Organitzacions cristianes preparen un ¡®escrache¡¯ contra Rouco

Jubilaci¨® ve de joia, per¨° al cardenal Antonio Mar¨ªa Rouco el retir li est¨¤ resultant un calvari, amb constants episodis de patiment des que el Vatic¨¤ el va apartar de l'arquebisbat de Madrid a l'agost, amb els 78 anys fets. Les cr¨ªtiques m¨¦s punyents al prelat se centren sobre els suposats luxes del pis on se'n va anar a viure el febrer passat; per la seva intenci¨® inicial de continuar vivint al palau arquebisbal mentre el seu substitut, l'arquebisbe Carlos Osoro, trobava lloc en una resid¨¨ncia d'avis desemparats als afores de Madrid, i tamb¨¦ per resistir-se a la jubilaci¨® i per l'empipament amb qu¨¨ va assumir l'ordre del papa Francesc.

"El cardenal est¨¤ vivint un calvari lamentable", reconeix un dels seus m¨¦s estrets col¡¤laboradors, que demana l'anonimat. A la sorpresa de la jerarquia cat¨°lica s'hi uneix la vergonya de molts fidels i, tamb¨¦, l'alegria dels seus detractors. "Quan els d¨¦us volen destruir un home, primer l'embogeixen. No trobo una altra explicaci¨® per a les ¨²ltimes decisions de Rouco", opina el sacerdot Carlos F. Barber¨¢, citant la famosa sent¨¨ncia d'Eur¨ªpides. "Els qui apostem per una Esgl¨¦sia equitativa i igualit¨¤ria pensem que aquest desprop¨°sit mereix un rebuig p¨²blic, una den¨²ncia prof¨¨tica i un 'escrache' (intel¡¤lectual, almenys)", conclou Redes Cristianas a l'editorial d'aquesta setmana. "Un escrache, por Dios!", ho titula. A Redes Cristianas s'hi apleguen 200 organitzacions molt actives i prestigioses, entre d'altres la Asociaci¨®n de Te¨®logos Juan XXIII, el Foro de Curas, les Comunidades Populares, la Federaci¨®n de Mujeres y Teolog¨ªa, el Movimiento por el Celibato Opcional i l'associaci¨® Cat¨®licas por el Derecho a Decidir.

"Que desmenteixin les informacions. Si s¨®n certes, que Rouco abandoni aquest habitatge de luxe", reclama Fe Adulta, un portal digital promogut per sacerdots, religiosos (alguns, jesu?tes com Francesc), religioses i nombrosos laics, amb gaireb¨¦ 2.500 corresponsals. La seva directora, Inmaculada Calvo Torrej¨®n, est¨¤ promovent la recollida de signatures per demanar a l'arquebisbe de Madrid i al nunci (ambaixador) del Vatic¨¤ a Espanya, el tamb¨¦ arquebisbe Renzo Fratini, que posin fi a "aquesta situaci¨® escandalosa". Ahir, a les 18.00, ja hi havia 679 signatures, totes de sacerdots i recollides nom¨¦s per Fe Adulta, i esperen tancar la setmana havent-ne recollit mil. L''escrache' davant el domicili del cardenal est¨¤ convocat dimecres que ve al migdia.

Tamb¨¦ han entrat en aquest tema, amb molta severitat, dos dels mitjans de comunicaci¨® cat¨°lics de m¨¦s influ¨¨ncia: la revista?Vida Nueva i el diari?Religi¨®n Digital. Jos¨¦ Lorenzo, redactor en cap del prestigi¨®s setmanari de la congregaci¨® marianista es pregunta a?"No es lugar para cardenales": "?s que no hi havia un lloc m¨¦s discret per retirar-se? Com ¨¦s que ning¨² va advertir-lo de la vergonya que li cauria al damunt i del mal que est¨¤ fent a la imatge de tota l'Esgl¨¦sia? No cal que el cardenal hagi de viure sota un pont, per¨° tenia a la seva disposici¨® altres alternatives igualment dignes, per¨° m¨¦s d'acord amb aquesta Esgl¨¦sia pobra i per als pobres que reclama Francesc i que consagra l'Evangeli".

Religi¨®n Digital ha estat m¨¦s bel¡¤ligerant, amb m¨²ltiples informacions sobre la pol¨¨mica retirada del cardenal quan encara estava obstinat a continuar residint al palau arquebisbal, "com un okupa". El seu director, Jos¨¦ Manuel Vidal, autor de l'an¨¤lisi m¨¦s completa sobre la vida i l'obra del poder¨®s cardenal (Rouco. La biografia no autoritzada. Ediciones B), ha explicat que la pol¨¨mica ja est¨¤ al Vatic¨¤. "Estan escandalitzats. Em consta que hi va haver pressions d'alt nivell perqu¨¨ fes marxa enrere [en la seva idea de quedar-se a viure al palau de l'arquebisbe]. Per¨° el cardenal considerava que, amb tot el que ha fet per l'Esgl¨¦sia espanyola, tenia dret a continuar amb seu palau i el seu cotxe".

Aquests s¨®n les dades m¨¦s fiables del pis de Rouco al carrer de Bail¨¦n, davant de la catedral de l'Almudena. Valorat en 1,7 milions, t¨¦ 370 metres quadrats, amb sis habitacions, quatre lavabos grans i una terrassa ¨¤mplia. Les obres d'adaptaci¨® han costat 370.000 euros. L'arribada al pis del cardenal, al costat d'un secretari i dues religioses per al manteniment de l'habitatge, n'ha desallotjat quatre sacerdots. "Ning¨² no pot entendre que Francesc visqui en una resid¨¨ncia modesta i un cardenal jubilat visqui amb tota mena de luxes. Quan el primer expressa el seu somni d'una Esgl¨¦sia pobra entre els pobres, el cardenal s'instal¡¤la com un ric entre els rics. Aquest mal exemple ¨¦s especialment cridaner en uns moments en qu¨¨ es demanda l'exemplaritat de les persones p¨²bliques i en els quals moltes fam¨ªlies han perdut casa seva o es veuen obligades a demanar l'empara de familiars amb pensions baixes", escriu la responsable de Fe Adulta.

Els detalls del pis, publicats en desenes de mitjans de comunicaci¨®, elevant gaireb¨¦ sempre les xifres, no han estat confirmats ni desmentits per l'arquebisbat, per¨° semblen precisos. "?s impossible que la reforma hagi costat mig mili¨®", s'ha limitat a dir l'arquebisbe Osoro en declaracions a la SER. "?s un pis que pertany a una fundaci¨® i alg¨² ho va deixar aqu¨ª per a l'Esgl¨¦sia. Cal con¨¨ixer per dins Rouco. He estat el seu alumne a Salamanca i, quan se'l coneix, no crec que se'l pugui interpretar d'aquesta manera", va afegir.

Tamb¨¦ ha sortit en defensa del cardenal el seu substitut a la presid¨¨ncia de la Confer¨¨ncia Episcopal i arquebisbe de Valladolid, el cardenal Ricardo Bl¨¢zquez. Ho va fer Divendres Santo amb evident incomoditat. "Rouco necessita una casa amb certes qualitats i comoditats perqu¨¨ ¨¦s una persona que t¨¦ una transcend¨¨ncia important a l'Esgl¨¦sia i en la societat i, com a tal, ha de convidar a determinades personalitats i tenir aquesta infraestructura per acollir-los amb la normalitat que es requereix", va declarar a Radio Nacional. En la mateixa entrevista, Bl¨¢zquez va demanar que "l'Esgl¨¦sia sigui pobra i per als pobres".

"?s m¨¦s escandal¨®s encara, i m¨¦s feridor per a la sensibilitat cristiana [el Vatic¨¤ II relaciona aquestes males pr¨¤ctiques amb les causes de l'ateisme modern], que es vulgui fer passar aquest disbarat com a reconeixement de la di¨°cesi als serveis prestats pel cardenal. Una exig¨¨ncia una mica estranya i que poc t¨¦ a veure amb la humilitat i el servei que reclama l'Evangeli. Alguns bisbes encara no han arribat a entendre el fenomen de la mundanitat contra la qual clama el papa Francesc", va replicar Redes Cristianas al cardenal Bl¨¢zquez.