Obama i Castro deixen enrere el conflicte que va dividir Am¨¨rica

Una salutaci¨® entre Barack Obama i Ra¨²l Castro, a l'inici de la VII Cimera de les Am¨¨riques, ha donat aquesta nit el primer senyal del desgla? entre els EUA i Cuba, adversaris des de fa m¨¦s de mig segle. La reuni¨® prevista per a dissabte entre tots dos presidents, m¨¦s perllongada i substantiva que la primera trobada, ha de certificar que la reconciliaci¨® ¨¦s irreversible.

Obama i Castro es reuniran al marge de la VII Cimera de les Am¨¨riques, que va comen?ar divendres i acabar¨¤ dissabte a Panam¨¤. La reuni¨®, precedida d'una cuidada coreografia destinada a preparar la foto de la reconciliaci¨®, ¨¦s la primera entre dos mandataris de Cuba i els EUA des que el 1956 Dwight Eisenhower i Fulgencio Batista es van reunir, tamb¨¦ a Panam¨¤.

Despr¨¦s van arribar la revoluci¨® castrista, la invasi¨® fallida d'exiliats cubans, la crisi dels m¨ªssils i d¨¨cades de confrontaci¨® i ressentiments entre el r¨¨gim castrista i la superpot¨¨ncia mundial. El Mur de Berl¨ªn va caure el 1989, per¨° la Guerra Freda al Carib ha perdurat un quart de segle m¨¦s, fins que el 17 de desembre passat Obama i Castro van anunciar la fi de l'enemistat amb vista al restabliment de les relacions diplom¨¤tiques i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, de l'aixecament de l'embargament a l'illa.

No hi ha pol¨ªtica ni diplom¨¤cia sense gestos. La Cimera de les Am¨¨riques, la primera en qu¨¨ Cuba participa des que aquest f¨°rum va comen?ar a celebrar-se el 1994, ¨¦s l'ocasi¨® perqu¨¨ Obama i Castro parlin amb temps i perqu¨¨ els fot¨°grafs i c¨¤meres fixin per als llibres d'hist¨°ria un proc¨¦s en qu¨¨ els dos l¨ªders es juguen el llegat.

¡°Entrem en un nou territori¡±, va dir Ben Rhodes, conseller de seguretat nacional adjunt a la Casa Blanca. ¡°El motiu pel qual hem arribat aqu¨ª ¨¦s que el president creu que l'enfocament basat en l'a?llament (...) ha fracassat¡±. Fidel Castro i el seu germ¨¤, Ra¨²l, han sobreviscut a 10 presidents dels EUA; d¨¨cades de mesures punitives no han aconseguit canviar una de les ¨²ltimes dictadures comunistes del m¨®n.

Les hores pr¨¨vies a l'inici de la cimera van ser un intens esprint de missatges, reunions i gestos destinats a evitar que s'espatll¨¦s l'escenificaci¨® del desgla?. Dimecres, abans de volar a Panam¨¤, Obama i Castro van parlar per tel¨¨fon. Era la seva segona conversa: la primera, m¨¦s extensa, es va desenvolupar el 16 de desembre passat, hores abans de l'anunci de la nova pol¨ªtica.

Dijous a la nit, ja a?Panam¨¤, el secretari d'Estat,?John Kerry, es va reunir amb el seu hom¨°leg cub¨¤, Bruno Rodr¨ªguez. Era la primera reuni¨® oficial entre els caps de les diplom¨¤cies nord-americana i cubana des de la que van mantenir, el 1958, John Foster Dulles i Gonzalo G¨¹ell.

Totes les comparacions, en cada pas de la normalitzaci¨® entre Washington i l'Havana, remeten a antecedents de fa d¨¨cades. Quan, en una trobada amb la premsa, un periodista va preguntar a Rhodes si la reuni¨® de Panam¨¤ era equiparable a reunions anteriors, com la d'Eisenhower i Batista o la del llavors vicepresident Richard Nixon amb Fidel Castro, el 1959, l'assessor d'Obama va respondre: ¡°Em sembla una comparaci¨® adequada¡±.

La de Panam¨¤ ¨¦s la primera reuni¨®, per¨° no la primera vegada que dos l¨ªders nord-americ¨¤ i cub¨¤ se saluden des de la trobada d'Eisenhower i Batista, quan Obama no havia nascut i Ra¨²l Castro era un jove revolucionari a l'ombra del seu germ¨¤ Fidel. Bill Clinton i Fidel Castro es van veure breument durant una reuni¨® de l'ONU a Nova York, l'any 2000. I els mateixos Obama i Castro es van saludar durant uns segons a Johannesburg el 2013, durant els funerals de Nelson Mandela, l'heroi de la reconciliaci¨® sud-africana.

La de Panam¨¤ ¨¦s la primera reuni¨®, per¨° no la primera vegada que dos l¨ªders nord-americ¨¤ i cub¨¤ se saluden

Una de les inc¨°gnites a la vig¨ªlia de la cimera era si Obama anunciaria la retirada de Cuba de la llista d'Estats que patrocinen el terrorisme.?Els EUA la va incloure a la llista el 1982, durant la presid¨¨ncia de Ronald Reagan. L'Administraci¨® Obama ha concl¨°s que ara hi ha pocs motius per mantenir aquesta pol¨ªtica. Tot est¨¤ a punt perqu¨¨ Obama proposi la retirada de la llista, un gest amb un enorme potencial simb¨°lic.?L'embargament, l'aixecament definitiu del qual dep¨¨n del Congr¨¦s dels EUA, segueix en peus.

Tota cimera internacional t¨¦ molt de teatre i dramatitzaci¨®, i una de les trames paral¡¤leles ¨¦s l'anunci de la retirada de la llista. Podria aprofitar per fer-ho a la reuni¨® amb Castro o esperar uns quants dies. El pas seg¨¹ent, tamb¨¦ carregat de simbolisme, ser¨¤ la reobertura de les ambaixades. Les relacions diplom¨¤tiques es van interrompre el 1961.

A la coreografia de Panam¨¤ hi han sonat notes discordants. Els EUA han desplegat els seus esfor?os, amb una visita a Caracas d'un emissari d'Obama, per evitar que Vene?uela arru?n¨¦s l'harmonia. I l'assetjament, durant actes previs a la cimera, de dissidents cubans per part d'activistes adscrits al r¨¨gim, ha revelat que per a Cuba una cosa ¨¦s el di¨¤leg amb els EUA i una altra el di¨¤leg amb la seva oposici¨® interna.

La Casa Blanca i el Departament d'Estat van condemnar divendres els actes violents contra l'oposici¨®. I a Panam¨¤?Obama ha coincidit amb membres de la dissid¨¨ncia en un acte de la societat civil llatinoamericana.

La democratitzaci¨® de Cuba pot ser la conseq¨¹¨¨ncia final de la seva obertura als EUA, per¨° no figura entre els objectius immediats d'Obama, com tampoc figurava entre els objectius de Nixon quan va viatjar a Pequ¨ªn per reunir-se amb Mao Zedong el 1972, una altra comparaci¨® que se sent aquests dies.

¡°Estem compromesos amb l'establiment de relacions diplom¨¤tiques, no amb el canvi de r¨¨gim¡±, va dir Rhodes. ¡°Els Estats Units no estan ficats en el negoci d'enderrocar governs a l'Am¨¨rica Llatina¡±. Per a Washington, el gir a la pol¨ªtica cubana tamb¨¦ ¨¦s un gir a la pol¨ªtica llatinoamericana.