Una altra foto per a la hist¨°ria (i en van...)

La maquin¨¤ria s'ha tornat a engegar. Els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics catalans han estat cridats a files per tornar a escalfar els ¨¤nims. Som davant l'en¨¨sima foto, l'en¨¨sim document hist¨°ric firmat pels mateixos protagonistes de sempre: el president de la Generalitat, el l¨ªder-de-l'oposici¨®-i-soci-de-govern (prodigi¨®s sintagma), m¨¦s les responsables de les entitats civils encarregades d'organitzar-les-massives-manifestacions-espont¨¤nies (un altre prodigi¨®s sintagma) per donar suport al que calgui quan se'ls digui. En aquesta ocasi¨® falten alguns protagonistes, per¨° ja s'aniran sumant a la foto, en un degoteig previsible. Qu¨¨ els ha reunit? L'objectiu, aix¨ª mateix hist¨°ric, que s'anuncia durant tota la legislatura. Ja tenim un full de ruta que, en realitat, igual que l'anunci de la convocat¨°ria d'eleccions auton¨°miques, sembla m¨¦s pensada per escapar dels problemes del passat que per encarar el futur del qual diu que parla.

Efectivament, despr¨¦s de setmanes en qu¨¨ no deixava de cr¨¦ixer el rumor que finalment, en vista de les p¨¨ssimes previsions de les enquestes, les anunciades eleccions no tindrien lloc, Mas ressuscitaria l'argument que sense llista ¨²nica no tenia sentit l'avan?ament electoral, i anunciaria no nom¨¦s que pensava esgotar la legislatura, sin¨® que renunciava a presentar-se un altre cop com a cap de llista de CDC (o com s'anomeni en aquell moment el partit), aquest document ha operat com un desmentiment rotund. (En tot cas, algun fonament havia de tenir el rumor quan un pol¨ªtic que no t¨¦ res de principant com ¨¦s Alfred Bosch va cometre la relliscada de ressuscitar el debat de la llista ¨²nica pocs dies abans que es fes p¨²blic el full de ruta en q¨¹esti¨®, i va rectificar tot seguit de manera tan maldestra com precipitada).

Anomenen full de ruta al que en el fons no ¨¦s res m¨¦s que un trist tripijoc per continuar en el poder sigui com sigui

Per descomptat que l'acord s'ha presentat com una reafirmaci¨® dels propis postulats, un fet que acostuma a constituir l'indici inequ¨ªvoc d'una rectificaci¨® encoberta. D'antuvi, el refer¨¨ndum, fins ara ineludible, ha passat a la hist¨°ria. Ha deixat de ser ¨°bvia la necessitat de preguntar al poble de Catalunya per saber quina opini¨® t¨¦ respecte al futur del seu encaix a Espanya. Tot i que, ben mirat, potser la cosa no ens hauria de sorprendre, tenint en compte que CiU va obtenir el poder fa dos anys sense esmentar en el seu programa la independ¨¨ncia, cosa que no li est¨¤ impedint construir estructures d'Estat ¡°per si de cas¡±.

Per¨° la rectificaci¨® vergonyant que ara es planteja no ¨¦s menor. Emprendre el cam¨ª de la independ¨¨ncia amb una simple majoria parlament¨¤ria (fins i tot ajustada) no t¨¦ res a veure amb els casos d'Esc¨°cia i el Quebec, que fins avui eren utilitzats com a precedents del que es volia fer a Catalunya. En tots dos casos es donava per fet que no n'hi havia prou amb majories de representants ¨Cper m¨¦s ¨¤mplies que poguessin ser¨C per iniciar aquesta mena de processos: calia consultar directament la ciutadania, explicar els vots un per un.

Doncs b¨¦, els nostres responsables p¨²blics, a l'avantguarda de la innovaci¨® pol¨ªtica tamb¨¦ en aquest punt, han decidit que es poden saltar aquest tr¨¤mit molest. De manera que no nom¨¦s se li estaria exigint a la independ¨¨ncia menys suport (n'hi hauria prou amb un sol diputat, que b¨¦ podria portar el cognom de Tamayo) que a la reforma de l'Estatut (per la qual es requereixen dos ter?os), sin¨® que ¨Cm¨¦s greu encara¨C?tamb¨¦ es podria donar el cas, certificat per l'¨²ltim sondeig del CEO, que, havent-hi majoria de ciutadans en contra de la independ¨¨ncia, la llei electoral permet¨¦s als independentistes engegar-la.

Tot plegat despr¨¨n una?aroma?inconfusible d'incompet¨¨ncia pol¨ªtica. Despr¨¦s de dos anys repetint que la independ¨¨ncia era l'¨²nica sortida possible perqu¨¨ amb el PP no hi havia res a fer (com si la seva majoria absoluta hagu¨¦s de durar eternament i no es pos¨¦s a prova en acabar cada legislatura), en el moment en qu¨¨ sembla clar que, com a m¨ªnim, perdr¨¤ aquesta posici¨® parlament¨¤ria privilegiada i que, en tot cas, resulta molt probable que es puguin constituir majories favorables a alguna forma de reformisme constitucional, la proposta de l'oficialisme catal¨¤ transmet la sensaci¨® de qui lamenta que es pugui obrir un nou escenari pol¨ªtic.

El dia de l'anunci Francesc Homs ¨Cque va tenir molt inter¨¨s, ell sabr¨¤ per qu¨¨, a destacar que aquest full de ruta no era una proposta sorgida del govern de Converg¨¨ncia, per¨° que se la feia seva¨C?va ser preguntat per la situaci¨® que s'obriria despr¨¦s dels 18 mesos programats, i la seva resposta va cridar l'atenci¨®: no podia contestar perqu¨¨ probablement llavors hi haur¨¤ un altre portaveu. La cosa tindria la seva gr¨¤cia, si no fos perqu¨¨ el pati no est¨¤ per brocs. Parlen com si es dirigissin a les generacions futures els que viuen al dia. I anomenen full de ruta al que en el fons no ¨¦s res m¨¦s que un trist tripijoc per continuar en el poder sigui com sigui.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.