunciar a donar forma a la societat de la informaci¨®, i esperen entre crispetes que alg¨², en algun lloc, tingui una idea. Que inventin ells!

El problema ¨¦s que si ning¨² no es posa a pensar, la situaci¨® de vulnerabilitat en la qual queda la ciutadania i els valors socials i democr¨¤tics b¨¤sics ¨¦s insuportable. Alg¨² t¨¦ res a dir sobre el dret al coneixement en l'era d'Internet? Sobre com defensar la llibertat d'expressi¨® en l'era del registre permanent? Com pal¡¤liarem les inequitats i injust¨ªcies que fomenta la societat de les dades? Quina protecci¨® legal ha de donar-se a la informaci¨® que generem i que alimenta ind¨²stries senceres? Pot existir la sobirania de dades en un m¨®n globalitzat? Podem desenvolupar-nos com a persones aut¨°nomes quan estem sotmesos a la vigil¨¤ncia constant dels dispositius que ens envolten? Tindrem dret a una segona oportunitat quan les nostres dades registrades no ens permetin despullar-nos de qui vam ser? Com repensem les barreres d'entrada a certes professions que les noves tecnologies han fet obsoletes? Les meves dades, el meu capital?

Les preguntes que ens planteja la societat de la informaci¨® s¨®n urgents. La innovaci¨® tecnol¨°gica est¨¤ creant nous mercats i facilitant nous processos, per¨° la vareta m¨¤gica s'ho pren amb calma, i de moment sembla que nom¨¦s aconseguim perpetuar o aprofundir en les desigualtats i injust¨ªcies de sempre, alhora que esperem que posant portes al camp dilatem la topada amb les conseq¨¹¨¨ncies d'aquest laisser faire tecnol¨°gic. Mentrestant, aix¨° s¨ª, ens fem una selfie.

Integrar la innovaci¨® tecnol¨°gica en un relat global de canvi o emancipaci¨® no ¨¦s feina f¨¤cil. Per¨° confondre les possibilitats de la tecnologia amb les maquinetes, o desvincular els aspectes tecnol¨°gics dels socials, pol¨ªtics i econ¨°mics, com si la tecnologia es desenvolup¨¦s en el buit, ¨¦s cada vegada menys sostenible.

Qui vulgui protagonitzar el futur hauria de saber entendre-ho i donar-li forma. Convertir la tecnologia en una aliada de les solucions, no en una brillant bala de plata tan efectista com in¨²til. Habitar la societat de la informaci¨® requereix posar sobre la taula temes relacionats amb la propietat, l'emmagatzematge i l'intercanvi de les dades en tots els ¨¤mbits, des de la salut a l'educaci¨®, passant per la promoci¨® econ¨°mica; per entendre i pal¡¤liar el seu impacte sobre els drets i valors fonamentals com l'autonomia i la cohesi¨® social, la llibertat d'expressi¨®, la just¨ªcia, la igualtat, la reputaci¨®, la identitat, la qualitat democr¨¤tica o la confian?a en empreses i institucions; i recuperar la possibilitat que la iniciativa p¨²blica proporcioni garanties d'innovaci¨® responsable.

Hi ha alg¨², aqu¨ª?

Gemma Galdon Clavell ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques.