Juan March, una explicaci¨® de prop

Novetat de valor sobre Juan March. ?s com trobar una nova l¨¤pida cisellada a la pir¨¤mide de llibres/llibrets/documentals/web/pamflets i alguna hagiografia de l¡¯important i pol¨¨mic potentat i pol¨ªtic mallorqu¨ª Juan March Ordinas (Santa Margalida, 1880- Madrid 1962). A la seva terra i arreu tothom t¨¦ una idea feta d¡¯un home de qui ¨¦s tan complex reconstruir sencera la seva figura, en part secreta.

Apunte para una biograf¨ªa de Juan March Ordinas ¨¦s el subt¨ªtol de l'obra Fantas¨ªa y realidad en el expolio de Barcelona Traction [BT]?(Civitas/Thomson Reuters), escrita pel jurista Josep Llu¨ªs Sureda Carri¨®n (Palma, 1923). Ell guany¨¤ als 29 anys la pla?a de catedr¨¤tic d¡¯Economia Pol¨ªtica i Hisenda P¨²blica a la Universitat de Barcelona, on fou l¡¯impulsor de la facultat d¡¯Econ¨°miques. A la vida de plom i fosca dels anys 40-50 ell era uns dels ¡°futurs c¨°nsols del pensament democr¨¤tic¡±, anot¨¤ Carlos Barral.

El gruix de la publicaci¨® de 200 p¨¤gines solca dos aspectes clau a la imatge del poli¨¨dric Juan March ¨Cla crisi, compra i fallida de la Barcelona Traction BT i el pes del negoci legal i furtiu del tabac¨C. ?s un treball d¡¯an¨¤lisi i documentaci¨®, jur¨ªdica i hist¨°rica, per esbrinar els fets i marcar les distorsions sobre un plet de d¨¨cades de la companyia internacional de corrent el¨¨ctrica.

Un treball d'an¨¤lisi jur¨ªdica i hist¨°rica busca fixar els fets i corregir distorsions

Juan March rescat¨¤ el negoci espanyol de l'empresa, dita tamb¨¦ "la Canadenca", una macro corporaci¨® global d¡¯energia quan la seva economia tremol¨¤ ferm i que encap?al¨¤ la nova electrificaci¨® de Catalunya, amb salts i centrals.

L¡¯afer no ¨¦s nom¨¦s civil, mercantil, s'hi copsa una pugna de poder econ¨°mic amb molt de m¨²scul, un conflicte legal universal amb eco diplom¨¤tic, de d¨¨cades, tot just despr¨¦s de la segona gran guerra. En diuen un cas d¡¯¨¦cole, de debat acad¨¨mic als centres de negocis i facultats de tot el m¨®n, sobre dret, mercat i inversions transnacionals. Sureda el 1959 ja public¨¤ El caso de Barcelona Traction i, ara, reflexiona de bell nou passat mig segle.

L'assaig novell no t¨¦ palla ni massa cunyes amb notes i cites que solen empatxar el relat. Sureda cerca, recorda i mostra, fa un resum sobre la intrahist¨°ria, treu l¡¯esquelet de la macrocausa als tribunals, descriu les ¡°grans campanyes de premsa¡± mundial i apunta els contactes cara a cara dels capitalistes i governs en disputa.

Vol espolsar les teranyines i desnuar llocs comuns, all¨° que l¡¯autor anomena ¡°faules¡± sobre ¡°l¡¯espoli de Juan March de la BT¡±. Pensa que s¨®n un llast que ha entrat a formar part de la ¡°llegenda¡± del personatge, relats ¡°amb acceptaci¨® immerescuda¡±.

L'expert esporga i compara sent¨¨ncies, acords i cimeres governamentals, contextualitza i marca contradiccions. Ha mirat arxius de les companyies del holding, i dels grans centres americans. Ell retreu a un bi¨°graf de March que faci seu i doni per bo sols un discurs de part sobre ¡°l¡¯escandal¨®s espoli¡± a la BT. L¡¯argument fou dissenyat per m¨¤ mestre per introduir la m¨¤xima confusi¨®. En assumir una sola veu de la pol¨¨mica es fa al financer de Mallorca responsable de ¡°maquinacions¡± en la fallida i presa de control de l¡¯empresa ¡°sense pagar preu¡±. Del llarg negoci nasqu¨¦ Fecsa, Fuerzas El¨¦ctricas de Catalunya, ara Endesa.

La Arrendataria va dictar c¨¨rcols, vetos i plets per "aniquilar" i portar-lo a "la ru?na"

El catedr¨¤tic Sureda fa un testimoni gaireb¨¦ directe, amb instint acad¨¨mic i aparen?a de neutralitat. Mallorqu¨ª discret i arrelat a Catalunya amb estances a la seva terra familiar de les contrades d¡¯Art¨¤, ¨¦s d¡¯una nissaga cient¨ªfica intel¡¤lectual. Son pare, Josep Sureda Blanes, qu¨ªmic format a Alemanya, apotecari i escriptor va dirigir la f¨¤brica de fertilitzants de Portop¨ª de March. Era catalanista mallorqu¨ª i historiador de la ci¨¨ncia.

Josep Lluis Sureda Carri¨®n tamb¨¦ va ser conseller del Banco de Espa?a (1985-1994), abans president de la Caixa d¡¯Estalvis de Catalunya, i, de jove, entr¨¤ a l¡¯equip d'advocats de March en la malla del plet de la Barcelona Traction. Des dels anys 70 va formar part del comit¨¨ cient¨ªfic assessor de la fundaci¨® Juan March. En el pla econ¨°mic va ¨¦sser president de Pryca, multinacional que era participada pel grup March. El seu ¨²nic c¨¤rrec pol¨ªtic va ser el de vicepresident de la comissi¨® traspassos de la Generalitat a l¡¯¨¨poca de Josep Tarradellas. ?s un socialdem¨°crata liberal.

Mestre d¡¯economistes i advocats, a la recent publicaci¨®, cerca escatir com neix la llegenda negra de March que no s¡¯esborra. Teoritza com els seus adversaris forjaren de tot d¡¯una la ¡°imatge generalitzada i perdurable del gran patr¨® del contraban al Mediterrani¡±. Escruta fets pol¨ªtics i relats judicials i intents de jutjar el financer almenys tres cops entre principis de segle XX i 1931. Va a l¡¯origen: el 1904 Joan March compra a Or¨¤ (Alg¨¨ria) una ind¨²stria tabaquera, fabrica i ven arreu i ¨¦s acusat de dominar tot el mercat del contraban al sud.

Les elits financeres aristocr¨¤tiques d¡¯Espanya controlaven des de finals del XIX la Companyia Arrendat¨¤ria de Tabacs (Cat) i el Banc d¡¯Espanya. L¡¯Arrendat¨¤ria gestionava en monopoli el mercat de Balears i les possessions al nord d¡¯?frica i marc¨¤ un setge judicial de ¡°vetos¡± i plets per ¡°aniquilar¡± i dur a ¡°la ru?na¡± el tabaquer, documenta Sureda. March havia est¨¨s el negoci del fumar a part del Marroc i els dominis espanyols, competia dos monopolis i va adquirir accions de la mateixa Cat, la "tabacalera".

Sureda ent¨¦n que els rectors de la Cat, l¡¯estanc, ¡°fabricaren proves¡±, amb testimonis an¨°nims, comptabilitats fict¨ªcies, per demostrar, amb insist¨¨ncia, reiteradament que Juan March es dedicava al negoci clandest¨ª del tabac. El volgueren dur a la barra a tribunals espanyols i a l'?frica i Fran?a durant mig segle. Anar de tabac, anar contra l¡¯estanc, era un fet ¡°que la societat mallorquina contemplava amb benevol¨¨ncia¡± i s¡¯organitzava en companyies per pobles.

Les elits financeres aristocr¨¤tiques d¡¯Espanya controlaven des de finals del XIX la Companyia Arrendat¨¤ria de Tabacs (Cat) i el Banc d¡¯Espanya

Un adversari de March, era guerriller, Francesc Bastos director de La Arrendataria, encap?al¨¤ les campanyes frustrades contra el potentat. Bastos deix¨¤ unes mem¨°ries, subjectives ¨Ccreu el catedr¨¤tic¨C, que serveixen de gui¨®, nervi i pell de la novel¡¤la biogr¨¤fica feta per Manuel Benavides El ¨²ltimo pirata del Mediterr¨¢neo, font de llegendes. Una edici¨® de 1976 duu adjunt el memorial del llarg combat frustrat de Bastos.

El patriarca March ¨Cmor¨ª fa m¨¦s de mig segle¨C fou assetjat per distints r¨¨gims, presidents i ministres, socis i competidors, d¡¯exaliats i hereus d¡¯aquests. Tots s¡¯avenien en les den¨²ncies sobre incidents amb carrabiners al seu poble; en plets de companyies internacionals de tabac en comandita, usaren una suposada carta mecanografiada de la seva dona a un te¨°ric amant. March ¨¦s implicat en un crim i se¡¯l fa autor d¡¯aldarulls antics per¨° mai no es demostra res als tribunals. Casos morts sense proves certes, creu l¡¯autor, es reactiven, retornen, un cop per ordre del dictador Primo de Rivera.

¡°No tot ¨¦s admissible en les disputes econ¨°miques¡±, subratlla Sureda. El fiscal general de la Rep¨²blica, ?ngel Galarza, amic de l¡¯enemic Bastos, encal?¨¤ de bell nou March i us¨¤ guerra bruta, un policia expulsat va dur d¡¯amagat a Madrid, a testificar al Congr¨¦s, el fill dolgut d¡¯un exsoci adversari i v¨ªctima. March fou tancat el 32 i fug¨ª. El 36 ajud¨¤ a finan?ar el cop de Franco.

Juan March sempre guany¨¤. Un dels grans financers espanyols i globals, llegendari i rodejat de controv¨¨rsia hist¨°rica pel seu joc pol¨ªtic contra la Rep¨²blica, el suport a la rebel¡¤li¨®, i sempre per dedicaci¨® a la fabricaci¨® de tabac i el m¨®n del contraban. No oblid¨¤ els negocis dobles en les dues grans guerres i maniobr¨¤ amb Churchill contra els nazis.

Cre¨¤ la potent fundaci¨® Juan March, amb beques i el seus museus. Fins ara la seva fam¨ªlia no ha espenyat, en un segle, la natura a les moltes possessions que t¨¦ de Mallorca i que eren dels arist¨°crates des del segle XIII per dret de conquesta. Ell pag¨¤ la Casa del Poble i un hospital. El 1926 fund¨¤ la Banca March. Fa 60 anys a Espanya hi havia ?m¨¦s de 150 bancs de propietat familiar del seu perfil, territorials. Ara queda el seu.

L¡¯altre dia, el mar? de 2015, al "seu" banc mostraren als periodistes un nou v¨ªdeo corporatiu en qu¨¨ sortia, fuga?ment, la imatge d¡¯¨¨poca de Juan March Ordinas, en relatar el pes de la banca i nou estil de la marca. La versi¨® p¨²blica de la gravaci¨® redu?da obvi¨¤ reproduir el fotograma del cappare de la nissaga de banquers, terratinents i mecenes. Cinc persones a la dinastia han portat el mateix nom, Juan March. Almenys tres s¨®n contemporanis, un n¨¦t i dos ren¨¦ts s¨®n Juan March. All¨° que a Mallorca en diuen can Verga, un poder at¨¤vic emper¨° discret.