2014, l¡¯any en qu¨¨ vam pagar m¨¦s impostos
La c¨¤rrega fiscal de ciutadans i fam¨ªlies va ser el 2014 la m¨¦s elevada en almenys dues d¨¨cades
L'any passat, els espanyols van pagar m¨¦s impostos que mai. Francament, ¡°estan pagant m¨¦s que mai els que ho fan sempre¡±, segons precisa Ignacio Conde-Ruiz, investigador de Fedea.
La c¨¤rrega fiscal que van experimentar empreses i fam¨ªlies el 2014 va ser la m¨¦s alta de la s¨¨rie hist¨°rica de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, que va comen?ar el 1995. L'estad¨ªstica, actualitzada fa un parell de setmanes, eleva el sostre del tipus mitj¨¤ en els principals impostos (IRPF, IVA, societats i especials) a un 15,2% de les bases imposables ¨Cla renda o despesa subjecta a tribut¨C. L'explicaci¨® es troba en les notables pujades aplicades als impostos principals, de manera que fins i tot amb moltes menys ocupacions i moltes menys empreses que al principi de la crisi, l'Estat va ingressar 175.000 milions d'euros, nom¨¦s darrere de la recaptaci¨® del 2006 (179.000 milions) i del 2007 (200.000 milions).
La combinaci¨® de les pujades tribut¨¤ries successives dels ¨²ltims anys amb l'inici de la recuperaci¨® econ¨°mica ha disparat la recaptaci¨® de l'impost sobre la renda (IRPF) i de l'IVA a nivells r¨¨cord, malgrat que hi ha tres milions menys de treballadors que el 2007 i que la despesa subjecta a IVA ¨¦s 100.000 milions inferior a la de fa vuit anys, quan la crisi no treia el cap encara.
La crisi ha transformat el panorama social i econ¨°mic del pa¨ªs, ha portat m¨¦s desigualtat i ha despullat els comptes p¨²blics i ha deixat a la vista un esquelet escanyolit. Des del 2010, els governs del PSOE i del PP han recorregut a les pujades d'impostos per tractar de refor?ar aquesta feble musculatura de les administracions p¨²bliques, an¨¨mica i en n¨²meros vermells des que la crisi va obrir la boca per clavar la primera mossegada, cap al 2008.
L'Executiu socialista de Zapatero va apujar l'IVA el 2010. Tamb¨¦ va augmentar els impostos especials, va eliminar deduccions de l'IRPF i va incrementar les retencions per a professionals i aut¨°noms. Malgrat que Rajoy havia criticat durament la pol¨ªtica tribut¨¤ria del seu predecessor, tamb¨¦ va augmentar tots els impostos. Nom¨¦s arribar al poder el novembre del 2011, va aprovar una forta pujada de l'IRPF, que es va mantenir fins a l'any passat, i va suprimir la deducci¨® per habitatge. Posteriorment, va augmentar l'IVA a nivells m¨¤xims, va apujar diverses vegades els impostos especials i va netejar l'impost de societats de deduccions i beneficis socials. No ha deixat cap impost sense espr¨¦mer. I aix¨° sense tenir en compte les m¨¦s de 50 pujades fiscals aprovades per les autonomies durant aquest per¨ªode.
M¨¦s tributs que el 2011
L'1 de gener passat, va entrar en vigor la reforma fiscal de l'Executiu espanyol, marcada per una rebaixa de l'IRPF i de l'impost de societats en un any carregat de cites electorals. Precisament, aquest ser¨¤ un dels arguments del partit del Govern central, el PP, de cara als comicis del novembre: la baixada d'impostos.
Per¨° la veritat ¨¦s que durant la legislatura l'Executiu de Mariano Rajoy ha apujat gaireb¨¦ tots els impostos: IRPF, societats, IVA, impostos especials i els nous impostos energ¨¨tics. Els increments tributaris del Govern del PP han ascendit a 23.259 milions d'euros, segons els resums dels impactes de canvis normatius publicats per l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria corresponents als exercicis fiscals del 2012, 2013 i 2014. A aix¨°, caldria afegir-hi les pujades d'impostos locals, com l'IBI i els de transmissions patrimonials i actes jur¨ªdics documentats, lligats a l'habitatge, aix¨ª com l'establiment de diversos impostos auton¨°mics, recorda Francisco de la Torre, inspector de Hisenda i autor del llibre ?Hacienda somos todos?.
De la Torre recorda que aquests c¨¤lculs d'Hisenda corresponen a pujades nominals, no que els imports s'hagin recaptat efectivament, perqu¨¨ dep¨¨n de l'evoluci¨® econ¨°mica.
Enfront d'aquestes pujades, el cost total de la reforma fiscal ascendeix a 9.000 milions d'euros, en IRPF fonamentalment i una mica en l'impost de societats, segons figura en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2015. No obstant aix¨°, aquest c¨¤lcul cal repartir-lo entre els dos anys en qu¨¨ s'aplicar¨¤ la reforma fiscal. El 2015, el cost de la baixada de l'IRPF i de societats ascendir¨¤ a 3.366 milions d'euros i a 437 milions, respectivament.
El saldo de la legislatura ser¨¤ una pujada d'impostos d'uns 19.500 milions.
Vist d'una altra manera, tot i que el Govern espanyol hagi iniciat la rebaixa de l'IRPF i societats, no ser¨¤ fins al 2016 quan s'eliminar¨¤ tot l'impacte del gravamen complementari de la renda, i aix¨ª i tot persistir¨¤ la pujada de l'IVA des del 18% fins al 21%. A m¨¦s, les fam¨ªlies i empreses ja no podran beneficiar-se d'algunes de les deduccions que estaven vigents el 2011.
El resultat ¨¦s que el 2014 el tipus mitj¨¤ que van pagar els espanyols va ser el m¨¦s elevat en dues d¨¨cades, almenys.
L'any passat es van concentrar totes les pujades d'impostos. Els tipus marginals de tots els tributs es trobaven en m¨¤xims, abans de comen?ar el descens bals¨¤mic que acompanya l'any electoral ¨Cel Govern espanyol ha aprovat una rebaixa de l'IRPF i de l'impost de societats¨C. I aix¨° es va barrejar amb l'inici de la recuperaci¨®. Reflex de la reanimaci¨® de l'economia ¨¦s que l'any passat les bases imposables ¨Cles rendes i despeses subjectes a impostos¨C dels principals tributs van cr¨¦ixer per primera vegada des del 2007, tot i que segueix gaireb¨¦ un 15% per sota d'aquesta data.
¡°Amb el canvi de cicle, l'estructura tribut¨¤ria amb tipus molt alts, que s'ha apujat els ¨²ltims anys, produeix un guany recaptatori accelerat molt important. Tenim un sistema fiscal molt el¨¤stic; davant augments de les bases imposables augmenta proporcionalment m¨¦s la recaptaci¨®. Els canvis s¨®n conseq¨¹¨¨ncia directa del cicle econ¨°mic, en conjunci¨® amb una estructura fiscal molt recaptat¨°ria¡±, explica Jos¨¦ F¨¦lix Sanz, investigador de Funcas.
Les estad¨ªstiques tribut¨¤ries il¡¤lustren com poques el relat econ¨°mic d'un pa¨ªs. Les difoses fa unes setmanes per l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria mostren que la renda de les cases ha caigut un 8,8% durant la gran recessi¨®. La legislatura actual no ha estat un balneari: aquestes rendes de les fam¨ªlies han retrocedit un 5,5% des del 2011. Per aix¨°, Conde-Ruiz torna a precisar: ¡°No estem pagant m¨¦s que mai, sin¨® que estem fent-ho d'una forma m¨¦s injusta que mai¡±. L'any passat, les rendes de les llars van avan?ar un t¨ªmid 0,2%, insuficient per compensar els descensos d'anys anteriors, segons l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria.
L'estad¨ªstica revela el fort augment de la despesa subjecta a l'IVA, que va cr¨¦ixer un 5,6%, impulsat pel consum. Francisco de la Torre, inspector d'Hisenda, explica que aquest fort augment podria revelar que amb la recuperaci¨® est¨¤ aflorant economia submergida. Per¨° alerta que el frau s'aprecia ara en els impostos especials. ¡°No t¨¦ sentit que el consum creixi al 3% i la base imposable dels impostos especials (tabac, alcohol, combustibles) caigui un 3,2%¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
